Resultats de la cerca

No és fàcil de poder conèixer quan l’home començà a manifestar les seves possibilitats artístiques, però des de les primeres fases del Paleolític superior n'hi ha testimoniatges clars, alguns d’una gran qualitat Durant el període aurinyacià aparegueren les primeres escultures, petites figuretes de pedra, d’os i d’ivori representant figures femenines les anomenades Venus , com les de Willendorf o de Lespugue o d’animals Un altre aspecte són les plaquetes gravades o pintades, generalment amb figures d’animals, com les de la cova del Parpalló, de Gandia, o bé instruments d’os decorats amb…

El nom ha estat adoptat, pels prehistoriadors, del terme popular bretó men , ‘pedra’, hir , ‘llarga’ És característic de les zones atlàntiques de la cultura megalítica Bretanya, illes Britàniques, però s’estén a d’altres zones, com a Còrsega o als Països Catalans En alguns casos la pedra ha estat allisada i hom hi ha representat gravats Normalment apareix isolat, però també en forma d’alineacions o de cercles Als Països Catalans, els menhirs només són coneguts al N i al centre del Principat, és a dir, al territori on dominen els monuments megalítics Durant una primera etapa d’investigació, a…

En forma de torre, és gairebé exclusiu d’aquesta illa n'han estat identificats més de 7 000 Els nurags —que corresponen a la tècnica arquitectònica dita ciclòpia o megalítica, amb grans blocs de pedra— solien tenir caràcter defensiu i sovint s’elevaven en la part central dels poblats El tipus més simple és el de planta circular, però també hom en troba, seguint l’evolució del temps, de plantes més complicades quadrilobulars, polilobulars, etc Segons el sistema de coberta, es divideixen en els de falsa cúpula, o thólos, i els de corredor amb sostre pla Hom pujava a la part superior servint-se…

És una fulla a la qual ha estat feta una aresta en un dels caps fent-ne saltar les esberles sobreres amb cops donats obliquament

Els guanxes no formaven una població homogènia, sinó un complex ètnic format per diverses aportacions, i que encara avui dia, i per sota de les fortes contribucions hispàniques, és possible de distingir l’home de Cromanyó prehistòric, descendent dels grups d’aquest tipus del nord d’Àfrica, els paleomediterranis, del tipus també prehistòric de Comba-Capèla, els mediterranis, els armènids, procedents de l’Orient, els nòrdics prehistòrics i els negres, descendents probablement d’esclaus africans A l’arribada dels colonitzadors es dedicaven ja al conreu de la terra i a…

Es compon d’artefactes diversos Cert nombre d’agregats similars en diferents jaciments constitueixen una cultura arqueològica

Es caracteritza per l’absència de tanques, la forma ordenada i geomètrica de les parcelles en llargues faixes juxtaposades i l’existència d’hàbitat concentrat El seu origen, prehistòric, sembla ésser una primitiva explotació collectiva destinada a la producció de cereals per això es troba en regions de relleu suau i clima temperat, i s’adaptaren al sistema senyorial de tinença de terra Generalment restaren sotmesos a la rotació de conreus de grans d’hivern blat, una sembradura de primavera i guaret Els rostolls de després de les collites eren aprofitats per la ramaderia com a…

Aquesta ciència nasqué durant la primera meitat del segle XIX Vers 1820, l’arqueòleg danès JC Thomsen establí les tres grans fases de la humanitat primitiva basant-se en els materials utilitzats edat de la pedra, del bronze i del ferro Poc després, vers el 1830, el francès Boucher de Phertes demostrà que instruments de pedra treballats per l’home eren trobats en capes geològiques, associats amb fauna extingida, quaternària Cap a la meitat del segle foren identificats els tipus humans de Neandertal i Cromanyó, i poc després fou descoberta la capacitat estètica de l’home primitiu, amb les…

Quant al període prehistòric del 1500 aC al 1000 dC, en resten dòlmens, menhirs i sarcòfags de pedra, solucions funeràries que hi troben llur exponent més oriental El període més important és el d’influència índia 100-1400, amb una primera etapa on aquesta influència és molt suau segles I-VI i una segona d’esplendor de l’estil indoindonesi segles VII-XV, en la qual hom pot distingir, així mateix, dos subperíodes el primer segles VII-X, d’una forta influència estrangera, es caracteritza per l’arquitectura monumental en pedra complexos de Borobudur, Kalasan i Dieng, s IX el segon…