Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
presidència
Geografia
Política
Història
Divisió administrativa de l’Índia britànica, governada per un president.
Creades per la Companyia de l’Índia Oriental 1672-99, les de Madràs i de Bombai presidència de Bombai sobrevisqueren a l' acta del 1784, en què passaren sota l’autoritat del governador general de l’Índia la de Bengala 1699, dividida en dues Āgra i Fort Williams, hi passà el 1834 Foren transformades en províncies el 1937
presidència
Residència oficial del president.
presidència
Lloc que ocupa el president en una reunió, assemblea, etc.
presidència
Època i durada del càrrec de president.
presidència
Dignitat, funció, càrrec, de president.
presidència del Consell Europeu
Política
Càrrec que presideix el Consell Europeu.
Fou instituït el 1975, amb la regularització de les reunions dels caps d’estat i de govern dels estats membres de la Unió Europea en el Consell Europeu, que fins aleshores tenien un caràcter informal Fins el 2009, fou un càrrec rotatori i semestral, ocupat pel primer ministre o president de l’estat membre en què requeia la presidència Les seves atribucions es limitaven a preparar les reunions del Consell Europeu i a representar-lo davant del Parlament Europeu El Tractat de Reforma de la Unió Europea dotà la presidència del Consell Europeu d’un perfil més elevat el càrrec deixava de ser…
degà
Cristianisme
Dignitat del capítol catedral o col·legiata que comporta el dret de presidència.
En l’anglicanisme, aquest càrrec té sovint una independència de l’autoritat episcopal Pot correspondre també a un bisbe el bisbe de Londres, per exemple, és degà de la província de Canterbury
regent
Història
Membre del Consell d'Aragó sota la direcció i presidència del vicecanceller o president.
El nombre dels regents varià de quatre a sis, dos pel regne d’Aragó, dos pel de València i dos pel Principat de Catalunya i regnes de Mallorca i Sardenya Havien d’ésser natius i rebien el tractament de doctor
mocadorada
El President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, rep la mocadorada del Gremi de Mestres Confiters de València (06/10/17)
Presidència Generalitat Valenciana (CC BY-NC-ND 2.0)
Folklore
Present que fan tradicionalment a València, el 9 d’octubre, dia de sant Dionís, els fadrins a llurs promeses, consistent en dolços de massapà i sucre (piuleta i tronador) que imiten les formes dels coets homònims, els quals van embolicats en un mocador de cap.
El costum, popular a l’Horta, es generalitzà després a la ciutat, on, els darrers anys, el gremi de pastissers organitza concursos anuals per premiar les mocadorades millor presentades
sanedrí
Judaisme
Corporació jueva que tenia la suprema autoritat religiosa, amb atribucions judicials, al país de Judà, o Palestina, sota el domini de Roma, fins que l’imperi Bizantí abolí el patriarcat de l’antiga província romana.
Abans de la destrucció de Jerusalem 70 dC, ciutat on es reunia, era format per sacerdots del temple, ancians de les principals famílies i mestres de la llei, sota la presidència d’un gran sacerdot Posteriorment fou constituït per mestres de la llei sota la presidència d’un patriarca , o nassí , i es reunia primer a Jàmnia, i després a Tiberíades