Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
via fèrria

Esquema de substitució de via per un procés continu, que permet de substituir-ne 1.000 m/h
Transports
Doble línia de carrils paral·lels, fixats sobre travesses, que serveix de camí de rodament als ferrocarrils.
Les vies, que suporten càrregues molt grans de més de 20 t per eix i oposen una resistència al rodament molt més baixa que la que ha de vèncer un automòbil per carretera, permeten velocitats superiors a 300 km/h Els tres elements constitutius de les vies, la característica fonamental de les quals és l’ample ample de via, són el balast, que serveix d’assentament, les travesses travessa, que suporten els carrils, i els carrils carril En les corbes el balast té peralt, que compensa en part els efectes de la força centrífuga, però la seva inclinació sol ésser insuficient per als…
cap-rodo
Rodament de cap.
píndola
Farmàcia
Medicament afaiçonat en forma de boleta de vegades recoberta d’una capa de color, daurada, argentada, etc.
Forma farmacèutica actualment gairebé abandonada, fou molt corrent fins els anys vint Té una forma esfèrica i un pes comprès entre 0,05 i 0,3 g Les píndoles, a la farmàcia, eren preparades a mà amb el medicament i l’excipient —lactosa, regalèssia en pols, caolí, carbonat de magnesi, xarop, mel, extrets, etc—, hom en feia una massa tova, la massa pillular , amb la qual feia uns cilindres, els magdaleons , d’un diàmetre aproximat al que havia de tenir la píndola i d’una llargada tal que en dividir-lo en parts iguals per mitjà del pindoler, donava el nombre de píndoles desitjat El rodament…
monocarril

Estació del monoraïl de l’Expo de Sevilla
© Fototeca.cat
Transports
Ferrocarril que utilitza un sol carril de rodament.
Segons els diversos sistemes, els trens circulen a cavall del carril, o bé en pengen suspesos En ambdós casos es tracta d’un ferrocarril elevat, aixecat sobre pilars per tal de no interferir en el trànsit de superfície En el sistema a cavall del carril, constituït per una biga de formigó armat, les rodes motrius del tren, amb pneumàtics, corren per la pista superior del carril, mentre que les rodes de guia, d’eix vertical, recorren pistes laterals a banda i banda del carril Aquest sistema de tren cavalcant sobre un carril inferior funciona a Seattle, Disneyland, Osaka, Torí i Tòquio En el…
roda
Transports
Cadascun dels elements que, ultra sostenir un vehicle, el fan desplaçar sobre el sòl o en faciliten el desplaçament.
Les rodes dels carros i dels cotxes, primitivament de fusta, massissa o de botó i raigs, i proveïdes posteriorment de llanda de ferro, actualment van equipades amb pneumàtic carro Les dels vehicles automòbils, també originàriament de fusta i proveïdes de raigs i actualment metàlliques, massisses o buidades, anomenades llandes, i només en determinats models d’automòbils de raigs, i proveïdes de pneumàtic, poden assumir, ultra la funció de sostenir el vehicle, missions propulsores les rodes motrius o de direcció les rodes directrius i són els suports dels frens i de la suspensió En els…
via

fototeca.cat
©
Nom donat a diferents guies resistents, generalment metàl·liques, que serveixen de camí de rodament o de desplaçament de diversos vehicles.
Esquema de substtució de via per un procés continu, que permet de substitui-ne 1 000 m/h © fototecacat
balanceig
Tecnologia
Defecte produït per la no-perpendicularitat entre l’eix geomètric de l’arbre d’un cos giratori (tal com una roda dentada) i el pla de rodament d’aquest, que provoca el desplaçament del pla real de rodament a banda i banda del seu pla teòric.
En l’argot de taller, hom diu que la peça que presenta balanceig fa la senyora
propulsió
Transports
Acció de traslladar, de fer avançar, especialment una embarcació, un torpede, etc, per l’aigua, una aeronau per l’aire, una astronau per l’espai extraatmosfèric, en aplicar-los una força bé mitjançant agents exteriors (el vent, els animals, el remolc, la sirga, etc, o la radiació solar), bé —en l’autopropulsió— mitjançant forces generades a l’interior del mateix vehicle, embarcació, aeronau, etc, per màquines de vapor, motors de combustió interna, motors elèctrics, coets, etc.
La propulsió és basada en la tercera llei de Newton, que estableix que a cada acció existent correspon una reacció equivalent i oposada La propulsió és referida especialment al desplaçament d’un cos al si d’un fluid, sense lliscament ni rodament del cos o d’alguna de les seves parts, amb cap superfície sòlida, i de manera particular als casos d’autopropulsió, i se centra, per tant, en el desplaçament a l’aigua, a l’atmosfera i a l’espai còsmic Segons llur relació amb el fluid al si del qual és efectuada la propulsió, els sistemes de propulsió poden ésser classificats en sistemes…