Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ball robat
Dansa i ball
Ball en què els espectadors o els balladors poden prendre la balladora de qualsevol company i ballar-hi sense que aquest pugui protestar.
Aquest ús ha tingut designada a vegades una tonada determinada, o també ha estat admès en el ball pla, el cerdà i la bolangera
vergonya pública
Història
Pena o càstic que consistia a exposar els reus al públic amb algun senyal que denotés llur delicte.
Normalment els lladres solien estar-se a la porta de les esglésies sostenint amb la mà l’objecte robat Els condemnats per la inquisició solien posar-se la gramalleta o bé anaven encaputxats i amb una argolla al coll
cau
Jocs
Joc de cartes en què els jugadors, en nombre de quatre (cadascun dels quals rep quatre cartes en cadscuna de les tres donades), van abatent, l’un darrere l’altre, una carta de llur joc, llevat que en llur joc tinguin una carta d’igual valor que una de les abatudes.
En aquest cas la prenen amb la seva ensems amb les que formen escala ascendent amb aquesta, si n'hi ha i a la fi hom compta les arreplegades per cada jugador i hom cobra per les que passen de dotze, i en què té premi el fet de tenir dues cartes ronda o tres cartes rondí del mateix valor, el fet de poder, un jugador, arreplegar amb la seva carta la que el jugador anterior acaba d’abatre fer cau , el fet de poder arreplegar les dues del cau fer recau i el fet de poder arreplegar les tres del recau fer sant Vicenç De vegades hom premia també el fet d’arreplegar totes les cartes abatudes…
estrebada
Robatori amb violència en què l’objecte robat, generalment una bossa de mà, és arrencat a la víctima.
sainet
Teatre
Peça teatral en un acte, de caràcter còmic i popular, que generalment hom representava intercalada entre els actes d’una obra extensa.
Alhora, incloïa intermedis musicals cantats i ballats tonadilla Emprat durant el segle XVII com a sinònim d'entremès, no assoleix, però, característiques pròpies com a peça independent de teatre menor fins al segle XVIII amb Ramón de la Cruz, l’obra del qual constitueix un viu retaule costumista de la societat del seu temps Durant el segle XIX fou conreat, entre altres, per J López Silva i per V i R de la Vega Al començament del segle, el sainet excellí sobretot en mans de C Arniches i els germans Álvarez Quintero El sainet als Països Catalans El gènere fou introduït a Catalunya durant el…
rubato
Música
Pràctica interpretativa que consisteix a alterar el valor d’algunes notes o el tempo d’una peça o un fragment d’acord amb criteris que han estat diferents segons les èpoques.
En una partitura, indicació -abreujament de tempo rubato , ’temps robat'- que prescriu aquest tipus d’interpretació Als segles XVIII i XIX s’entenia com una forma d’ornament en què la veu principal d’una composició allargava o escurçava determinades notes segons el seu significat estructural i expressiu, mentre es mantenia el tempo bàsic en l’acompanyament En un famós passatge d’una carta al seu pare 23 d’octubre de 1777, WA Mozart es vantava de la seva especial habilitat a l’hora d’emprar aquest recurs i insistia que no hauria de representar una alteració del tempo bàsic "Ell el constructor…
foc
Despreniment de calor i de llum produït per la combustió d’un cos.
Orígens de la utilització del foc La importància de la manipulació i producció del foc és comparable a la dels primers instruments Durant tot el Paleolític el seu aprofitament hauria procedit d’incendis provocats per llamps Els primers testimonis de l’associació del foc amb els homínids daten de més d’un milió d’anys, i han estat localitzats a l’Àfrica oriental Les següents restes són molt més tardanes i corresponen a l’home de Pequín 500000 aC Els principals usos del foc en aquesta fase de cacera i recollecció foren la cocció dels aliments, els quals fa més mengívols i digeribles, la…
escacs

Joc d'escacs
© Fototeca.cat
Escacs
Joc de taula que disputen dos contrincants amb trenta-dues peces movibles o escacs sobre un escaquer.
La meitat de les peces són de color blanc o bé clar, i hom les anomena peces blanques , i l’altra meitat de color negre o bé fosc i hom en diu peces negres Cada jugador disposa, en iniciar la partida, de totes les peces d’un dels dos colors, que són un rei , una reina o dama , dos alfils alfil antigament, orfils , dos cavalls cavall , dues torres torre antigament rocs i vuit peons peó , disposades de la manera següent en el primer rengle el rei i la reina en les dues caselles o escacs centrals, de manera que la reina ocupi el del seu mateix color, i al costat de cadascuna d’aquestes peces,…
escacs

En els escacs cada jugador disposa de setze peces d’un mateix color
NET EC
Escacs
Joc d’estratègia que disputen dos contrincants damunt d’un tauler de seixanta-quatre caselles dividit en vuit files i vuit columnes.
Cada jugador disposa de setze peces vuit peons, dos cavalls, dos alfils, dues torres, una reina o dama i un rei d’un mateix color, normalment blanques o negres, que mobilitza pel tauler de joc en torns alternatius amb l’objectiu de fer escac i mat al rei de l’adversari La partida s’inicia amb totes les peces collocades de forma convencional i el primer moviment correspon al jugador que disposa de les peces blanques Només es permet moure una peça per torn, a excepció de l’enroc, jugada en què es desplaça el rei i una torre de forma simultània Els escacs són un dels jocs més populars del món,…