Resultats de la cerca

Es mostren 97 resultats

paella

Paelles de diferents mides, posades una dins l’altra, de més gran a més petita

© Fototeca.cat

Alimentació
Estri de cuina, de metall, en forma de vas rodó ample i de poca fondària, amb un mànec llarg o amb dues nanses petites, que serveix per a fregir i coure viandes.
Gran enciclopèdia catalana

cantonat | cantonada

Heràldica
Dit de quatre figures posades als quatre cantons de l’escut; hom en diu, també, posades 2 i 2.
Gran enciclopèdia catalana

albergueria

Sociologia
Edifici destinat a allotjar-hi gent de pas.
Són albergueries les fondes, posades, albergs, albergatges, hostatgeries, dispeses, paradors, hotels, etc
Gran enciclopèdia catalana

lletra

Música
Conjunt de paraules posades en música per ésser cantades.
Gran enciclopèdia catalana

desintercalar

Disseny i arts gràfiques
Treure les maculatures posades entre plec i plec (macular).
Gran enciclopèdia catalana

amorterar

Construcció i obres públiques
Fer morter.
Es diu principalment quan, en fer un mur, hom vol distingir entre l’obra seca peces posades en sec i l’obra amorterada peces lligades amb morter
Gran enciclopèdia catalana

centralisme democràtic

Política
Principi que inspira l’organització dels partits comunistes, que en condiciona la cohesió política i ideològica i impedeix la formació de fraccions o de tendències internes.
En són trets fonamentals la discussió de la problemàtica del partit a tots els graus, en particular, a la base, després de la qual les decisions preses pels òrgans centrals de decisió han d’ésser aplicades, un cop establertes, sense possibilitat d’ésser posades en qüestió
Gran enciclopèdia catalana

aparell

1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla

© Fototeca.cat

Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals aparells de pedra…
Gran enciclopèdia catalana

rima

Conjunt de coses posades les unes sobre les altres; pila.
Gran enciclopèdia catalana

forca

Forques de fusta (esquerra) i de ferro (dreta)

© Fototeca.cat

Agronomia
Pal amb dues o més puntes o branques en un cap que serveix per a regirar, apilotar, etc, palla, fems, etc, agafar garbes i carregar-les, etc.
Als Països Catalans, hom especialitzà la fusta de lledoner en la confecció de forques i de forcats a tota la conca de l’Ebre Els lledoners s’anaren concentrant a l’Albera i al Montsec, i la producció de forques després de posades en remull les branques ramificades, anomenades també forcats o forcalls , al Vallespir i al Rosselló de Perpinyà a Ceret, passant per Sureda i a la Noguera Alentorn, únic nucli forcaire subsistent
Gran enciclopèdia catalana