Resultats de la cerca

Exigeix de comparar cadascun dels camps amb una norma predeterminada fins a obtenir-ne una identificació

Implica una recerca que, en l' accés seqüencial , es fa seguint una seqüència fixa, predeterminada, d’operacions en l' accés aleatori , en canvi, la recerca de la informació es fa per mitjà d’una adreça o d’una clau i és independent dels accessos o operacions anteriors Quan l’accés es fa per clau, es calcula l’adreça a partir de la clau per mitjà d’un algoritme aleatorització , o bé s’obté d’una taula indexació L’accés aleatori només és possible en certes memòries i en fitxers que tenen aquest tipus de memòria com a suport

Aquest terme fou emprat per primera vegada per Haacke 1893, però el seu ús no fou general fins que Eimer l’utilitzà el 1897 El concepte d’ortogènesi varia molt segons els diferents autors Per a uns és una tendència general de tot el procés d’evolució per a uns altres l’ortogènesi descriu alguns casos d’evolució en un sentit molt determinat n'hi ha que l’empren en el sentit que l’evolució és predeterminada per un principi vital vitalisme i, finalment, n'hi ha que veuen en l’ortogènesi l’acció del medi lamarckisme En un altre extrem hi ha la utilització del terme “ortogènesi” en sentit…

En el despertador de molla, el timbre és copejat per un martellet Els despertadors elèctrics van proveïts d’un timbre o un brunzidor que és connectat a l’hora que hom ha seleccionat

La propulsió pot ésser per coet, per reactor aerobi o bé per sistema mixt Els míssils poden ésser balístics o bé, generalment, anar proveïts d’un sistema de direcció que consisteix, essencialment, en un element de comandament ordinador electrònic i un sistema d’execució accionat per servomotors que desvia els gasos ejectats i crea un component lateral de velocitat Els míssils empren dos sistemes principals de direcció el telecomandament avui gairebé en desús i l’autocomandament Aquest darrer pot ésser passiu , si es basa en la detecció de radiació emesa pel fitó generalment es tracta de raigs…

Dins l’estadística teòrica aquests valors són associats a probabilitats, la distribució de les quals és estudiada mitjançant la funció de distribució

Si E és un espai vectorial de dimensió n sobre un cos algèbric K , hom defineix el tensor covariant d’ordre r com una aplicació T r definida en E x E x r x E = E r , i per a valors en K tal que és lineal en cada component, és a dir, que per a i = 1, 2, 3, , r es compleix a T r x 1 , , x i + y i , , x r =  T r x ₁ , , x i  ,, x r + T r x 1  , , y i , ,  x r b T r x ₁ , , λ x i , , x r = λ T r x ₁ , , x i , , x r Els tensors covariants d’ordre 1 formen l’espai E *, anomenat dual de E , és a dir, el conjunt d’aplicacions lineals de E en K E * és, alhora, un espai vectorial de dimensió…