Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
cavaller
Història
A la societat romana antiga, individu pertanyent a la classe social de més categoria després de la senatorial.
Els cavallers equites pertanyien a l’orde eqüestre, per fer part del qual calia ésser inscrit al cens eqüestre, és a dir, posseir un mínim de 400 000 sestercis D’ençà d’August els foren reservats una sèrie de càrrecs civils i militars, seguint un ordre preestablert o cursus honorum eqüestre els de prefecte praefectus i procurador procurator eren els més destacats Per decisió de l’emperador podien passar a l’orde senatorial L’orde eqüestre tingué un paper molt important i serví perquè poguessin accedir a les classes dirigents gent d’origen humil o indígenes romanitzats de…
silencier | silenciera
Història
A l’imperi Bizantí, funcionari de la categoria dels cubicularis o camarlencs encarregat de mantenir l’ordre en les processons imperials i en les recepcions oficials.
Portava una vara d’or i era de rang senatorial Acabà essent un títol honorífic
triomf
Història
L’honor màxim que, a la Roma antiga, era tributat al general victoriós sobre els enemics.
Aquest honor només podia ésser atorgat al militar revestit de l' imperium maius i que no l’havia perdut entrant al recinte urbà calia que restés fora ciutat tot esperant la decisió senatorial El triomf constituïa una cerimònia amb caràcter sacral i militar el seguici, format al Camp de Mart, anava fins al temple de Júpiter Capitolí El triomfador, vestit amb la toga picta toga i coronat de llorer, anava dalt d’un carro triomfal precedit dels lictors i dels senadors Arribats al temple, el vencedor ofrenava al déu els llorers de la victòria i un sacrifici Hom creu que, de Ròmul a…
província
Història
A l’antiga Roma, territori sotmès a la jurisdicció d’un magistrat romà: propretor, procònsol, etc.
Corresponia normalment als termes genèrics de regió, nació Més tard el mot es referia només als territoris d’ultramar tributaris de Roma, regits per dret de conquesta per una lex provinciae o base administrativa, adaptada i corregida per cada nou governador amb edictes propis De primer foren regides per magistrats elegits, als quals més tard hom afegí dos pretors addicionals el 197 aC per a la Hispània posteriorment hom recorregué al sistema de la prorogatio o assignació per sorts de cadascuna de les províncies als magistrats i quan cessaven del càrrec al darrer segle de la república foren…
cursus honorum
Dret romà
Locució emprada per a designar la sèrie de càrrecs públics importants a què podia accedir un ciutadà romà de les classes altes.
Seguien un ordre jeràrquic preestablert i s’hi barrejaven llocs de tipus polític, administratiu, jurídic i militar L’organització del sistema començà a partir de la llei Villia Amalis 180 aC, però l’estructura definitiva fou establerta al començament de l’Imperi, per August Es dividien en dos grups Els càrrecs propis de la gent que pertanyia a l’ordre senatorial equivalent a l’aristocràcia tenien un primer grau preparatori per als càrrecs del vigintiviratus i del tribú militar, equivalent al servei militar Hom passava després al de qüestor quaestor , seguia el d’edil aedilis o…
senatconsult
Història
Dret romà
A l’antiga Roma, decisió senatorial, en resposta a la moció o la consulta d’un magistrat.
El seu text era transcrit al diari oficial i dipositat a l' aerarium Saturni Al principi, d’acord amb les atribucions del senat, que mancava de poder legislatiu, reservat fins al final del s I dC als comicis comitia , era un simple dictamen o parer del qual podien no fer cap cas els magistrats Només tingué força executiva, de llei, sota l’Imperi De tota manera, un magistrat competent, sempre un tribú, podia fer ús, sota la República, del seu dret d' intercessió o de vet contra un senatconsult Hom anomenava senatus consultum ultimum una mesura excepcional mitjançant la qual el senat conferia…
porpra
Banda purpúria que els romans sobreposaven a la túnica i que indicava la pertinença a l’ordre senatorial (latus clavus) o, en forma més estreta (angustus clavus), l’ordre eqüestre.