Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
rectilàter | rectilàtera
raça bretona
Ramaderia
Raça bovina del tipus irlandès, gran productora de llet d’alt contingut en matèria grassa.
Els individus són ellipomètrics, rectilinis i medilinis
piqué
Indústria tèxtil
Teixit de molt relleu produït per la diferència de tibantor entre els dos ordits diferents amb què és fabricat.
Hi ha piqués amb bordons rectilinis o ondulats, formant quadrets, nius d’abella, etc
triangle

triangles
Matemàtiques
Figura formada en unir tres punts (anomenats vèrtexs) no alineats amb tres segments de línia recta.
Un triangle és anomenat acutangle si els seus angles interiors són aguts, obtusangle si té un angle interior obtús, escalè si cap costat és igual als altres dos, isòsceles si té dos costats iguals, equilàter si té tots tres costats iguals, i rectangle si un dels angles interiors és un angle recte 90° Si no és rectangle és anomenat obliquangle L’àrea d’un triangle és igual a la meitat del producte de la base qualsevol costat per l’altura recta perpendicular des del vèrtex oposat a la base fins a aquesta base La resolució d’un triangle , és a dir, la determinació dels seus angles i costats, a…
servomotor
Tecnologia
Motor emprat en un servomecanisme per a produir moviments lineals o rotatius.
Sol consistir en un cilindre pneumàtic o hidràulic o bé en un electroimant, per a desplaçaments rectilinis, o en un motor elèctric, per a moviments rotatius
carbassonera
Carbassonera
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Varietat de carbassera, de la família de les cucurbitàcies, que en comptes d’estendre’s per terra forma una mata erecta, amb fruits allargats, els carbassons.
Les més conreades són la carbassonera d’Itàlia , que té els carbassons allargats i clapats de verd clar, i la carbassonera verda hortense , que té els carbassons oblongs, rectilinis i de color verd fosc
pseudocilíndric | pseudocilíndrica
Cartografia
Dit de la projecció en què els paral·lels són rectilinis i paral·lels.
anàlisi conductomètrica

Valoració conductomètrica d’un àcid amb una base: corba AB, àcid fort amb una base forta; corba A'B, àcid mitjanament fort amb una base forta; corba A''B àcid feble amb una base feble; P, punt d’equivalència
©
Química
Procediment analític usat per a determinar el punt final de les volumetries, basat en la mesura de la variació de la conductivitat electrolítica de la solució problema deguda a l’addició de reactiu valorant.
Com que la conductivitat electrolítica depèn de la mobilitat dels ions presents en la solució i de llurs concentracions, l’addició d’un reactiu en provoca canvis importants sempre que doni lloc a la desaparició d’una espècie iònica de la solució sigui per formació d’un compost poc dissociat o d’una sal insoluble i a la seva substitució per quantitats equivalents d’un dels ions del reactiu de mobilitat diferent de la de l’espècie eliminada Així, hom pot dur a terme conductimètricament volumetries de neutralització, de precipitació i de formació de complexos, però només en casos favorables…
reticle
Física
Conjunt de dos fils o més creuats que hom posa als focus de certs instruments òptics i que serveix per a efectuar mesures de precisió.
Algunes vegades els reticles són constituïts per fils metàllics, però hom ha fet servir sovint fils d’aranya Aquests darrers tenen una gran extensibilitat, i, per tant, és fàcil de tenir-los sempre tensos, és a dir, rectilinis Actualment hom fa servir en molts aparells un reticle constituït per una placa molt prima de vidre sobre la qual ha estat gravada amb un diamant una sèrie de traços molt fins, que fan el paper dels fils d’aranya clàssics Hi ha també reticles que són emprats especialment en astronomia i formen part dels anomenats oculars micromètrics En general, tots els…
fil
Indústria tèxtil
Cos de forma capil·lar, molt prim, flexible, d’una llargària indefinida, format adjuntant fibres o filaments (en l’operació de la filatura) i que serveix per a cosir, teixir, etc.
Per tal de mantenir les fibres unides, hom les sotmet a una torsió , que prem unes fibres contra les altres i les disposa de manera que tinguin la superfície de fricció necessària per a evitar que llisquin en sotmetre el fil a una tracció Aquesta mena de fil és anomenada també filat Per contra, el fil format per filaments no necessita la torsió, puix que aquests són tan llargs com el fil mateix no obstant això, hom acostuma a donar-li una lleugera torsió per a mantenir els filaments units Si hom ajunta un o més fils d’un sol cap i els sotmet a una segona torsió retorsió , gairebé sempre en…