Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
santanell
Oficis manuals
Disseny i arts gràfiques
Nom que reben diversos instruments emprats per a traçar angles de diferents obertures, que consisteixen essencialment en dos regles articulats per un de llurs extrems o amb una peça corredissa que hom pot desplaçar al llarg de la ranura de què van proveïts ambdós regles.
Segons els oficis, hom els anomena també fals escaire , capserrat o salta-regle
catalanoïta
Mineralogia i petrografia
Mineral del grup dels fosfats, de fórmula Na 2
[PO 3
(OH)]·8H 2
O.
És molt rar, i tan sols s’ha localitzat a la zona de Salta, a l’Argentina El nom ret homenatge al geòleg argentí Luciano Catalano
saltar a corda
Jocs
Joc que consisteix a fer voltar, enlaire i a l’alçada d’una persona, una corda sostinguda pels extrems i a saltar-la cada vegada que toca a terra.
Pot fer girar la corda la mateixa persona que salta agafant-ne un extrem a cada mà, o bé dues altres persones agafant-ne un extrem cada una
mataco
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu del poble més important del Chaco, que habita entre els rius Bermejo i Pilcomayo, al Paraguai.
La població és d’uns 20 000 individus, obrers de les serradores de fusta, que emigren a Salta i Jujuy Argentina per a la collita de la canya de sucre
manta
Ictiologia
Nom donat a diverses espècies de peixos de la família dels mobúlids que pertanyen als gèneres Mobula i Manta.
Són peixos de grans dimensions, amb disc romboidal i aletes cefàliques en forma de banya A la Mediterrània només hi ha una espècie, Mobula mobular , que pot assolir 5 m de llargada, és planctòfaga, de costums nerítics, i salta sovint, espectacularment, fora de l’aigua
saltador | saltadora
Persona que salta, sobretot professionalment.
llei de Moseley
Física
Llei segons la qual la freqüència ν de les ratlles dels espectres d’emissió o absorció de raigs X dels elements químics és ν = KZ2, essent K una constant i Z el nombre atòmic.
Aquesta llei experimental, que demostrà que el nombre atòmic d’un àtom era igual al d’electrons que envolten el nucli, pot ésser deduïda formalment de la teoria de l' àtom de Bohr , d’on resulta que essent R la constant de Rydberg , c la velocitat de la llum, i x i y els valors dels nombres quàntics principals de les òrbites entre les quals “salta” un electró en ésser excitat espectre d’absorció o desexcitat espectre d’emissió
cambra de guspires
Física
Detector de partícules, la trajectòria de les quals és visualitzada per una traça de guspires que el pas de la partícula origina.
Un conjunt de parells d’elèctrodes plans i parallels és collocat en el si d’un gas inert una mescla de neó i heli, per exemple a baixa pressió hom estableix entre cada parell d’elèctrodes breus impulsos d’alta tensió amb una durada d’uns microsegons , que són, però, insuficients per a produir una descàrrega entre ells La injecció d’una partícula carregada, perpendicularment a les plaques dels elèctrodes, ocasiona un deixant d’ions, seguint el qual una guspira salta d’un a l’altre elèctrode La traça d’aquesta guspira o seguit de guspires delata la trajectòria seguida per la…
descarregador de sobretensió
Secció d’un descarregador de sobretensió: 1, línia elèctrica; 2, connexió a línia; 3, elèctrodes d’extinció; 4, aïllador; 5, discs de resistència variable; 6, membrana de sobrepressió; 7, coberta protectora; 8, connexió a terra
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell que desvia cap a terra les sobretensions que apareixen en les línies i instal·lacions elèctriques a fi que no produeixin avaries en les màquines i els aparells elèctrics de la instal·lació.
El tipus més emprat actualment és l’anomenat de resistència variable Dins un cos de porcellana amb perfil exterior d’aïllador hi ha dos elèctrodes separats per un espai d’aire, l’un connectat a la línia i l’altre a terra, però a través d’uns elements discs, generalment a base de carbur de silici, la resistència elèctrica dels quals minva en augmentar la tensió Amb tensió de línia normal no passa cap corrent pel descarregador perquè l’espai d’aire entre els elèctrodes no ho permet, però quan apareix una sobretensió, salta l’arc entre els elèctrodes i s’estableix un pas de corrent…
tricotosa
Indústria tèxtil
Màquina per a teixir gèneres de punt de recollida, caracteritzada pel fet de treballar amb agulles de llengüeta col·locades en les ranures d’una fontura, per dintre de les quals poden lliscar successivament impulsades per unes lleves.
Quan una agulla surt de la fontura, la llengüeta s’obre i el guiafils posa el fil dins el ganxo Seguidament l’agulla retrocedeix, i la malla anterior que es trobava en el coll de l’agulla tanca la llengüeta i salta per sobre del cap de l’agulla despreniment, i així resta formada la nova malla Les tricotoses rectilínies o planes tenen una o dues fontures planes, les agulles de les quals s’encreuen El guiafils i les lleves van muntats en un carro que descriu un moviment alternatiu El tricot que hom obté és pla, de punt llis o acanalat Fent treballar més o menys agulles hom pot fer…