Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
bioespeleologia
Biologia
Especialitat científica que té per objecte l’estudi dels éssers vius que habiten el domini subterrani.
El terme fou creat el 1904 per Armand Viré Com a especialitat nasqué el 1831 amb la primera descripció d’un ésser viu cavernícola, el coleòpter troglobi Leptodirus hohenwarti procedent de la cova d’Adelsberg Carniola, pel comte Franz von Hohenwart El 1907 Emil G Racovitza i René Jeannel crearen Biospeleologica, una organització que tenia per finalitat l’elaboració d’un projecte d’història natural del domini subterrani Actualment és una branca de la biologia sòlidament consolidada A Catalunya les primeres exploracions bioespeleològiques foren fetes per René Jeannel i per Racovitza, que a…
realisme màgic
Art
Corrent pictòric del segle XX caracteritzat pel fet de representar amb una gran minuciositat els objectes de la vida quotidiana, talment juxtaposats que facin una impressió d’inquietud i d’irrealitat, amb una tècnica de pinzellada plana.
Conegut també com a postexpressionisme, s’inicià vers el 1920 amb l’obra de Giorgio De Chirico, la segona etapa de producció de Carlo Carrà i el grup Valori Plastici , fou continuat per Roy i René Magritte, els seus principals representants, i per Paul Delvaux, Otto Dix i Balthus Durant els anys trenta i quaranta es desenvolupà amb una gran força als EUA
marxant | marxanta
Art
Comerciant en obres d’art.
L’antic comerciant en diversos gèneres, entre els quals les obres d’art, s’especialitzà al s XIX, sovint a través d’una galeria d’art com en el cas d’AGoupil, que podia ésser, o no, de propietat seva La importància del marxant augmentà a la fi del segle, en aparèixer-ne a París uns quants dedicats a l’art no oficial, que aviat esdevingué el més cotitzat Hom pot considerar el primer gran marxant modern Paul Durand-Ruel, que reeixí a imposar l’impressionisme Després sobresortiren l’oncle Tanguy que comercià en obres de Cézanne, els germans Bernheim i Ambroise Vollard, que imposaren la…
automatisme dels animals
Filosofia
Teoria que vol explicar els moviments dels animals per mitjà de principis mecànics.
A diferència de l’home, que es pot moure per la voluntat, els moviments dels animals serien sempre reaccions purament mecàniques, és a dir, regulades talment que a cada impulsió determinada respondria automàticament un nombre determinat de moviments El filòsof més representatiu d’aquesta teoria és Réné Descartes Discours de la méthode , 1637 lletra a Henry Moore, 1649 De forma encara més radical, l’automatisme dels animals havia estat exposat per Gómez Pereira Antoniana Margarita , 1544, i fou objecte de discussió els ss XVII i XVIII
micologia
Micologia
Part de la botànica que estudia els fongs.
L’estudi clàssic dels fongs arrenca dels treballs de Jacob Christian Schaeffer 1718-90 i de Pierre Bulliard 1752-93 Joseph Henry Léveillé 1796-1870 n'aprofundí l’estudi anatòmic i Elias Magnus Fries 1794-1878 en posà les bases de la taxonomia moderna Epicrisis systematica mycologici , 1836-38 La introducció dels nous criteris basats en els caràcters microscòpics deu molt a Narcisse Patouillard 1854-1926 i a Lucien Quélet 1832-99, que estudiaren els basidiomicets, a Émile Boudier 1828-1920, que es dedicà als ascomicets, i a Louis René Tulasne 1815-85, que estudià els fongs hipogeus i el…
literatura guatemalenca
Literatura
Literatura desenvolupada a Guatemala.
Produí el Popol-vuh, màxim exponent de la literatura precolombina, i el Libro de los libros de Chilam Balam , dels primers temps de la conquesta Amb el Romanticisme 1840, aparegueren nous prosadors i poetes la poetessa Vicenta Laparra de Lacera 1834-1905 inicià el teatre modern El Modernisme donà les figures del poeta Domingo Estrada 1852-1901 i del polígraf Enrique Gómez Carrillo 1873-1927 Al s XX es destacaren els poetes Rafael Arévalo Martínez, Luis Cardoza y Aragón i el narrador Miguel Ángel Asturias, premi Nobel de literatura el 1967 També cal citar encara el dramaturg Manuel Galich, els…
música xilena
Música
Art musical conreat a Xile.
Ultra la música autòctona, d’una gran riquesa rítmica i sobrietat melòdica, encara ben viva entre els indis araucans, Xile posseeix un repertori tradicional de música popular molt ric, dins el qual es destaca la cueca , dansa nacional cantada Un dels primers compositors és José Zapiola, autor de música eclesiàstica i d’himnes cívics la seva personalitat dominà la vida musical xilena del s XIX Elscompositors més significatius de la música xilena del s XX són Enrique Soro 1884-1954, Alfonso Leng 1884, Pedro Humberto Allende 1885-1966, Carlos Isamitt 1887 i Domingo Santa Cruz 1899 El relleu…
art cinètic
Art
Art que tendeix a introduir el moviment i la velocitat en l’espai artístic.
L’art cinètic arrenca dels futuristes italians, però només com una transcripció plàstica del moviment en un element tradicional N Gabo, A Pevsner, Marcel Duchamp, Ludwig Hirschfeldack, L Moholy Nagy, Bruno Munari i Alexander Calder han estat els creadors i capdavanters d’aquesta tendència artística, la qual prengué diverses orientacions i una difusió internacional amb les obres de Schöffer 1954, Tinguely 1954 i Vasarely 1955 l’exposició a la galeria Denise René de París 1955 fou una veritable desclosa d’aquest art A partir d’aquesta data han proliferat els grups d’investigació cinètica, les…
timpà
© Corel Professional Photos
Arquitectura
A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.
N'han restat exemples extraordinaris del període romànic, com els de Moissac Llenguadoc, Vézelay i Autun Borgonya, el Pòrtic de la Glòria, de la catedral de Santiago de Compostella, etc Entre els timpans gòtics, hom pot destacar els de les catedrals de París, Chartres, Burgos, Toledo, Lleó, etc Als Països Catalans sobresurten exemplars romànics, com els de Santa Maria de Besalú s XI, avui al Conventet de Pedralbes, el de Cabestany s XII i el del claustre de la seu de Tarragona s XIII, en general estructurats entorn de la figura central del Pantocràtor o la de la Mare de Déu Hi ha timpans…
vellcatòlic | vellcatòlica
Cristianisme
Membre d’una de les esglésies associades a la unió d'Utrecht, signada el 24 de setembre de 1889 i formada per l’Església d’Utrecht, de tendència jansenista (arquebisbat d’Utrecht i bisbats de Haarlem i Deventer), l’Església d’Alemanya (bisbat de Bonn), l’Església cristiano-catòlica de Suïssa (bisbat de Berna), l’Església d’Àustria (bisbat de Viena) i l’Església catòlico-nacional polonesa dels EUA i del Canadà (bisbats de Seraton, Manchester, Buffalo-Pittsburgh i Chicago).
La impugnació del concili I del Vaticà per part d’un grup d’intellectuals entorn d’Ignaz von Döllinger es configurà en un moviment que, a Munic, decidí de formar una organització eclesiàstica pròpia 1871 Josep Hubert Reinkens rebé la consagració episcopal de mans de l’arquebisbe d’Utrecht, de l’església jansenista 1873, i restà així establerta la jerarquia vellcatòlica a Alemanya, que tingué el suport de Bismarck en ple Kulturkampf Un procés semblant tingué lloc a Suïssa, on es formà la Societat Suïssa de Catòlics Lliurepensadors 1871, dels grups de la qual s’originà l’Església…