Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
oposició significativa
Fonètica i fonologia
Lingüística i sociolingüística
Oposició formada per dos signes de la llengua, els significats dels quals són diferents.
Així, en llatí equus / equīs , dominus / equus En tractar-se de dos signes, resta implícit en la definició que els significants han d’ésser també diferents Algunes de les oposicions significatives són simplement oposicions de vocabulari , mentre que d’altres sómn oposicions gramaticals
morfema
Lingüística i sociolingüística
Unitat mínima de significació del llenguatge, de caràcter gramatical, indescomponible en l’aspecte sincrònic, que expressa els diversos accidents (gènere, nombre, persona, temps, etc) i altres elements gramaticals de relació (article, pronom, preposicions, conjuncions), d’inventari limitat i tancat en cada llengua, per oposició al lexema, unitat significativa mínima, de caràcter lèxic i d’inventari il·limitat i obert en cada llengua.
D’altres lingüistes assignen el terme genèric de morfema a tota unitat mínima significativa i divideixen el terme en morfemes lexicals o lexemes i morfemes gramaticals o gramemes
inflexió
Fonètica i fonologia
Modificació significativa en la corba melòdica d’una emissió fònica.
ciutat creativa
Urbanisme
Sociologia
Ciutat oberta, dinàmica i tolerant on es concentra de manera significativa la classe creativa.
El filòsof i urbanista Richard Florida constata que les persones que formen aquest collectiu escullen el seu lloc de residència en funció de les oportunitat de treball i en funció dels estils de vida de la població Per exemple, les ciutats de San Francisco, Seattle o Boston són ciutats de caràcter tolerant molt cobejades pels membres de les classes creatives Segons Florida, els llocs en els quals els homosexuals, els immigrants i els bohemis se senten com a casa són els espais més propicis a la creativitat En un món globalitzat, la competitivitat esdevé un factor clau de productivitat i de…
semantema
Lingüística i sociolingüística
Per a molts lingüistes, unitat significativa que expressa una idea i que pertany al lèxic d’una llengua, en oposició a morfema, que és tota unitat significativa que pertany a la gramàtica.
Tot semantema és susceptible de revestir diversos morfemes D’altres lingüistes prefereixen al terme de semantema el de lexema, que és la unitat de base de l’inventari illimitat i obert de formes significatives d’una llengua, que constitueix el seu lèxic Per a BPottier, semantema és el conjunt de trets distintius semàntics o semes sema específics, constants i denotatius d’un semema
formació
Geologia
Conjunt d’estrats que formen una porció significativa en la successió estratigràfica d’una àrea determinada.
Té les característiques següents una composició litològica definida o una successió característica interstratificada, una separació litològica que hom pot observar des de les unitats situades per sobre i per sota d’aquesta, i la possibilitat de poder correlacionar diferents successions estratigràfiques Les formacions s’anomenen pels noms geogràfics de l’àrea on és típic el desenvolupament de la unitat
acció social
Sociologia
Qualsevol acció executada per un o diversos individus en funció de l’existència d’altres individus.
Gairebé tot el comportament humà no estrictament biològic és compost d’accions socials, és a dir, té una dimensió social A partir del concepte d’acció social es formà l’anomenada teoria de l’acció social, branca del conductivisme social fundada per Max Weber i desenvolupada, entre altres, per Talcott Parsons considera que l’acció social significativa és la matèria última de la sociologia, o sigui que aquesta ha de basar-se en l’observació del comportament extern, sense fer referència al significat que l’acció té per a qui l’executa Mentre que Émile Durkheim cerca les…
transport
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Xifra (o senyal que la representa) que apareix en una addició o una multiplicació quan la suma de dues xifres és igual o més gran que la base de numeració utilitzada.
El transport també anomenat ròssec passa a la posició següent més significativa, on modifica el valor del càlcul en una o més unitats
aglutinació
Lingüística i sociolingüística
Procediment pel qual dues o més paraules s’ajunten per constituir-ne una de sola; es combinen mots primitius i formen mots composts, en els quals hi ha hagut, generalment, una variació, més o menys acusada, en els components dels nous mots.
Els mots que s’uneixen originàriament són distints, però contitueixen sovint una unitat significativa una vegada s’ha format la paraula nova pels elements que s’han fos, aquests es tornen ja difícilment analitzables individualment Pel procés de l’aglutinació, les llengües obtenen nous mots Aquest procés, d’altra banda, es desenrotlla mecànicament, sense la intervenció de la voluntat dels parlants
mots bessons
Lingüística i sociolingüística
Segons la terminologia de Morawski, recurs expressiu amb finalitat intensificativa que consisteix a repetir dos mots o seqüències fòniques.
Hom els anomena formules aliterades , quan es repeteixen uns mateixos sons, si més no semblants, i contenen, gairebé sempre, una idea significativa comuna voraviu apofòniques , quan es diferencien mútuament per un fonema vocàlic ziga-zaga, baliga-balaga geminades quan són una repetició pura i simple de la mateixa paraula leri-leri, xano-xano i rimades quan es diferencien mútuament per un fonema consonàntic corimori