Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
prescindir
Deixar de banda una persona o una cosa, deixar de prendre en consideració.
necessitat
Allò de què hom no pot passar-se, no pot prescindir.
principi de correspondència
Física
Principi que relaciona la mecànica clàssica amb la quàntica.
Fou establert per Niels Bohr el 1923 en afirmar que els resultats de la mecànica clàssica poden servir de guia en l’elaboració de la mecànica quàntica El principi de correspondència representa al mateix temps un reconeixement que els postulats de la física clàssica són solucions parcials dels postulats quàntics i que, per a formular una teoria quàntica coherent, s’ha de prescindir de determinats conceptes clàssics Així, els treballs del físic danès NBohr descartaren la noció clàssica que una partícula carregada en moviment emet energia i introduïren el concepte de quantització de…
sapròfit | sapròfita
Ecologia
Dit de l’animal, el vegetal o el microorganisme que viu i es nodreix d’animals o plantes morts i de tota mena de restes orgàniques en descomposició o descompostes, en els quals troba l’aliment carbonat.
Si té clorofilla i pot, en certes ocasions, arribar a prescindir d’aquesta matèria orgànica, hom l’anomena sapròfit facultatiu o hemisapròfit , i en el cas contrari, sapròfit obligat o holosapròfit
instruments acústics
Música
Instruments musicals en què el so és produït i amplificat sense la intervenció directa o indirecta de generadors ni amplificadors electrònics.
El terme s’aplica especialment a la família de les guitarres, contraposant així les acústiques a les elèctriques En un sentit més lax, hom l’aplica igualment a aquells instruments que, malgrat utilitzar alguna mena d’amplificació electrònica, de fet, en podrien prescindir
deriva genètica
Biologia
Alteració no direccional, en les poblacions petites, originada pels gens que rep cada generació i que són una mostra estadística dels gens continguts a la generació precedent.
És un fenomen no direccional, puix que el canvi és sempre degut a l’atzar Les conseqüències són una diferenciació entre les diverses subpoblacions, una tendència a la homogeneïtat dins cadascuna d’aquestes i un augment del homozigots En poblacions d’un nombre elevat d’individus hom pot prescindir de la deriva genètica
protecció
Electrònica i informàtica
Acció de protegir dades o programes.
Hi ha diferents mètodes de protecció de programes N'hi ha que eviten que siguin copiats d’altres no impedeixen de fer-ne còpies, però aquestes no funcionen correctament, perquè no són exactament iguals que el programa original De totes maneres, hom ha vist cada cop més que els sistemes de protecció van essent vençuts pels programes preparats per a desprotegir-los o bé per a fer-ne còpies que funcionen correctament això ha fet perfeccionar els sistemes de protecció, que, al seu torn, també han estat dominats Per la qual cosa, davant d’aquesta cursa interminable, molts fabricants de software…
amperòmetre

Esquema d’un amperòmetre. Quan circula un corrent elèctric per la bobina (blau), l’imant (verd exterior) exerceix un parell sobre la mateixa que és proporcional al corrent conduït, i desvia l’agulla sobre l’escala indicadora
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Galvanòmetre destinat a mesurar la intensitat d’un corrent elèctric.
Fonamentalment es connecta en sèrie amb la línia, per la qual cosa la seva resistència elèctrica interna ha d’ésser tan baixa com li sigui possible, negligible en comparació de la del circuit principal Per a intensitats elevades no poden ésser construïts aparells de dimensions adequades aleshores hom pren tan sols una part de la intensitat que guarda sempre la mateixa relació amb la total, per exemple 110, tot posant-li un xunt en parallel, o bé, si es tracta de corrent altern, dividint-la per un factor constant més gran que 1, mitjançant un transformador de mesura Hom fa amperòmetres de…
farda
Conjunt de coses més aviat inútils que fan d’embaràs, de què hom podria prescindir, que enfarfeguen.
calça
Indumentària
A l’edat mitajana, peça del vestuari femení i masculí que cobria el peu i la cama adaptant-s’hi.
Les calces eren de teixit, feltre, cuir, etc podien portar soles de cuir, que permetien de prescindir d’un altre calçat Generalment arribaven fins al genoll, i se sostenien per mitjà de lligacames Als darrers segles medievals es generalitzà l’ús de les calces masculines llargues —llevat entre els camperols—, les quals evolucionaren fins a convertir-se en una sola peça, que vestia de la cintura als peus, que, amb la generalització del teixit de punt, prengué la forma emmotllada En tornar la moda de les calces que cobrien només les cames, aquelles foren anomenades mitges calces a…