Resultats de la cerca

L’àlgebra commutativa engloba problemes provinents de la teoria de nombres i de la geometria algèbrica Aquests problemes tenen com a referencial bàsic una classe concreta d’anells

El primer estableix que tant les relacions geomètriques com les cronomètriques són independents del sistema de referència escollit per a determinar-les, és a dir, dos esdeveniments distants i simultanis respecte a la Terra romanen síncrons respecte al Sol o respecte a qualsevol altre referencial, i dos esdeveniments distants i no simultanis conserven intactes tant la distància com el lapse que els separa, quan hom canvia de sistema de referència i ambdues magnituds són, per consegüent, mútuament independents El segon postulat estableix que les interaccions es comuniquen…

És anomenat també referencial En la física clàssica, dominada per la transformació de Galileu entre referenecials, no té gaire importància la consideració del rellotge en el sistema de referència en canvi, en té en la física relativista, a causa de les fórmules de transformació de Lorentz

Segons Jakobson, en la comunicació lingüística intervenen sis elements, cadascun dels quals té una funció corresponent emissor funció emotiva, context referencial, missatge poètica, contacte fàctica, codi metalingüística i receptor conativa En un acte de comunicació són presents sempre aquests sis elements i, per tant, hi són combinades totes sis funcions, bé que en cada cas concret en predomina una sobre les altres

Els pronoms representen diverses característiques constitueixen una sèrie de sistemes morfològics tancats la majoria prenen morfemes de gènere i nombre, com els noms, i alguns són del gènere neutre en alguns usos poden neutralitzar l’oposició de gènere en singular en el discurs poden funcionar indistintament com els substantius, adjectius substantivats, adjectius o adverbis semànticament, no tenen significat ple, si no és relacionat amb el context Segons el mode de significació, els pronoms es poden agrupar en indicadors del camp referencial personal, possessiu, demostratiu,…

Donada una proposició p , la seva negació, que hom representa amb els símbols ¬ p , tilde p , p, és definida per la taula de veritat Quan dins un referencial predeterminat hom defineix un conjunt mitjançant una funció proposicional p x , la funció ¬ p x defineix el conjunt complementari La negació de proposicions representades amb símbols matemàtics, com a ∈ A, M ⊂ N, x = y, és representada usualment amb una ratlla inclinada damunt el símbol corresponent a ∉ A, M ⊄ N, x ≠ y La negació de proposicions en les quals intervenen quantificadors, cal fer-la amb molt de compte…