Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
seriós | seriosa
écossaise
Música
Tipus de contradansa de compàs binari simple, tempo ràpid i caràcter enèrgic, especialment popular a França i Viena al final del segle XVIII i durant la primera meitat del XIX.
Tot i que el seu origen no és clar, usualment s’inclou dins el grup de les country dances Originàriament devia ser una antiga dansa popular escocesa de caràcter seriós, tempo moderat i compàs ternari, ballada amb acompanyament de cornamusa o gaita Alguns autors, però, posen en dubte aquesta procedència Beethoven escriví nombroses écossaises per a piano, orquestra i banda entre el 1806 i el 1810 També n’escriviren F Schubert opus 18, 33 i 67, entre d’altres, F Chopin opus 72, núm 3-5 i CM von Weber, entre altres autors
ball del ciri

Ball del ciri
© C.I.C.-Moià
Folklore
Ball de sis parelles , de caire seriós i greu, en què hom duu ciris, rams i almorratxes.
Les balladores van amb vestit negre i mantellina blanca, i els balladors, amb gambeto i barret de copa Constituïa una cerimònia de traspàs d’atributs, simbolitzats pel ram i el ciri, quan eren fets canvis de càrrec d’administrador d’altar El moviment d’entrar i sortir oposadament els balladors i les balladores origina la figura d’estrella de 12 raigs igual que a la primera part de la dansa de Castellterçol En consta l’existència des del segle XVIII Era propi de la plana de Vic, les Guilleries i el Moianès, i ha perdurat, sobretot, a Castellterçol
resistència pacífica
Política
Mètode no violent d’oposició al sistema establert.
Consistent a negar-se a participar en certs aspectes de la vida pública no utilitzar els transports públics, negar-se a abandonar un edifici, no adquirir certs productes, vaga de la fam, etc, fet en ell mateix no delictiu, però que realitzat per grans masses ocasiona un seriós obstacle al normal funcionament de la vida pública Teoritzat i realitzat com a moviment anticolonitzador per Gandhi, és una arma pròpia dels moviments pacifistes Com a moviment de masses, és famosa la lluita per l’alliberament dels negres als EUA encapçalada per MLKing A Barcelona tingueren…
cinema ‘‘amateur’’
Cinematografia
Activitat cinematogràfica no professional realitzada generalment en pel·lícula de pas estret.
Els realitzadors especialitzats s’agrupen en entitats dedicades a difondre llurs films mitjançant concursos i exhibicions El primer d’aquests clubs es formà a París el 1929 dins la Société Française de Photographie, i des dels anys trenta la secció de cinema amateur del Centre Excursionista de Catalunya ha estat la primera entitat del país dedicada a aquest cinema El 1937 es formà la Unió Internacional de Cinema Amateur UNICA De les competicions actuals, a més del Concurs Nacional del CEC, cal destacar la Mostra de la Unió de Cineastes Amateurs, que representa l’intent més seriós de revalorar…
alemanda
Música
Ball d’origen alemany de ritme binari (compàs de 4/4), de moviment moderat, de melodia simple i de caire seriós.
Al final del segle XVI ja era considerat antic els segles XVII i XVIII entrà a formar part de la suite instrumental clavecí, orquestra, violí, llaüt com a primera peça després d’un eventual preludi, o bé, menys sovint, entre altres danses, tot fent un contrast rítmic amb la precedent i amb la consegüent En l’evolució de la suite devers la sonata segle XVIII, el lloc de l’alemanda fou ocupat per l’ allegro inicial, que conservà el temps moderat
contrafacció
Música
Procediment pel qual se substitueix el text original d’una obra vocal per un text nou.
Aquest recurs s’ha utilitzat des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat amb la intenció d’aprofitar una melodia coneguda per a transmetre un nou text sovint de caràcter oposat a l’original Fins al segle XVII, les obres que contrafeien música profana amb textos sacres 'contrafer a l’espiritual' rebien el nom de contrafactum el participi del verb llatí contrafacere Als segles XVII i XVIII, la contrafacció s’emprà sovint en sentit contrari sagrat-profà o bé en el sentit seriós-burlesc i donà lloc a obres com la paròdia i la burlesque fou un procediment habitual en l' opéra comique i la ballad…
buf | bufa
Música
Dit especialment del gènere operístic de caràcter lleuger o humorístic que nasqué a Itàlia, al s XVIII, contraposat al gènere seriós (òpera bufa).
pallasso | pallassa
Dit de la persona que pel seu capteniment poc seriós i inconsistent no mereix d’ésser tinguda sinó com un objecte de divertiment.
burlesque
Música
Nom amb què fou coneguda a Anglaterra, des del final del segle XVII, la paròdia satírica de les obres escèniques de caràcter seriós.
Musicalment, es feren burlesques tant de l’òpera com de la ballad opera , de les quals es ridiculitzà l’excessiva afecció a les convencions dramàtiques establertes Ja al segle XIX, cada òpera important era resposta amb una allau de burlesques , que es presentaven en teatres secundaris El seu esperit crític, però, es reduí i perseguí l’absurd per l’absurd Als Estats Units, a partir de mitjan segle XIX designà un simple espectacle de varietats, sovint proper al striptease