Resultats de la cerca

És establerta en una escala d’avaluació i és efectuada per companyies especialitzades que apliquen mètodes rigorosos d’anàlisi econòmico-financera que publiquen periòdicament La relació és inversa entre la taxa d’interès i el ràting el qual és la inversa del risc El ràting fou iniciat a la primeria del s XX als EUA, país al qual pertanyen les principals agències especialitzades Les tres agències de ràting més important són Standard & Poor's S&P, Moody's, i Fitch Group Les dues primeres tenen la seu a Nova York, mentre la tercera pertany al grup…

Convertida en una pràctica per a reduir els riscos dels balanços dels bancs, la titulització s’expandí i s’emprà per a tota mena de crèdits, entre els quals els hipotecaris i, dins d’aquests, els subprime D’aquesta manera, el deute garantit tenia cada cop més préstecs hipotecaris com a actiu subjacent Al llarg de la primera dècada del s XXI aquesta pràctica esdevingué creixent en els bancs d’inversió i una de les vies principals d’ingressos per a les agències de ràting Aquests productes es traslladaren a tota mena d’inversors institucionals atesa la bona qualificació creditícia…

Les agències de ràting són les encarregades de fer-ne l’anàlisi de solvència S'assimila al risc de país, terme utilitzat per a referir-se a la qualificació de risc atribuïda a un estat sobirà

Una segona desespecialització s’ha produït amb l’entrada dels bancs en negocis financers més generals factoring , leasing , valors, assegurances i en d’altres no directament financers informació econòmica, rating , turisme, mergers & acquisitions , activitats que converteixen els bancs en conglomerats financers, proveïts de branques o unitats especialitzades

L’anàlisi del crèdit ha de tenir en compte, a més de la capacitat creditícia empresarial rating, la previsió sobre les circumstàncies de l’estat on s’aplicarà Components d’aquest risc són, també, el risc de transferència possibilitat legal de pagaments a l’estranger i el risc de canvi

Anomenat també risc de solvència , és la matèria pròpia del negoci creditici i on hom aplica el know-how de què disposa per a reduir-lo el màxim possible A aquest fi hom se serveix de les tècniques següents anàlisi econòmico-financera capacitat creditícia empresarial, rating i previsió econòmica Hom considera grans riscs de crèdit els que sobrepassen un determinat percentatge dels fons propis 10%, per exemple, derivats, en general, de la concentració en un o en diversos clients

Com més alt és el risc potencial més elevada és la prima que s’exigeix Per això, per exemple, els bons porqueria ofereixen rendibilitats molt més altes que el deute públic És la contrapartida per un risc potencial molt més alt Aplicat a les emissions de  deute públic  d’un país, la prima de risc constitueix un indicador de l’estat de les seves finances És més alta quan més precària és considerada la hisenda pública d’un estat i, per tant, més probable l’impagament del deute Aquesta és la situació que es produí en alguns estats de la Unió Europea  al llarg del 2011 quan, arran de la crisi…

És un fons quasi propi que, legalment, és computat com a propi És utilitzat per les entitats bancàries per a incrementar els fons propis i el coeficient bancari de garantia, especialment per aquelles que, com les caixes d’estalvis no tenen altre camí per a fer-ho

És constituït generalment per un tub tòric o toroidal de cautxú cambra proveït d’una vàlvula que permet d’inflar-lo amb aire a pressió, i per un embolcall, format per una carcassa , base estructural de fils de cotó, raió, acer, etc, i per una capa de cautxú que el cobreix, que rep el nom de flanc a les parts laterals i banda de rodolament a la zona de contacte amb el sòl, la qual tramet els parells tractor i de frenada durant la conducció El pneumàtic, ultra les seves qualitats amortidores, augmenta l’adherència de la roda al sòl Les cambres solen ésser actualment de cautxús sintètics, que…

Aquest instrument de finançament es popularitzà cap al 1980, quan Michael Milken, un executiu del banc d’inversió Drexel Burnham Lambert, els utilitzà per a finançar adquisicions d’empreses i per a fusions La seva carrera fulgurant, que li reportà una immensa fortuna i el sobrenom de rei dels bons porqueria, acabà el 1989 quan fou jutjat acusat de frau i enviat a la presó