Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
recepta
Indicació sobre la preparació de certs medicaments, plats de cuina, tints, etc.
recepta
Medicina
Prescripció que fa el metge respecte als medicaments que ha de prendre un malalt determinat i a llur forma d’administració.
recepta electrònica
Medicina
Servei sanitari que consisteix a introduir les prescripcions facultatives a la base de dades d’un sistema informàtic de tal manera que només s’hagi d’identificar el pacient a les farmàcies amb la seva targeta sanitària per a tenir accés als medicaments que necessita.
La mateixa base de dades conté la informació sobre les dosis i la freqüència d’administració, la durada prevista dels tractaments i l’historial farmacològic de cada pacient Aquest sistema, a més d’estalviar al pacient desplaçaments als centres de salut, permet una comunicació més fluida entre metges i farmacèutics, més control farmacoterapèutic i la disminució del frau farmacèutic als sistemes sanitaris públics
mató de monja
Alimentació
Llaminadura que hom prepara amb llet d’ametlles batuda amb rovell d’ou, sucre i midó.
Hom cou el conjunt remenant-lo fins a punt d’ebullició, el treu del foc i l’aboca en motlles de terrissa, on es refreda Pot ésser aromatitzat amb canyella o llimona Hom atribueix aquesta recepta a una monja del monestir de Pedralbes
xuixo

Xuixos
Garrett Ziegler (CC BY-NC-ND 2.0)
Pastisseria
Dolç de forma més o menys cilíndrica farcit de crema, fregit i recobert amb sucre.
Fou creat el 1918 pel pastisser gironí Emili Puig al seu establiment del Barri Vell, a partir de la recepta del dolç chou à la crème , similar a una lionesa, que li explicà un pastisser francès refugiat de la Primera Guerra Mundial
rostir a l’ast
Rostir una peça de carn traspassada per un ast que rep un moviment de rotació mitjançant un sistema mecànic o elèctric, a fi de coure-la homogèniament.
Tècnica culinària de gran tradició als Països Catalans i a Occitània, moltes llars tenien un ast a la llar de foc que, suportat per un aster, es feia girar manualment Són típics en aquests territoris els establiments especialitzats a vendre pollastres a l’ast, on també s’hi poden rostir altres carns conill, etc Aquesta tècnica apareix als primers receptaris medievals, com el Llibre de Sent Soví i el Llibre del coch , i també a La cuinera catalana , llibre de cuina del segle XIX, on també es recull alguna recepta de peix a l’ast També és molt popular a la cuina del Magrib
fórmula magistral
Farmàcia
Composició medicamentosa, establerta pel metge, en la qual les distintes dosis són establertes a la recepta.
Consta de la prescripció, les instruccions de preparació, la signatura del metge i la data
apotecari | apotecària
Farmàcia
Aquell que, antigament, preparava medicaments.
A l’edat mitjana, bé que existia la denominació d’apotecari, no es delimitaven les seves funcions de les atribuïdes als especiers De fet, els documents es refereixen indistintament als apotecaris i als especiers en reglamentar la preparació i venda de medicines, xarops, aigües, ungüents, cataplasmes, herbes, etc Altres documents parlen alhora dels apotecaris i dels candelers de cera, per tal com uns i altres podien elaborar candeles, ciris, torxes, presentalles, exvots, així com també neules, torrons, etc A Catalunya el nom d’apotecari apareix ja al s XIII el 1302 són citats units especiers i…