Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
recordatori
Mitjà o objecte emprat per a fer recordar alguna cosa.
recordatori
Dret processal
Ofici que a instància d’una part és enviat pel jutge quan un altre demana el compliment d’un suplicatori o d’un exhort.
recordatori
Estampa impresa que hom distribueix, com a record, als assistents a determinats actes religiosos: funerals, primeres comunions, professions religioses.
vacuna proactiva
Tipus de vacuna que consisteix a subministrar liposomes que contenen un gen específic, que codifica l’antigen amb el qual es vol fer la immunització, i tota la maquinària de transcripció i traducció bacteriana perquè el gen s’expressi.
Els liposomes es comporten com cèllules sintètiques que produeixen una única proteïna, que van sintetitzant i alliberant durant un cert temps, fins que són eliminats, motiu pel qual pot millorar l’eficiència de vacunació i es poden evitar les dosis de recordatori
contrasenya
Electrònica i informàtica
Codi secret, generalment associat amb un nom d’usuari, utilitzat per tal de restringir l’accés a un dispositiu, un sistema informàtic, una pàgina web, etc, als usuaris autoritzats.
En els llocs web és habitual proporcionar mecanismes de recordatori de la contrasenya, que permetin als usuaris generar un nou codi secret, garantint la identitat del sollicitant Alguns serveis en línia faciliten diverses possibilitats per a aconseguir l’èxit de la recuperació entre les més habituals hi ha la pregunta secreta, l’enviament d’un enllaç que temporalment permet restablir la contrasenya o bé altres sistemes que utilitzen missatgeria mòbil SMS
quironomia
Música
Sistema de direcció coral basat en les indicacions que, sobre ritme, tempo i entonació, dona el director mitjançant els moviments de les mans.
Aquesta pràctica era molt habitual en l’Antiguitat Egipte, Grècia, Bizanci, etc, especialment en cultures sense escriptura musical, en les quals la quironomia servia com a indicació o recordatori d’aspectes bàsics de l’entonació i el ritme Els neumes de la notació quironòmica pretenien imitar els moviments de les mans del director També s’han utilitzat recursos quironòmics per motius purament didàctics És el cas de la mà de Guido i altres sistemes relacionats amb la solmització com l’anomenat fonomímia En un sentit ampli, es podria dir que tots els gestos que fa un director…
cinema i música
Música
El fet que cinema i música siguin mitjans d’expressió humana basats en les vibracions -de la llum o del so- que operen per una combinatòria selectiva de temps i espai, els emparenta de tal manera que, des del seu inici, les imatges cinematogràfiques han anat unides a l’ús habitual de la música.
Les sessions de presentació del cinematògraf dels germans Lumière al Grand Café de París anaven acompanyades pels comentaris musicals d’un pianista, i als Estats Units, els aparells de Th Edison eren mostrats conjuntament amb peces gravades per gramòfons de la mateixa marca Aquest costum es generalitzà de tal manera que fins a la implantació del cinema sonor, amb so imprès directament sobre la pellícula, s’utilitzaren modalitats i sistemes diversos El més corrent fou el dels acompanyaments en viu, amb un piano, un harmònium o un orgue, o fins i tot amb…
forma sonata
Música
Model formal que fou hegemònic en la música instrumental del Classicisme i del Romanticisme i també molt present en la del segle XX.
S’estructura en dues parts tonalment complementàries, la primera formada per una exposició i la segona per un desenvolupament i una reexposició La forma sonata descriu l’organització d’un moviment que, i tot i la menció de la paraula ’sonata', pot formar part tant de sonates com de simfonies, trios, quartets, etc sonata També pot descriure un moviment independent, com per exemple una obertura o un poema simfònic Aquest model, els principis del qual foren adoptats per altres formes com el concert o el rondó, es caracteritza per unes articulacions formals molt acusades i un aprofitament…
forma
Música
Organització o configuració que presenta una peça musical.
El fenomen formal La forma musical s’identifica amb un procés temporal integrat per components solidaris i recíprocament determinats Aquest procés temporal, de manera semblant a un organisme, s’autoregula, es forja ell mateix En aquest sentit, és capaç de projectar una sèrie d’expectatives que, d’una manera o una altra, s’hauran de complir per a assolir la completesa formal Des d’aquesta perspectiva, l’inici d’una obra n’hauria de suggerir les dimensions així mateix, el seu final hauria de tenir lloc no perquè la música simplement deixi de sonar, sinó perquè s’hagin assolit les expectatives…
història
Història
Ciència que s’ocupa de l’estudi dels fets memorables humans, com a conjunt de les actuacions dels homes en el passat, i de la narració d’aquestes actuacions.
Bé que la preocupació crítica per escriure la història amb veracitat és molt antiga i que ha anat donant lloc al naixement d’un seguit de tècniques auxiliars de la investigació arqueologia, paleografia, numismàtica, etc, aquesta preocupació no es pot confondre amb la reflexió teòrica sobre l’evolució de les societats humanes que hom troba, aïlladament, en figures com la d’Ibn Haldūn i, més sovint, en els corrents progressius de la historiografia europea des del Renaixement fins avui, però que no ha esdevingut encara un estudi científic coherent, amb un cos de doctrina propi Només cal veure…