Resultats de la cerca
Es mostren 5094 resultats
quan
El moment, la circumstància de temps en la qual es compleix una acció.
refracció
Trajectòria dels raigs en la refracció quan el medi 2 és més dens que el medi 1
© Fototeca.cat
Física
Modificació de la trajectòria d’un raig o del front d’una ona quan travessa una superfície que limita dos medis diferents.
En el cas particular dels raigs, hom pot provar que el raig incident, la normal a la superfície en el punt d’incidència i el raig refractat són coplanaris, i que la relació entre l' angle d’incidència ê 1 , i el de refracció ê 2 és donada per la llei de Snellius n 1 sin ê 1 = n 2 sin ê 2 , on n 1 i n 2 són els índexs de refracció de cadascun dels medis materials separats per la superfície considerada Quan té lloc la refracció d’una ona en una superfície, simultàniament hi ha una reflexió parcial, per la qual cosa resta disminuïda la intensitat de l’ona refractada respecte a la de…
petanca
En la petanca s’utilitza un metre que a la punta duu una llengüeta quan les distàncies entre boles i bolig no s’aprecien bé
ENCICLOPÈDIA CATALANA / F. GOMÀ
Altres esports de pilota o bola
Esport que consisteix a llançar unes boles al més a prop possible d’una altra de més petita, anomenada bolig.
Les boles han de ser metàlliques, amb un diàmetre entre els 7,05 cm i els 8 cm El pes varia entre els 650 g i els 800 g Els boligs són de fusta o de material sintètic, amb un diàmetre comprès entre 25 mm i 35 mm El terreny de joc és rectangular i les dimensions varien entre els 12 m i 15 m de llargada i els 3 m i els 4 m d’amplada Els jugadors han de llançar les boles amb els peus junts i ho poden fer tirant-la rasa o bé per elevació Hi ha dues maneres de fer-ho apuntar és llançar la bola amb cura, tractant d’acostar-se al màxim possible al bolig I tirar o picar és llançar la bola amb certa…
díode
Díode: 1, característica V-1 d’un díode ideal pn; quan està polaritzat en inversa, pel circuit circula un feble corrent Io anomenat corrent invers de saturació; 2, característica V-I d’un díode de germani; hom observa l’existència d’un voltatge llindar de 0.1 V; 3, distribució de càrrega en una junció pn en equilibri termodinàmic; 4, diagrama de les bandes d’energia d’una junció pn a l’equilibri termodinàmic; ECN i ECP representen els nivells d’energia de la banda de conducció en les regions n i p respectivament, mentre que EVN i EVP es refereixen a la banda de valència; 5, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en directa; 6, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en inversa; els portadors lliures que tenen l’energia tèrmica suficient poden travessar la zona de càrrega espacial i donen lloc al corrent invers de saturació Io
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic proveït de dos elèctrodes, ànode i càtode, que té la propietat d’ésser conductor en el sentit càtode-ànode, però no al revés.
Aquest funcionament li confereix propietats rectificadores dels senyals elèctrics, les quals ja foren observades per F Braun el 1876 en collocar una punta metàllica sobre sulfur de plom Això donà lloc a la utilització de la galena com a detector en els primers receptors de ràdio Els primers díodes, com a tals, eren basats en tubs de buit o de gas Fleming i de Forest, 1909 on era produïda una emissió termoiònica descoberta per Edison el 1893 i explicada per DW Richardson, el 1903 Els tubs posseeixen un càtode calent escalfat mitjançant un filament incandescent que emet electrons per emissió…
pubill
Dret civil català
Fill no instituït hereu, quan es casava amb una pubilla.
En certes comarques de la Catalunya Vella el pubill solia aportar un dot a favor de la seva muller o aixovar, que generalment consistia en diners que el pubill acostumava a rebre dels seus pares quan es casava, o, si ja havien mort aquests, de l’hereu A voltes, el pubill rebia de la seva muller una retribució pel seu treball a casa de la pubilla, que era anomenat soldada
paraordit
Indústria tèxtil
Mecanisme que atura el teler mecànic quan es trenca un fil d’ordit.
És format per tants cavallers metàllics com fils d’ordit hi ha Els cavallers són disposats en diverses rengleres mitjançant unes barretes que passen per una escletxa que hi ha a llur part superior cavaller Cada fil passa per l’ullet del cavaller si aquest és tancat, però si és obert, el cavaller cavalca sobre el fil Mentre el fil està sencer sosté el corresponent cavaller, però quan es trenca, el cavaller cau i provoca l’aturada del teler En els paraordits elèctrics , les barretes metàlliques tenen un elèctrode central aïllat que sobresurt de llur cantell superior quan…
distributiu | distributiva
Matemàtiques
Dit d’una llei de composició interna quan satisfà determinades propietats.
En un conjunt E dotat de dues lleis de composició internes o operacions, una d’elles és distributiva respecte a l’altra quan se satisfan les següents propietats si a * b° c = a * b ° a * c hom diu que * és distributiva per l’esquerra respecte a °, si b° c* a = b * a ° c * a llavors, * és distributiva per la dreta respecte a °, i si se satisfan ambdues condicions hom diu que * és distributiva respecte a ° A ℝ, la multiplicació és distributiva respecte a la suma, però no a l’inrevés
vairat
vairat de quatre esmalts
Heràldica
Dit del vair quan és d’esmalts altres que l’argent i l’atzur.
Hom parla de vairat de quatre esmalts quan és de dos metalls i de dos colors alternats
oposició
Astronomia
Situació relativa de dos astres quan són alineats amb la Terra i aquesta és entre tots dos.
Quan dos astres són en oposició, entre les longituds geocèntriques de l’un i de l’altre hi ha una diferència de 180°, i entre les ascensions rectes coordenades astronòmiques hi ha una diferència de 12 h Quan un planeta superior és en oposició amb el Sol, la seva culminació té lloc a mitjanit i, per tant, les condicions d’observació dels planetes són òptimes Els planetes inferiors mai no poden ésser en oposició amb el Sol elongació
solució sòlida
Corbes d’equilibri sòlid-líquid de tres tipus de solucions sòlides
Tecnologia
Textura d’un aliatge quan els àtoms que el formen són de dimensions semblants.
De manera que constitueixen un únic cristall en el qual els dos o més tipus d’àtoms alternen en la composició corresponent, anomenada solució sòlida única o solució única , o quan els àtoms més petits s’allotgen en el reticle dels àtoms més grossos, tot deformant-los