Resultats de la cerca

El polimorfisme es pot veure com un cas de generalització propietats o operacions similars sobre tipus diferents són en el fons la mateixa propietat o operació aplicada sobre diferents tipus Per exemple, en un llenguatge no polimorf, si es té una pila d’enters i una de cadenes, caldrà tenir una funció d’empilar enters diferent de la d’empilar cadenes en un llenguatge amb polimorfisme n'hi haurà prou d’especificar una sola funció d’empilar, capaç de rebre tant un enter com una cadena El polimorfisme, juntament amb l’herència, la sobrecàrrega i l’…

El dimorfisme sexual, en què mascle i femella de la mateixa espècie tenen aspecte diferent, és el cas més comú de polimorfisme, però també hi pot haver grups morfològics no lligats al sexe La diferenciació funcional entre els organismes colonials és un exemple de polimorfisme, com també el polimorfisme estacional adopció d’una forma diferent segons quina sigui l’estació de l’any així, per exemple, la generació vernal és molt diferent de l’estival i el relacionat amb les diverses fases evolutives del període vital metamorfisme de certs organismes, com els…

Pel fet que una mateixa composició química presenta estructures reticulars diferents, es formen cristalls diferents amb característiques físiques distintes Les diverses fases polimorfes d’una substància són designades mitjançant lletres gregues La fase estable a la temperatura més baixa és designada amb la lletra α En un principi hom cregué que les transformacions polimorfes es produïen només per la deformació del reticle, sense que hi hagués una reconstrucció d’aquest, però realment el polimorfisme actua de molt diverses maneres

El cas més típic és el dels operadors que prenen el seu significat en funció dels tipus dels seus arguments per exemple, x + y representa una suma d’enters o de reals, o fins i tot una concatenació de cadenes, en funció del tipus de x i de y De fet, la sobrecàrrega es pot veure com la possibilitat d’usar el mateix nom per a diferents entitats, sempre que el context aporti suficient informació que en llevi l’ambigüitat La sobrecàrrega, juntament amb el polimorfisme, l’herència i l’encapsulació, és una de les característiques principals de l’orientació a objectes La sobrecàrrega…

En les biblioteques que contenen unitats compilades de programari, les unitats usades s’incorporen en el codi executable final durant el procés de muntatge Les biblioteques d’enllaç dinàmic posposen aquesta incorporació del codi fins a l’execució del programa L’ús de biblioteques d’enllaç dinàmic permet que, per exemple, un programa s’adapti a l’entorn de maquinari sobre el qual s’executa Un cas paradigmàtic d’això són les funcions de gestió de la pantalla el codi a executar és ben diferent en una pantalla gràfica o en una pantalla de text sense l’ús de les biblioteques d’enllaç dinàmic…

En la programació orientada als objectes es fa un ús extensiu de l’encapsulació, l’herència, la sobrecàrrega i el polimorfisme Els avantatges de la metodologia són la reutilització de codi, via l’herència i el polimorfisme el manteniment dels programes, via l’ocultació i la compartició de codi, i la modificabilitat, gràcies a la qual no cal compilar tota l’aplicació si només s’ha canviat, per exemple, l’estructura interna d’alguns objectes Un dels inconvenients és que requereix un nivell d’abstracció i una disciplina per part del programador que no és fàcil d’…

És un cas particular del polimorfisme

És la forma mielocítica en la qual comença el polimorfisme nuclear