Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
nurag
Prehistòria
Tipus de monument prehistòric de Sardenya.
En forma de torre, és gairebé exclusiu d’aquesta illa n'han estat identificats més de 7 000 Els nurags —que corresponen a la tècnica arquitectònica dita ciclòpia o megalítica, amb grans blocs de pedra— solien tenir caràcter defensiu i sovint s’elevaven en la part central dels poblats El tipus més simple és el de planta circular, però també hom en troba, seguint l’evolució del temps, de plantes més complicades quadrilobulars, polilobulars, etc Segons el sistema de coberta, es divideixen en els de falsa cúpula, o thólos, i els de corredor amb sostre pla Hom pujava a la part superior servint-se…
escandi
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup III B de la taula periòdica, de color gris clar i valència 3.
Hom en coneix un sol núclid natural de massa atòmica 45, i nou núclids artificials 41, 43, 44, 44 m , 46, 46 m , 47, 48 i 49 Hom el troba cristallitzat en el sistema hexagonal compacte, tot i que n'ha estat identificada una varietat cúbica Fou predita la seva existència per DIMendelejev el 1871, i vuit anys després fou aïllat per Nilson i Cleve de la gadolinita mineral trobada a Ytterby Suècia El principal mineral del qual hom l’extreu és la thortveitita Sc,YSiO 2 , que és a Noruega i Madagascar Hom obté el metall per acció simultània del clor i del carboni a 800°C sobre el…
accés múltiple per divisió de ferqüència de portadora única
Tipus de FDMA que proporciona més eficiència energètica als amplificadors dels emissors.
No es tracta realment d’una modulació amb una sola portadora, sinó d’una modulació amb moltes subportadores que permet reduir la diferència entre el valor de pic de l’envoltant del senyal resultant respecte al seu valor mitjà valors PAR o PARP, de manera que l’envoltant fluctua menys i això fa que els amplificadors dels emissors puguin ser més eficients energèticament Es basa en tècniques d’accés múltiple per divisió de freqüència, i és similar a una modulació OFDM en què s’han precodificat les dades, amb una transformada de Fourier FFT addicional al cas de l’OFDM bàsic Amb això el senyal…
moment de capcineig
Transports
Física
Moment M, respecte a qualsevol punt, de la resultant de les forces aerodinàmiques que actuen sobre una ala.
Hom l’expressa en funció d’un coeficient de moment , c M , tal, que M = c M p/ 2 V 2 SC C C
aluminó
Química
Aurintricarboxilat d’amoni.
Sòlid vitri de color groc terrós soluble en aigua Forma laques vermelles amb els ions Al 3 + , Fe 3 + , Be 2 + i altres menys corrents És emprat en la recerca qualitativa i en la determinació quantitativa colorimètrica de l’alumini, i també en l’anàlisi del Sc i de l’In
thortveitita
Mineralogia i petrografia
Silicat d’escandi i itri, (Sc,Y)2(Si2O7).
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls prismàtics, de vegades de grans dimensions Estructuralment pertany al grup dels sorosilicats Té una duresa de 3,6 És de color verd fosc a negre Els principals jaciments són a les pegmatites granítiques d’Ireland Noruega i Befanamo Madagascar
lleonès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte romànic parlat a l’antic regne de Lleó (des d’Astúries fins a Badajoz), el qual, especialment a l’est, ha perdut terreny, a causa de l’expansió castellana.
Els seus trets més destacats són diftongació de ǫ en ue, ua, uo i de Ę en ie, ia , epèntesi de i gociu , ‘goig’, palatalització de L-inicial lluna < LUNA, š provinent de -X- i -SC- eixada < ASCIATA, així com de G e , i , J xiniestra < GENESTA, -MB- inalterat llamber , ‘llepar’, lateralització de l’element implosiu dels grups T'C, B'T, etc nalga < NATICA i extensió dels incoatius en -z- merezo, 'mereixo’, mereza , ‘mereixi’
núvol
© Fototeca.cat
Meteorologia
Agregat de diminutes gotes d’aigua o de partícules de glaç suspeses en l’aire.
Quan l’aire atmosfèric carregat de vapor d’aigua és refredat fins a atènyer l’anomenat punt de rosada es formen, damunt els nuclis de condensació, les gotes d’aigua que constitueixen el núvol El refredament que provoca la formació de núvols és associat gairebé sempre als moviments ascendents d’aire La massa d’aire carregada de vapor puja fins a capes atmosfèriques superiors, on la pressió és menor, cosa que provoca l’expansió de la massa i el consegüent refredament precipitació El color dels núvols depèn del volum i de la natura de les partícules que els componen Els més foscs corresponen a…
plural
Gramàtica
Dit de la realització del morfema gramatical nombre que representa més d’una entitat individualitzada, en oposició al singular, que en representa una de sola.
El català forma el plural dels substantius i dels adjectius afegint, generalment, una s al singular fill fills, blanc blancs, pare pares, feble febles Els acabats en a àtona la canvien en es casa cases Els acabats en vocal tònica afegeixen ns mà mans, rodó rodons En són excepció, que formen el plural només amb s lilà, mamà, mannà, paixà, papà, rajà, sofà, tarannà, xa, bebè, cafè, canapè, comitè, crepè, cupè, fe, mercè, oboè, rapè, te, tupè, vostè, abonaré, calé, clixé, consomé, jaqué, pagaré, peroné, puré, quinqué, ximpanzé, bisturí, esquí, frenesí, fricandó, landó, rondó, bambú, cautxú,…