Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
gaó
Judaisme
Títol honorífic, equivalent a ‘excel·lència’, que hom donà —durant l’anomenada època gaonítica (ss VI-XIII)— als mestres del període posttalmúdic i, sobretot, als caps de les acadèmies babilòniques.
Resten dels gaons nombrosos dictàmens judicials, escrits teològics i de gramàtica, pregàries i himnes
penitència
Cristianisme
Una de les parts del sagrament de la penitència consistent en la pena imposada al penitent com a satisfacció dels pecats comesos.
Reminiscència de la penitència pública, ha quedat reduïda normalment a la recitació d’algunes pregàries
lollard
Cristianisme
Membre d’una associació religiosa, potser derivada dels beguins, que sorgí a Anvers cap al 1300.
Bé que suspectes d’heretgia, foren tolerats Practicaven obres de misericòrdia i encoratjaven els fidels amb pregàries
memento
Cristianisme
Part del cànon de la missa en què hom fa commemoració dels fidels vius i dels fidels morts.
Ambdues commemoracions, separades per la consagració, en el cànon romà tradicional, formen una sola pregària en les anàfores orientals i en les modernes pregàries eucarístiques del ritu romà
òstracon
Arqueologia
Tros de terrissa (en un principi el terme significava ‘conquilla’) emprat a Grècia per a inscriure el nom de la persona destinada a l’ostracisme
.
A Roma n'han aparegut exemplars al turó anomenat Testaccio A Egipte on han estat trobats la majoria, els òstracons s’empraren com a rebuts d’imposts o consums També han estat conservats en aquest material d’escriptura altres documents, lletres, pregàries i alguns fragments literaris
adoració
Religió
Acte essencial de la religió amb el qual el creient reconeix la dependència total de la divinitat i la superioritat infinita d’aquesta damunt de tot.
És l’acte que sol inspirar habitualment la vida del creient i que a l’exterior sol ésser expressat per pregàries, himnes, etc, adients, juntament amb actituds corporals com la reverència profunda, l’acatament i la prostració Dins el cristianisme, l’adoració dita també culta de latria és reservada a Déu
vespres
Cristianisme
Part de l’ofici diví que constitueix la pregària litúrgica del vespre, amb la qual hom inicia el dia eclesiàstic.
En els diversos ritus cristians adopta formes diferents, bé que essencialment inclou salms, lectures i himnes, i solen anar acompanyades d’alguns ritus, com el lucernari, l’ofrena de l’encens, etc En la litúrgia romana té el mateix esquema de les laudes himne, salms amb antífona, càntic bíblic, lectura, càntic del Magníficat, pregàries i oració del parenostre
santificar
Religió
Celebrar amb pregàries i amb abstenció de treball les festes religioses.
arcaisme
Lingüística i sociolingüística
Ús de mots, formes o construccions antiquats.
Molts arcaismes del català tenen aquest caràcter respecte al català central, car en zones isolades mantenen llur vitalitat així torcar , ‘eixugar’, par ‘sembla’, colcar ‘cavalcar’, ‘muntar’, pus ‘més’, etc són encara vius a les àrees occidentals o baleàriques i alguns escriptors d’aquestes contrades se'n serveixen adesiara A més dels dialectes perifèrics, els últims refugis dels arcaismes són les frases fetes, les locucions, els proverbis, les llengües de grup llenguatges tècnis d’oficis, etc, els usos metafòrics, l’onomàstica, les oracions i pregàries, les cançons populars, etc…