Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
psitacosi
Patologia humana
Malaltia infecciosa transmesa a l’home per papagais, lloros, periquitos, cotorres i d’altres ocells que en són afectats.
És causada per Chlamydia psittaci, bacteri especialitzat que és sensible als antibiòtics Es caracteritza per símptomes generals, febre i pneumonitis pneumònia atípica
zoonosi
Patologia humana
Malaltia parasitària que es transmet, en condicions naturals, dels animals vertebrats a l’home, i viceversa.
Entre les zoonosis més habituals hi ha la ràbia, la tularèmia, la psitacosi, el borm i d’altres infeccions respiratòries
guerra bacteriològica
Militar
Guerra en la qual hom empra, contra l’enemic, diversos tipus de bacteris, virus, rickèttsies i fongs, dispersats, a fi de provocar els corresponents efectes nocius i àdhuc mortals.
Els microorganismes experimentats amb finalitats bèlliques són espores d’àntrax, rickèttsies de la febre Q i virus de la grip, de la psitacosi i de diferents tipus d’encefalitis, i també toxines aïllades de bacteris, com la toxina botulínica botulínic Hom pot atenuar les conseqüències de la guerra bacteriològica mitjançant mesures d’immunització i de profilaxi i de terapèutica química o mitjançant l’aplicació immediata d’antibiòtics adequats
cotorra
Cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus)
Nicolas Olejnik (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom comú de diferents ocells grimpadors de l’ordre dels psitaciformes, especialment dels que pertanyen al gènere Amazona.
Són molt semblants al papagai, bé que una mica més petits, de colors variats, entre els quals predomina el verd Com el papagai, són ocells de gàbia i molt garruladors Hom en coneix una cinquantena d’espècies, repartides entre l’Amèrica Central, l’Amazònia i les illes de la mar Carib Les cotorres foren les principals responsables de l’epidèmia de psitacosi que s’expandí pel món els anys 1929 i 1930
clamídia
Biologia
Gènere de bacteris cocoides, de la família de les clamidiàcies, de 0,2-1,5 μm de diàmetre, gramnegatius i paràsits intracel·lulars obligats.
Destaquen dues espècies la C psittaci , que és l’agent causant de la psitacosi i de diverses afeccions del bestiar, i la C trachomatis , que es caracteritza per la producció i l’acumulació intracitoplasmàtica de glicogen i pel fet d’ésser sensible a la sulfadiazina Algunes soques de la C trachomatis són els agents del tracoma, el limfogranuloma veneri i, molt sovint, de les uretritis no gonocòcciques, habitualment asimptomàtiques, però fàcilment transmissibles per via sexual
arma biològica
Militar
Agent agressiu constituït per organismes vivents (principalment microorganismes) o per llurs toxines i capaç de produir infeccions que incapaciten o maten gran nombre d’éssers vius.
La disseminació de les armes biològiques és similar a la de les armes químiques a més, pot ésser efectuada per contacte amb d’altres éssers infectats, o per enverinament d’aigües, d’aliments, etc Les armes biològiques, no emprades fins ara en cap conflicte bèllic important, foren prohibides pel Protocol de Ginebra del 1925 no ratificat encara per nombrosos països, entre ells els EUA i per una resolució de l’ONU del 1966 Entre les malalties que semblen ésser més adequades en les armes biològiques dirigides contra l’home figuren l’àntrax, la psitacosi i la tularèmia