Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
safata

Safata
Plat gran, molt planer, amb vores de poca altura, que serveix per a portar alguns objectes, com gots, tasses, etc, o per a presentar alguna cosa.
safata
Construcció i obres públiques
Plataforma rígida destinada a portar material especejat, per a facilitar-ne el transport o l’emmagatzematge.
art turc
Art turc: safata de metall repussat
© Fototeca.cat
Art
Art conreat pels diversos pobles turcs.
Els productes més antics, anteriors a l’era cristiana, són l’orfebreria i les ornamentacions d’or joies, fíbules, etc, sovint en forma d’animals estilitzats, sobretot dels pobles de l’Altai, que hom sol incloure dins l’anomenat art de les estepes o escita També fou conreat l’art tèxtil, així en les teles per a decorar les tendes com en els tapissos, fins al punt que llurs dibuixos i ornamentacions abstractes forniren la base de l’art dels pobles islàmics a partir ja dels seljúcides segle IX Quant a l’arquitectura, atès que es tractava de construccions de rajola, no resta pràcticament res de…
bancada
Tecnologia
Peça —o conjunt de peces unides en una— constituent dels motors endotèrmics, que n’és l’estructura fonamental.
Porta muntats els coixinets entre els quals gira el cigonyal, que hi resta suspès, uneix entre ells els diversos grups mecànics constituents del motor, tanca i protegeix al seu interior els òrgans rotatius i l’oli lubrificant, subjecta el motor a l’estructura que el sosté bastidor, en els automòbils una quaderna del buc o les ales, en els avions, posseeix els orificis del pas de l’oli pels suports de l’arbre de lleves, per les guies de les vàlvules i taquets quan les vàlvules són laterals i és proveïda dels diversos plans i brides d’acoblament dels cilindres, si s’escau, i de les culates, de…
bacina

Bacina d’argent del segle XVIII, procedent de Sant Pau del Camp, Barcelona
Museu Frederic Marès
Safata, plata, de metall, per a demanar almoina, portar aigua, etc.
menorquí
Lingüística i sociolingüística
Modalitat del català parlat a Menorca, subdialecte del català insular o balear.
Algunes característiques que el separen del mallorquí convergeixen amb el català central pas sistemàtic de o àtona a u truná , tronar, fins i tot de ua precedit de velar aigu, aigua mall aigo estabilitat de la -a dels esdrúixols en -ia gàbia mall gabi epèntesi de d en el grup N'R gendre mall genre articulació de r- final, a voltes reforçada corr , cor, en els monosíllabs ús progressiu de les desinències -és, essis , etc, de l’imperfet de subjuntiu ordre datiu-acusatiu dels pronoms te'l don mall el te don D’altres trets diferenciadors respecte al mallorquí, però que no coincideixen…
patena

Patena amb nansa
Cristianisme
Safata ovalada de metall daurat, utilitzada durant la comunió dels fidels per a impedir que caiguin a terra les hòsties o les partícules.
arabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir de la llengua àrab emprat en una altra llengua.
Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al , com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan segle XII— que no…
barca
Tecnologia
Mena de recipient metàl.lic en forma de safata disposat a la part inferior de certes màquines i màquines-eines, on és emprat per a recollir el líquid refrigerant i la ferritja que és despresa durant la mecanització.
En certs mecanismes, com caixes de canvi, etc, és emprat per arecollir l’oli de greixatge la barca permet de recuperar el líquid, refrigerant o oli, el qual és utilitzat novament després d’haver passat per un filtre que en lleva les impureses que tenia en suspensió
bonsai
bonsai
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Tècnica i art de cultiu d’arbres nans en una safata amb la mínima quantitat de sòl necessària per a subjectar-los i poder-los alimentar i amb el tronc i les branques el menys voluminosos possible.
Documentat des del començament del segle XIV a la Xina, poc temps després passà a l’arxipèlag del Japó, i allà es combinaren les dues formes de cultiu que aprengueren dels xinesos la imitació de la natura i les formes harmonioses no fou fins al segle XIX que arribà a Occident No hi ha cap espècie d’arbre que no pugui ésser objecte del bonsai si les seves arrels es poden posar en un test i el seu tronc es pot anar podant repetidament El resultat d’aquest tractament no és el mateix per als fruits, flors i fulles ja que no s’enriqueixen tan de pressa com el tronc i les branques Hom classifica…