Resultats de la cerca

Rebé l’aprovació de Roma el 1898, la dels seus estatuts l’any 1935 i l’erecció en institut el 1952 Fomentà inicialment les vocacions sacerdotals en els collegis de Sant Josep, com el de Tortosa, València i Oriola i sobretot en el Collegi Espanyol de Sant Josep de Roma, fundat per Domingo el 1892 Aviat s’estengué per tota la península Ibèrica i el 1920 passà a l’Amèrica Llatina La moderna crisi dels seminaris ha limitat el seu camp d’acció, però l’han estès a parròquies, collegis universitaris i de segon ensenyament i a altres modalitats d’apostolat

Texts rabínics semblen fer referència a un collegi estable de sacerdots, integrat pel cap de la policia del temple i els seus collaboradors, pels caps de les vint-i-quatre classes sacerdotals i pels tresorers, que dirigia el culte i l’administració del temple i constituïa el grup més important dins el sanedrí El Nou Testament, en canvi, sembla referir-se als grans sacerdots destituïts arbitràriament per Herodes o pels romans, i també als membres de les famílies sacerdotals més distingides, entre les quals eren elegits els grans sacerdots

També la vestien alguns dels magistrats cònsols, pretors, edils, censors, els càrrecs sacerdotals més elevats i els magistrats municipals

Hom pot ésser-ho a títol particular o vinculat a alguna institució religiosa A Grècia, per exemple, els endevins es reunien entorn dels oracles oracle, i a Roma se'n formaren collegis sacerdotals

Els ordines més antics només contenen rúbriques i els incipit de les oracions sacerdotals, de les lectures i dels cants Els rituals i pontificals són colleccions d' ordines als quals hom ha intercalat el text íntegre de totes aquestes peces

L’ús religiós de perfums és conegut arreu, com a símbol de lloança i també per a acompanyar els sacrificis i, sobretot, els ritus funeraris encens Les uncions amb mirra, àloes i nard preciós foren normals a l’antigor eren part integrant de l’embalsamament Les litúrgies cristianes, a més de l’encens, en prescriuen l’ús en algunes cerimònies en la composició del crisma, en les ordenacions sacerdotals, etc perfums o fums cremant a les llars el llorer o romaní beneïts el dia de Rams per conjurar la tempesta o les seves causants, les bruixes Elaboració de perfum de flor de lliri en…

Tota acció sagrada pressuposa un ordenament preexistent, que pot arribar al mateix ordre còsmic i social, com és ara el ṛta del Veda la seva eficàcia depèn de l’execució exacta del ritu De la seva transmissió minuciosa, en té cura la mateixa comunitat transmissió oral en ocasió de les iniciacions tribals o les castes sacerdotals De cara a l’execució no calen sempre sacerdots en l’hinduisme, com també en el primitiu judaisme, n'era encarregat sovint el cap de casa Els ritus determinen el temps, el lloc, les persones, els costums, els objectes, els gests, les paraules, etc, de l’…

Hom els suposava descendents d’Asclepi Tingueren un desenvolupament flòrid en les escoles de Cnidos, Cos i Rodes El més conegut dels asclepíades fou Hipòcrates, que donà un tomb molt important, en sentit cinetista, a l’orientació de la medicina fins aleshores

Institució comuna a totes les religions, exercida de diverses maneres, forma part de l’activitat social d’un grup Bé que en un principi no sembla que fos un ofici específic d’una casta, aviat començà a ésser exercit pels reis, caps de tribu o de família principi de representativitat i, més tard —per exonerar-se de múltiples responsabilitats—, delegat a persones amb dedicació plena Això apareix clarament a l’antic Egipte, on les accions sagrades pertanyen teòricament al faraó, bé que a la pràctica eren delegades als sacerdots La proliferació del politeisme portà encara a una ulterior…

Hom ha discutit a bastament l’origen de la classe patrícia Alguns creuen que es tractava d’unes organitzacions de tipus polític anteriors al desenvolupament de la ciutat, la qual sorgí precisament a conseqüència de llur unió D’on el fet d’adquirir el dret de ciutadans legítims de la civitas originària Altres, però, sostenen que la classe dels patricis es formà a causa de la solidaritat d’interessos de diverses famílies que esdevingueren riques i poderoses El fet és que, al llarg de la història de l’urbs, els patricis constituïren una casta social tancada, adversa a qualsevol tipus d’innovació…