Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
alfaquí
Islamisme
Intèrpret i definidor del fiqh o dret canònic musulmà.
En els primers temps de l’islam, els alfaquins, anomenats muǧtahid , decidiren les qüestions del dret basant-se en la xara o llei de l’Alcorà i en la suna o tradició Els casos no prevists en aquestes dues fonts del dret islàmic eren resolts mitjançant l’aplicació de l’activitat intellectual ra'y , el consentiment de la comunitat iǧmā' i la deducció de casos anàlegs qiyās Una vegada acceptada l’obra dels fundadors de les quatre escoles ortodoxes de l’islam hanbalita , xafeïta , hanafita i malikita , hom resolgué les disposicions comunes com a obligatòries per a tots els musulmans, mentre…
ferrer | ferrera
ferrer Boix popular
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Persona que treballa el ferro o que fabrica objectes de ferro.
L’ofici de ferrer fou el punt inicial de l’especialització dels gremis metallúrgics, els qual s’anaren separant d’aquest al mateix temps que el gremi es dividia en diferents variants tècniques A València, des del 1283 hi hagué un gremi de ferrers, unit en principi amb els manescals i els argenters ordinacions del 1298, renovades el 1329 la unió amb els manescals es mantenia en les del 1740 A Mallorca les ordinacions de ferrers són del 1630 A Barcelona se separaren successivament del gremi de ferrers els oficis de serrallers o ferrers manyans, radicats al carrer del Regomir 1380, els calderers…
bioscopi
Cinematografia
Nom donat a una sèrie d’aparells inventats entre el 1851 i el 1893, que, amb diverses variants, resolien l’intent de projectar fotografies animades.
Són els precedents més directes del cinematògraf Els principals són de Jules Duboscq França, 1851-52, Charles Urban EUA, 1891, Georges Demeney França, 1893-95 i Max Skladanowski Alemanya, 1894
intel·ligència artificial
Electrònica i informàtica
Branca de la informàtica que tracta de la representació simbòlica del coneixement i dels mètodes d’inferència simbòlica per ordinador.
La intelligència artificial s’ha desenvolupat amb el desplegament de les tècniques utilitzades en el disseny d’autòmats capaços de funcions pròximes a les de la intelligència humana Les activitats de la intelligència artificial són el processament del llenguatge natural, la recuperació intelligent de la informació en una base de dades, els sistemes experts, la demostració de teoremes, la robòtica, la programació automàtica, els problemes de la percepció i els jocs, etc Les tècniques que utilitza són la representació i modelització de coneixements, les estructures de control, la recerca…
acte de prohomenia
Història del dret català
A la baixa edat mitjana, instrument públic en el qual els prohoms elegits per les parts interessades o bé designats pel jutge ordinari o pel batlle resolien sumàriament i de pla, sense tràmits judicials, qüestions en contenció sobre camins, termenals, recs i servituds rústiques.
passi foral
Dret
Història del dret
Institució que existia a Euskadi, en virtut de la qual les Juntes Generals examinaven les disposicions del Govern Central dirigides als jutges per tal de veure si contenien alguna resolució contrària als furs o a les lleis del país, i en aquest cas resolien amb la fórmula: ‘‘se obedece, pero no se cumple’’.
jutge de greuges
Dret
Història del dret català
Cadascun dels membres de les comissions creades a les corts del Principat de Catalunya, del Regne de València i del d’Aragó per tal d’entendre dels capítols de greuges presentats o reclamacions contra infracció de lleis o altres abusos que havien comès els oficials reials o altres, que resolien les mateixes corts, per tal com les corts conservaren el caràcter judicial que els pervenia de llur origen.
La primera d’aquestes comissions fou creada a Catalunya en la cort del 1409, formada per nou representants del rei i uns altres nou representants dels estaments, amb el nom de jutges de greuges, i per la cort del 1419 foren reduïts a nou, tres de nomenats pel rei i dos per cada braç En la cort del 1493 hom determinà que les resolucions dels jutges de greuges tinguessin la categoria d’acte de cort i fossin inapellables
cort general
Història
A la corona catalanoaragonesa, assemblea extraordinària convocada pel rei amb participació dels diferents braços o estaments de la població de cada estat per prendre acords i legislar.
Tingué el seu origen a Catalunya en la cort comtal o curia principis , la qual, d’ençà del regnat de Jaume I, començà a celebrar sessions extraordinàries amb el nom de cort general o cort solemne , amb assistència de major nombre de personalitats, sobretot de nobles i barons el poder legislatiu continuava corresponent al rei, per mitjà de les constitució , en el sentit tradicional, que derivava del dret romà, i que més endavant, en el dret constituent català, foren anomenades pragmàtiques Aquesta cort general conservava i mantingué durant dues centúries la condició d’òrgan juridicial per la…