Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
septicèmia
Patologia humana
Nom genèric d’un grup d’infeccions generalitzades greus, que són degudes a l’existència d’un focus infecciós dins el cos, del qual, constantment o periòdicament, passen gèrmens patògens a la sang circulant i hi originen focus infecciosos metastàtics, amb fenòmens clínics objectius i subjectius de malaltia.
El procés morbós deriva d’una malaltia infecciosa primitiva cutània, òtica, pneumònica, urinària, etc que és anomenada porta d’entrada , a partir de la qual els gèrmens arriben a l’òrgan anomenat focus de sèpsia , en el qual es multipliquen i passen a la circulació, i així originen focus de sèpsia metastàtics
focus infecciós
Patologia humana
Localització, arreu de l’organisme, on formen colònies, de microbis de qualsevol mena que determinen trastorns tòxics a distància i alteracions de la temperatura.
D’aquests focus poden passar gèrmens a la sang esporàdicament bacterièmia o contínuament i persistentment septicèmia
pèmfig
Patologia humana
Nom genèric de diverses malalties de la pell caracteritzades per flictenes o vesícules, plenes de líquid serós, que deixen taques pigmentàries.
Cal esmentar per llur importància el pèmfig agut febril greu secundari a una septicèmia, el pèmfig vulgar crònic o vertader de patogènia immune i pronòstic greu, la dermatosi polimorfa dolorosa, l’herpes gestationis i l’epidermòlisi ampullar
agranulocitosi
Patologia humana
Malaltia de la sang caracteritzada per l’absència o disminució molt marcada de neutròfils en sang perifèrica, que coincideix gairebé sempre amb llur absència en estat madur en el moll de l’os.
L’etiologia és diversa, encara que la immensa majoria dels casos la provoca una hipersensibilitat medicamentosa El quadre és greu abans de l’era antibiòtica tenia una mortalitat del 80 %, i els símptomes són els propis d’una greu infecció per absència de defenses orgàniques, amb febre, malestar general, lesions necròtiques a la boca i el coll, sovint a l’anus i els genitals, i signes d’infecció disseminada o septicèmia
estafilococ
Biologia
Gènere de cocs grampositius i immòbils, de la família de les micrococcàcies.
De vegades poden tenir pigments, com l’espècie Saureus , que damunt un medi sòlid és de color groc El pigment que li dóna aquest color és propi de cultius vells Algunes soques poden generar una toxina molt activa Els estafilococs produeixen i digereixen la gelatina, són sapròfits i es troben damunt la pell i les mucoses, on poden causar infeccions furóncols, i des d’on poden passar a la sang i produir una septicèmia i afectar diversos òrgans Aquesta mena d'infeccions, si bé són molt poc freqüents, són fatals en una proporciómolt elevada entorn al 50% i reben el nom de síndrome de xoc tòxic ,…
blennorràgia
Patologia humana
Malaltia infectivocontagiosa provocada pel bacteri Neisseria gonorrhoeae (gonococ), generalment transmesa per contacte sexual i localitzada a l’aparell genital.
En l’home, després d’un període d’incubació de 2 a 10 dies, es presenta una uretritis amb secreció primer serosa i després mucopurulenta la micció és dolorosa El procés es pot estendre a la pròstata, a les vesícules seminals i a l’epidídim En la dona, la blennorràgia acostuma a ésser menys aparatosa que en l’home i molt sovint passa totalment desapercebuda Els punts més freqüentment afectats són la uretra i el coll uterí La uretritis, després d’una incubació igual a la de l’home, es manifesta per disúria, per una secreció purulenta escassa i gairebé sempre es complica amb símptomes d’…
meningococcèmia
Patologia humana
Septicèmia o difusió de meningococs en la sang, acompanyada, o no, de meningitis.
Clínicament es tradueix per febre alta, dolors articulars, taquicàrdia, taquipnea i hipotensió els casos més greus o fulminants síndrome de Waterhouse-Friderichsen produeixen collapse circulatori, xoc i púrpura hemorràgica que sovint menen a la mort N'existeix també una forma crònica, rara, que evoluciona lentament durant setmanes o mesos
inflamació
Patologia humana
Reacció inespecífica que té lloc al teixit conjuntiu i amb la qual l’organisme es defensa de l’acció d’un agent agressor.
Els agents agressors poden ésser físics, químics o microorganismes Hom distingeix dos tipus d’inflamació l’aguda i la crònica, bé que aquesta divisió més aviat indica dues fases d’un mateix procés Els símptomes clínics locals de la inflamació aguda són la calor, la vermellor, la inflor i el dolor com a símptomes generals cal esmentar la febre i la taquicàrdia A conseqüència de la lesió, apareixen al focus inflamatori mediadors químics bradicinina, histamina i serotonina, fonamentalment, els quals són els responsables d’una vasodilatació dels capillars i arterioles i d’un augment de llur…