Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
cins rals
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent batuda a diverses poblacions del Principat de Catalunya durant la guerra dels Segadors.
Equivalgué a 10 sous i fou un dels múltiples del ral d’argent
ral d’ardits
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de compte usada al Principat de Catalunya a partir del s. XVII amb una equivalència de 24 diners (ardit).
moneda obsidional
Anvers i revers d’una moneda obsidional barcelonesa de 10 rals, a nom de Lluís XIV, rei de França i comte de Barcelona, encunyada el 1652
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de necessitat encunyada en temps de guerra per a circular especialment en una ciutat o una plaça forta assetjada i, per tant, aïllada i impossibilitada de rebre els proveïments i les ajudes normals de l’exterior.
Pot ésser fabricada tant en una seca oficial regular com en una seca provisional, i fins i tot en una seca d’emergència És un exemple del primer cas la moneda barcelonesa de 10 rals, del 1652, amb la llegenda Barcino cives obsessa , quan la ciutat era assetjada a la darreria de la guerra dels Segadors 1640-52, puix que la seca de Barcelona era l’oficial del Principat Del segon cas hi ha l’exemple de les encunyacions de Cadis, assetjada pels francesos durant la guerra contra Napoleó, on funcionà una seca oficial provisional I del tercer cas hi ha l’exemple de l’emissió dels duros…
xambergo
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa, encunyada a la seca reial de la ciutat per llicència del lloctinent duc de Parma, del 1677, amb la mateixa llei dels rals de vuit castellans, segons opinió de Salat, i que havien de tenir un valor intrínsec de divuit i mig a dinou diners.
Segons Campmany, eren de la mateixa classe de moneda que els rals, malgrat que aquests, l’any 1697, corrien al for de 40 diners Mateu i Llopis opina que també es deien xambergos els rals de vuit castellans de Carles II
peceta
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària adoptada per les emissions d’or i d’argent barceloneses des del 1808 fins al 1814, sota el govern napoleònic durant la guerra del Francès.
És la primera vegada que apareix la paraula peceta , en castellà peseta com a indicació no popular del valor d’una moneda S'encunyaren monedes d’or de 20 pecetes, equivalents a 80 rals de billó o a 2 escuts del sistema tradicional, i les d’argent de 5, 2 i mitja i 1 pecetes , que corresponen respectivament a 20, 10 i 4 rals de billó o sia 8, 4 i 1,6 rals forts o d’argent
unça
Numismàtica i sigil·lografia
Al segle XIX, moneda espanyola amb el valor de 320 rals de billó (un duro equivalia a 20 rals).
ral d’argent de València
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent creada per Joan I, amb un valor de 18 diners (equivalent a un sou i mig), coneguda popularment amb el nom de divuitè
.
L’any 1521, durant la guerra de les Germanies, foren encunyats rals d’argent a Dénia i a Sogorb amb les característiques dels rals o divuitens es distingeixen per les lletres D i SO, abreviatures del nom de la seca, i la S d’Alfons Sanxis, mestre de la seca de València, que figuren en el camp del revers
peça
Numismàtica i sigil·lografia
Designació d’una moneda amb relació al seu valor nominal.
Així, peça de cinc rals catalans, peça de cinc sous , peça de quatre quartos , peça de vint pecetes Aquest terme s’utilitzà molt als Països Catalans, en relació amb la moneda forana, especialment la de Castella, com veiem en les expressions peça de quatre escuts o peça de vuit rals forts referint-se a la mitja unça o al duro, respectivament
billó
Numismàtica i sigil·lografia
Aliatge d’argent i de coure, emprat per a la fabricació de monedes de petit valor a la major part dels estats europeus, des del segle X fins al XIX.
A Catalunya, el billó aparegué al segle XI, sota Ramon Berenguer I, per la necessitat de donar cos a monedes de contingut d’argent molt petit entorn dels 0,30 grams entre els segles XI i XIV dins un mercat on circulava en exclusiva la moneda-valor El percentatge de plata que inicialment fou del 50%, anà disminuint al llarg del segle XII i sota Jaume I era només d’un 16,5%, cosa que, juntament amb algunes emissions fraudulentes de coure argentat, despertaren una forta oposició i obligaren a retornar a una millor llei Fou creat, així, el diner de tern amb un 25% de plata, percentatge que es…