Resultats de la cerca

Consisteix en un desplaçament de notes i silencis que fa que unes veus cantin quan les altres tenen pausa amb una alternança ràpida

Es caracteritza per la similitud en el timbre del primer i del segon soroll i per la igualtat de duració dels dos silencis cardíacs

La figura bàsica és la rodona, a partir de la qual hom troba, anant-les reduint a la meitat, la blanca, la negra, la corxera, la semicorxera, la fusa i la semifusa A les figures de les notes corresponen les figures de silencis

A partir del segle XVIII, cop d’arc que facilitava aquesta articulació Segons el tractat de F Geminiani 1751, consistia a separar les notes tot fent rebotar l’arc sobre la corda, deixant-la ressonar en el lloc dels silencis Actualment, hi ha una certa confusió pel que fa al seu significat mentre que per a alguns continua essent un cop d’arc clarament associat a l’articulació staccato , per a d’altres és simplement una mena de non-legato

Les pauses, a l’igual de les figures, poden ser, de més gran a més petita de quadrada, rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera, fusa, semifusa, quartifusa i octifusa Cada una val la meitat de l’anterior i el doble de la següent La pausa de rodona s’ha d’escriure a sota de la 4a línia del pentagrama, i la de blanca, a sobre de la 3a línia o bé fora del pentagrama, respectivament a sota o a sobre d’una línia addicional Les pauses també poden portar un o més punts, que n’augmenten la durada en la meitat del valor anterior La pausa de rodona s’utilitza per a omplir qualsevol compàs sencer de…

El terme és emprat, sobretot, per a designar dos tipus de versos diferents el pentàmetre eòlic i l' elegíac El primer —que hom troba a Safo— té l’esquema &ksb&ksb&esb̆̆&esb̆̆&esb̆̆&esb̆̆, resultat d’una base eòlica disillàbica més quatre dàctils El pentàmetre elegíac o pentàmetre és el vers per excellència de l’elegia i de l’epigrama i, juntament amb l’hexàmetre, constitueix el dístic Té com a esquema &esb̆̆&esb̆̆&esb// &esb̆̆&esb̆̆&ksbi consta de dos hemiepes masculins separats per una dièresi, bé que el seu ús resta sotmès a una sèrie de…

L’establiment d’un metre musical implica l’establiment -subjacent a l’esdevenir sonor- d’una sèrie constant i isocrònica de marques o talls que, dividint el temps en parts iguals, en permetin la mesura Absent en músiques amb ritmes no mètrics, la pulsació s’erigeix, a manera de batec de rellotge, en patró de mesura, en unitat de temps musical, valor de referència per a la mesura del ritme La pulsació no és de naturalesa empírica, en el sentit que no ha de ser necessàriament explicitada en els valors rítmics La pulsació es manté present en la consciència musical de l’oient, tot i que es…

Pròpiament, les notes també entren en aquesta denominació

Staccato és el participi del verb italià staccare 'separar', ’destacar', i la seva forma catalana equivalent és ’picat' En la partitura pot estar indicada per la paraula staccato o alguna abreviatura, com stacc , o bé per un punt o un petit traç vertical situat a sobre o a sota de cadascuna de les notes afectades No es pot dir amb total certesa si, en aquest cas, els punts o les ratlletes són equivalents o representen gradacions en la intensitat de l' staccato Cal comparar manuscrits i edicions originals per a poder treure’n conclusions, que potser poden variar d’un compositor a un altre, i…