Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
rescripte
Història del dret
Resposta escrita d’un emperador romà, d’un príncep sobirà, a una consulta feta per un magistrat, pel governador d’una província, etc, sobre una qüestió de govern.
rescripte
Dret canònic
Resposta escrita pel papa sobre una qüestió de govern o disciplina de l’Església o a una sol·licitud de gràcia, privilegi o dispensa.
document pontifici
Dret
Dret canònic
Escrit oficial emanat del papa.
Hom distingueix, entre els documents pontificis, la constitució, el motu proprio, la carta apostòlica generalment encíclica, el decret i el rescripte
burgès | burgesa
Història
A partir del s XIII a les viles dels Països catalans, d’Aragó i d’Occitània (a diferència de França i de Castella), membre del patriciat que, igual que els ciutadans de les ciutats, es distingien dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic, per tal com vivien de rendes, condició suprimida el s XVIII.
ida al s XVIII Eren anomenats homes de vila o prohoms i, especialment al País Valencià, igualment ciutadans A partir del s XIV hom començà a introduir la denominació de burgès honrat o home de vila honrat o, igualment, ciutadà honrat Com passava entre els ciutadans, a partir del començament del s XVI hom distingia el burgès insaculat o de matrícula del burgès de privilegi o de rescripte , o encara, entre el burgesos insaculats, el burgès immemorial de l’insaculat en època moderna ciutadà El 1529 els burgesos de Vilafranca del Penedès foren equiparats als cavallers igualment…
unitiu | unitiva
llei annonària
Dret romà
Conjunt de lleis i constitucions imperials que regulaven la percepció de l’impost de l’annona, l’administració dels queviures recollits i llur distribució.
La Lex Iulia de annona penava amb 20 diners d’or aquells qui perjudicaven l’aplegament dels proveïments, els qui feien associació per encarir el preu de les vitualles i els qui retenien innecessàriament les naus i els mariners que en feien el transport Un rescripte dels emperadors Antoní i Ver prohibia als decurions de vendre als ciutadans el blat a preu inferior al del cost del forniment i que les ciutats fixessin lliurament el preu de venda
xintoisme
Religió
Religió nacional dels japonesos, que l’anomenen shinto (‘el camí dels [kami] déus’), per oposició a butsudbō (‘el camí de Buda’).
Hom pot distingir un xintoisme primitiu de moltes altres formes influïdes pel confucianisme, el taoisme i el budisme, com també d’una sèrie de formes populars, entre les quals sobresurt el Tenri-kyō, molt estès també fora del Japó i que disposa d’una organització eclesiàstica molt potent Religió bàsicament animista o politeista, no té fundador, ni escriptures, ni dogmes, però si una rica mitologia, un culte i uns costums La noció més central és la puresa ritual i física, no moral, i ésser impur és el pecat tsumi , voluntari i involuntari El contaminat o pecador recupera la puresa a través de…
ciutadà
Història
A partir del segle XIII, a les ciutats dels Països Catalans (i a la major part de l’Europa occidental), membre del patriciat urbà que, a l’igual del burgès de les viles, es distingia dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic.
Eren anomenats també, en un origen, prohoms Especialment al País Valencià, hom aplicà també el nom de ciutadà als burgesos de les viles a la vila de Perpinyà, el 1700, incorporat el Rosselló a França, la tradicional denominació de burgès burgès honrat fou substituïda, a causa del diferent sentit del mot bourgeois en francès, per la de ciutadà citoyen noble La denominació de ciutadà honrat es generalitzà a partir del segle XIV com a específica de l’estament ciutadà, parallelament a la de burgès honrat, i integrava el braç reial Els ciutadans honrats posseïen generalment propietats…