Resultats de la cerca
Es mostren 122 resultats
sediments abissals
Mineralogia i petrografia
Sediments formats en els fons submarins a més de 2.000 m de profunditat.
Constituïts en general per dipòsits molt fins d’origen orgànic globigerines , radiolaris , etc Contenen pocs sediments netament continentals, i aquests són sempre de cràcter eòlic
sediments batials
Mineralogia i petrografia
Sediments dipositats a la zona batial, constituïts pels materials més fins procedents dels continents, especialment margues, gresos i calcàries.
No hi sol haver gaires canvis de composició en el sentit vertical, però hi ha canvis de fàcies en el sentit horitzontal
dipòsit

Dipòsit de sediments al Montsec de Rúbies
© Fototeca.cat
Geologia
Conjunt de sediments acumulats per un mateix sistema erosiu.
Pot ésser de diferents classes, segons el lloc on ha estat format hi ha dipòsits d’origen marí, lacustre, fluvial, fluvioglacial, glacial, continental o eòlic
sedimentació
Geologia
Precipitació dels sediments, els quals s’acumulen formant estrats.
La majoria dels materials que provenen de l’erosió i que són arrossegats pels agents d’erosió aire, aigua i glaç acaben la cursa quan arriben a les conques sedimentàries i s’hi precipiten al fons Segons que els materials es dipositin en terra ferma o bé al fons del mar, hom parla de dos grans tipus de sediments, els continentals i els marins o pelàgics Les conques de sedimentació per excellència són les conques marines, bé que els sediments de tipus continental no són menyspreables En els sediments continentals hom distingeix com a principals els…
fossilització del relleu
Geomorfologia
Recobriment d’un relleu per sediments.
La fossilització implica que, després d’una etapa de formació d’un relleu, en segueix una altra de subsidència, amb emplenament de sediments que cobreixen el relleu primitiu, i encara una altra d’epirogènesi o aixecament, després de la qual s’inicia l’exhumació de la coberta sedimentària Hom pot deduir el relleu fòssil a través de la discordança entre el relleu primitiu i els estrats nous dipositats
sedimentologia
Geologia
Estudi científic dels sediments i dels processos mitjançant els quals han estat formats.
S'ocupa de la descripció, l’origen i la interpretació dels sediments, i d’una manera especial de la dinàmica del transport i de la geometria dels cossos sedimentaris Hom pot definir-la també com la geologia dinàmica de les roques sedimentàries, en oposició a la petrografia sedimentària clàssica, d’aspecte més estàtic Estudia els tipus de conques i els ambients sedimentaris, les estructures sedimentàries com a exponent de la dinàmica sedimentària i dels paleocorrents, els agents de transport i l’origen dels sediments allòctons procedents i heretats de les àrees font —…
paleosalinitat
Geologia
Estudi de la salinitat d’una massa d’aigua amb relació als sediments que s’hi formaren en una època de la història geològica.
Es basa en certs indicadors de naturalesa paleoecològica i geoquímica Deixant a part la gran majoria dels organismes que viuen en aigües marines 30-40, salinitat normal, hi ha associacions de formes fòssils que han viscut en aigües hipersalines i d’altres que visqueren en aigües salobres, o gairebé dolces Geoquímicament, hi ha per una banda una relació entre el contingut en bor de l’aigua de mar i la seva salinitat i, per l’altra, entre el contingut en bor de l’aigua marina i el bor adsorbit pels sediments argilosos així aquesta relació és un indicador fidel de la paleosalinitat…
paleosol
Geologia
Sòl antic, desenvolupat durant un moment qualsevol de la història geològica i que s’ha conservat fins avui, bé com a sòl relicte o no enterrat, o bé com a sòl fòssil sota sediments i sèries estratigràfiques.
Els paleosols poden ésser subaeris o subaquàtics Els paleosols estudiats per la paleopedologia assenyalen un moment històric d’installació de la vida, especialment la vegetal, sota condicions paleoclimàtiques i paleoambientals, les quals poden ésser deduïdes de llur estudi Les superfícies de discordances, de disconformitats i dels paleorelleus solen conservar els paleosols més o menys erosionats Se solen trobar també sepultats sota les laves volcàniques i els mantells de piroclasts sota els sediments eòlics dunes i loess i en els contactes que separen els ciclotemes, ritmes i…
sedimentologia
Geologia
Branca de l’estratigrafia que estudia la gènesi i les característiques dels sediments que es dipositen en el moment actual, així com els ambients sedimentaris, la geometria de les conques, etc, per tal d’establir els models sedimentaris apropiats i particulars de cadascun.
Aquest coneixement dels medis sedimentaris, tot aplicant el principi de l'actualisme o de l' uniformitarisme , constitueix la base per al reconeixement dels medis sedimentaris de l’antiguitat geològica Hom estudia i interpreta els sediments per llur contingut fossilífer, petrogràfic, per llurs estructures sedimentàries i les seqüències que presenten Així, la sedimentologia constitueix el fonament de la paleogeografia, la paleoecologia i la paleoclimatologia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina