Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
desafiament
Història del dret
A l’alta edat mitjana, part del procés judicial en un plet entre nobles o cavallers.
Segons el dret germànic, l’ofès reptava l’ofensor davant la cúria règia i, si li calia demostrar l’acusació, recorria al desafiament, com a pas previ del duel judicial lletra de batalla
estil tul·lià
Retòrica
Un dels quatre estils retòrics més importants (romà, hilarià, tul·lià, isidorià) a les escoles medievals.
Prenent com a exemple la imitació de Ciceró i de Livi, aquest estil no recorria a les regles rítmiques del cursus , sinó que es caracteritzava per una sèrie de figures i trops i aconseguia una certa escalfor sentimental amb una dosi notable d’èmfasi retòrica
deposició
Història
Privació d’una dignitat o càrrec.
Fou utilitzada a l’edat mitjana com a arma de pressió sobre els sobirans Algunes vegades la noblesa revoltada recorria a la disposició del rei, com s’esdevingué amb Alfons X de Castella 1282 i Enric IV 1645 de Castella i amb Joan II de Catalunya-Aragó 1462
mutilació
Dret
Delicte consistent a mutilar o de mutilar-se.
Severament castigada per les legislacions dels estats occidentals, especialment quan és comesa a una tercera persona, en el cas de l’automutilació o de la mutilació voluntàriament induïda era penada especialment quan hom hi recorria per evitar el servei militar No és un delicte quan es tracta de trasplantaments d’òrgans practicats segons la legislació vigent i quan es tracta d’esterilitzacions o de cirurgia transsexual practicats per facultatiu i sempre amb el consentiment de l’interessat
capellà de les roques
Religió
Sacerdot que, a València, presidia la desfilada anunciadora de la processó del Corpus, la vigília d’aquesta festivitat.
Muntava un cavall o una mula, i recorria el trajecte que havia de fer la processó en actitud continuada de saludar el públic traient-se el bonet Aquest gest era considerat com una invitació a participar en la cerimònia de l’endemà Fins ben entrat el segle XIX, pertanyia a la clerecia secular, i tenia assignat domicili gratuït a la mateixa casa de les roques després, el càrrec passà als frares dominicans “Parèixer el capellà de les roques” és una locució proverbial encara viva, per referir-se a persones extremament sollícites en les salutacions
monument
Cristianisme
Altar especial, amb un sagrari o tabernacle, que hom disposa a les esglésies, el Dijous Sant, per a la reserva de l’eucaristia per al Divendres Sant.
Abans de la reforma de la Setmana Santa, tenia un caràcter extern més solemne amb una certa relació amb el sepulcre de Crist, i hom recorria diverses esglésies per fer la “visita al monument” Consta documentat a Catalunya des del s XIII Acostumava a ésser una escalinata adornada amb flors i ciris i, al capdamunt, una urna en forma de sepulcre, on era dipositada l’eucaristia En algunes esglésies importants consistia en una peça escultòrica especial que només servia per a aquesta ocasió entre els més famosos destaca el del convent de Santa Teresa de Vic, obra de Carles Moretó Cada…
posta
Història
Transports
Etapa del camí entre una posta i una altra que hom recorria amb un mateix tir.
música poètica
Música
Tercera de les disciplines musicals, que en el Renaixement s’afegí a les dues existents que reflectien l’antiga classificació aristotèlica: música teòrica i música pràctica.
Mentre la primera s’ocupava de l’especulació teòrica i la segona de la praxi interpretativa, la poètica -que deriva del seu significat grec, ’crear'- tractava de la composició El terme fou introduït per primera vegada per N Listenius el 1537, però fou J Burmeister qui primer el proposà en Hypomnematum musicae 1599 i en Musica poetica 1606 per sistematitzar les bases d’un nou concepte de composició el de la música basada en la retòrica retòrica i música Aquest concepte, que aviat fou un estil, es basà en els principis de la retòrica i adaptà les parts de la disposició clàssica del discurs en…
faràndula
Arts de l'espectacle (altres)
Colla de comediants ambulants que recorria els pobles i hi muntava espectacles de caire popular, molt sovint còmics.
Originàries de l’edat mitjana i filles dels antics joglars, desaparegueren amb la proliferació de companyies professionals i estables
golondrina

Golondrina al Port Vell de Barcelona
© Lluís Prats
Transports
Nom que reben els vaixells d’ús turístic per a la visita al port de Barcelona i el seu litoral.
Les primeres embarcacions eren de vapor i tenien el casc amb la proa i la popa aixamfranades, un sol pis cobert i bancs transversals reversibles Els anys vint aparegueren les de dos pisos i motor dièsel A la dècada de 1950 les golondrines tenien proa i atracaven de popa, mentre que al final de segle s’incorporaren en alguns serveis els catamarans L’origen de les golondrines de Barcelona es remunta a l’any 1884 quan l’indiano Leopold Herrera posà en servei petits vaixells de vapor per a transportar banyistes des del moll de les Drassanes fins a les noves installacions de banys al contradic de…