Resultats de la cerca
Es mostren 468 resultats
riu

Riu
© Fototeca.cat-Corel
Geografia
Corrent natural d’aigua, més o menys continu, de cabal que pot ésser molt variable, que drena una conca vessant d’una extensió almenys de dimensions comarcals.
En regions abundants en aigües els rius són continus i de cabal considerable, proporcional a l’extensió del vessant Si les dimensions del vessant són menors i el cabal és petit —pocs litres per segon—, a Catalunya hom en diu rieres En regions de poques aigües, un riu és el desguàs d’una conca d’extensió almenys regional i no és pas sempre continu, i el seu cabal és molt migrat un cas límit es dóna a les regions desèrtiques o peridesèrtiques en què el riu només esporàdicament porta aigua, com els uadis de l’Àfrica septentrional Un riu pot originarse per…
llop de riu

Llop de riu
Xurde78 (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix de riu, de la família dels cobítids, petit i amb el cos allargat.
llopet de riu

Llopet de riu
David Perez (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix de riu teleosti, de la família dels cobítids, cipriniforme, d’uns 10 a 12 cm de llargada, de color groguenc, cos comprimit, aletes petites i quatre parells de petites barbetes, que habita en aigües dolces tranquil·les.
lluç de riu

Lluç de riu
Katdaned (cc-by)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels esòcids, d’uns 30-70 cm de llargada que té el cos allargat i recobert de fines escates, una sola aleta dorsal, situada molt endarrere, les ventrals en posició abdominal i el musell gros, llarg i deprimit, amb la boca armada de fortes dents.
Habita a les aigües dolces, on es nodreix de peixos, granotes, serps d’aigua, petits mamífers, etc Originari de l’Europa central i de l’occidental, fou introduït a la península Ibèrica vers el 1950 A l’estany de Banyoles ha provocat gairebé l’extinció de tots els altres peixos
cranc de riu

Cranc de riu (Astacus astacus)
Thor allmighty6 (cc-by-sa-3.0)
Carcinologia
Qualsevol dels nombrosos crustacis d'aigua dolça de la família dels astàcids, semblant a la llagosta però generalment de mesura molt més petita.
A Europa hom en coneix sis espècies, la més freqüent de les quals als rius dels Països Catalans és l’ Astacus astacus Té el cos gairebé cilíndric i es caracteritza per l’apèndix triangular el primer parell de potes, de grans dimensions, té forma de pinça Viu en aigües corrents i és d’hàbits crepusculars o nocturns camina lentament o bé neda cap enrere i a batzegades S'alimenta principalment d’animals en descomposició Molt estimats per llur carn, són objecte d’una pesca activa a molts indrets, principalment als mesos d’estiu
braç de riu
Hidrografia
Part d’un riu que se separa del curs principal formant un curs secundari que hi corre més o menys paral·lel, fins a reunir-s’hi de nou o desembocar en la mar.
llit fluvial
Geografia
Espai del riu per on s’escorren les aigües.
Segons el cabal del riu, el llit pot ésser més gran o més petit així, hi ha el llit d’inundació o llit major, pel qual corre el cabal en èpoques de crescuda, i el llit d’estiatge, típic dels rius mediterranis, que corre per damunt dels sediments recents del riu El cabal normal del riu corre pel llit aparent, generalment ben delimitat pels materials arrodonits que transporta el riu Els materials del llit poden ésser formats o per la roca in situ per la qual corre el riu o per la càrrega de fons que transporta aquest, que és molt…
llit fluvial
Dret
El jaç o tros cobert habitualment per l’aigua durant les revingudes corrents.
Aquests territoris són béns de domini públic
rentatge a llom
Indústria tèxtil
Operació de rentatge de la llana que algunes vegades precedeix d’un a tres dies la tosa, que hom fa amb aigua freda solament, fent entrar les ovelles dins un corrent natural d’aigua i eixugant-les seguidament a l’ombra.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina