Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
recepta
Medicina
Prescripció que fa el metge respecte als medicaments que ha de prendre un malalt determinat i a llur forma d’administració.
recepta
Indicació sobre la preparació de certs medicaments, plats de cuina, tints, etc.
recepta electrònica
Medicina
Servei sanitari que consisteix a introduir les prescripcions facultatives a la base de dades d’un sistema informàtic de tal manera que només s’hagi d’identificar el pacient a les farmàcies amb la seva targeta sanitària per a tenir accés als medicaments que necessita.
La mateixa base de dades conté la informació sobre les dosis i la freqüència d’administració, la durada prevista dels tractaments i l’historial farmacològic de cada pacient Aquest sistema, a més d’estalviar al pacient desplaçaments als centres de salut, permet una comunicació més fluida entre metges i farmacèutics, més control farmacoterapèutic i la disminució del frau farmacèutic als sistemes sanitaris públics
mató de monja
Alimentació
Llaminadura que hom prepara amb llet d’ametlles batuda amb rovell d’ou, sucre i midó.
Hom cou el conjunt remenant-lo fins a punt d’ebullició, el treu del foc i l’aboca en motlles de terrissa, on es refreda Pot ésser aromatitzat amb canyella o llimona Hom atribueix aquesta recepta a una monja del monestir de Pedralbes
xuixo
Xuixos
Garrett Ziegler (CC BY-NC-ND 2.0)
Pastisseria
Dolç de forma més o menys cilíndrica farcit de crema, fregit i recobert amb sucre.
Fou creat el 1918 pel pastisser gironí Emili Puig al seu establiment del Barri Vell, a partir de la recepta del dolç chou à la crème , similar a una lionesa, que li explicà un pastisser francès refugiat de la Primera Guerra Mundial
rostir a l’ast
Rostir una peça de carn traspassada per un ast que rep un moviment de rotació mitjançant un sistema mecànic o elèctric, a fi de coure-la homogèniament.
Tècnica culinària de gran tradició als Països Catalans i a Occitània, moltes llars tenien un ast a la llar de foc que, suportat per un aster, es feia girar manualment Són típics en aquests territoris els establiments especialitzats a vendre pollastres a l’ast, on també s’hi poden rostir altres carns conill, etc Aquesta tècnica apareix als primers receptaris medievals, com el Llibre de Sent Soví i el Llibre del coch , i també a La cuinera catalana , llibre de cuina del segle XIX, on també es recull alguna recepta de peix a l’ast També és molt popular a la cuina del Magrib
fórmula magistral
Farmàcia
Composició medicamentosa, establerta pel metge, en la qual les distintes dosis són establertes a la recepta.
Consta de la prescripció, les instruccions de preparació, la signatura del metge i la data
apotecari | apotecària
Farmàcia
Aquell que, antigament, preparava medicaments.
A l’edat mitjana, bé que existia la denominació d’apotecari, no es delimitaven les seves funcions de les atribuïdes als especiers De fet, els documents es refereixen indistintament als apotecaris i als especiers en reglamentar la preparació i venda de medicines, xarops, aigües, ungüents, cataplasmes, herbes, etc Altres documents parlen alhora dels apotecaris i dels candelers de cera, per tal com uns i altres podien elaborar candeles, ciris, torxes, presentalles, exvots, així com també neules, torrons, etc A Catalunya el nom d’apotecari apareix ja al s XIII el 1302 són citats units especiers i…