Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
sincronia
Lingüística i sociolingüística
Manera d’estudiar els fets d’una llengua, d’un dialecte, d’un parlar, en un moment determinat, sense tenir en compte llur evolució (diacronia).
Així, el subsistema de les vocals àtones en català oriental és i, u, e un estudi sincrònic prescindiria de l’estat que oferia a l’edat mitjana i, o, u, e, a, tasca que pertany a la diacronia Hom deu aquesta distinció a Fde Saussure Aquesta perspectiva sincrònica ha interessat els estructuralistes, especialment en la primera etapa de llurs investigacions Hom parteix d’un corpus fornit pels parlants i procedeix a la seva anàlisi descriptiva En rigor, no existeix una sincronia pura, sinó que la diacronia s’esmuny dins la sincronia des del moment que una llengua és…
sincronia ecològica
Ecologia
Coincidència en el temps de variacions poblacionals, de cicle biològic o migratòries en diferents espècies.
És fonamental per a l’estabilitat dels ecosistemes i de les xarxes tròfiques Un exemple en són les variacions que el clima provoca a diverses espècies i que fa que les seves poblacions quedin afectades al mateix temps Aquest efecte és conegut com a efecte Morán i ha esdevingut objecte d’estudi amb relació al canvi climàtic global Com que les espècies presenten diferents sensibilitats al canvi climàtic, aquest genera una asincronia ecològica que té conseqüències greus en els ecosistemes
diacronia
Lingüística i sociolingüística
Manera de considerar els fets lingüístics des del punt de vista de llur evolució.
Fins al s XIX els estudis lingüístics tenien una orientació predominantment diacrònica, car el coneixement de l’evolució de la llengua constituïa una part de la història d’un poble A més, hom cercava en els factors històrics substrat, superstrat, colonitzacions, etc les causes de les vicissituds d’un domini lingüístic Els iniciadors de la distinció entre diacronia i sincronia foren Gaberenz i, especialment, Saussure, però hom en troba precedents, al s XVIII, en l’obra de Thurot Saussure donà la prioritat a la sincronia, car la dimensió sincrònica és la coneguda pels…
claqueta

Claqueta
PhotoDisc - Steve Cole
Cinematografia
Pissarra que porta les indicacions necessàries per a ordenar els plans en premuntatge i és filmada al principi de cada pla.
Porta una peça que fa un soroll característic que serveix de referència a la sincronia del so
banda sonora
Música
Part lateral de la cinta cinematogràfica destinada al so que permet enregistrar-hi un so en sincronia amb la imatge.
En les primeres pellícules sonores 1928 l’enregistrament es feia sobre una petita banda lateral fotosensible com la resta de la pellícula, impressionant una banda d’amplada o densitat variable amb el so original, cosa que permetia restituir-lo mitjançant una cèllula fotoelèctrica L’enregistrament magnètic millorà la qualitat sonora i les possibilitats d’edició Se n’han utilitzat tres mètodes diferents una petita banda magnètica enganxada al costat de la pellícula, una cinta magnètica independent perforada com la pellícula i que es fa passar a la mateixa velocitat que aquesta i una cinta…
memòria intermèdia
Electrònica i informàtica
Memòria usada en transferències de dades entre dispositius per a emmagatzemar-hi provisionalment les dades transmeses amb vista a compensar la discrepància entre diferents velocitats de transmissió o de funcionament, o la falta de sincronia entre dispositius o esdeveniments.
Els perifèrics en solen fer ús abundant per tal de retenir momentàniament les dades en trànsit entre ells mateixos i una memòria qualsevol És normal de trobar memòries intermèdies que funcionen per un mecanisme de pila, així com d’altres de reduïdes a un registre anomenat registre intermedi
memòria coixí
Electrònica i informàtica
Memòria usada en transferències de dades com a interfície, on provisionalment s’emmagatzemen les dades transmeses, a fi de compensar la discrepància entre les diferents velocitats de transmissió o de funcionament, o la falta de sincronia entre dispositius o esdeveniments.
Així, els dos sistemes que intervenen en la transmissió, en lloc d’interactuar entre ells ho fan a través del coixí, de tal manera que, per exemple, l’emissor escriu el missatge en el coixí i el receptor el llegeix quan pot
semiologia
Música
Teoria general dels signes.
Terme derivat del prefix semio- del mot grec semeion , que significa ’senyal', ’símptoma' CS Peirce 1839-1914 i F de Saussure 1857-1913 són considerats els fundadors de la semiologia moderna anomenada semiòtica pels anglosaxons, disciplina que sempre ha estat molt relacionada amb la lingüística, la qual era considerada pel mateix Saussure com una part d’aquella En ser la llengua el primer sistema de signes, és natural que la semiologia general i altres de parcials hagin evolucionat fonamentalment a partir dels avenços assolits en la semiologia de la llengua La semiologia de la música…
lingüística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia el llenguatge humà, d’una manera absoluta o tal com apareix de fet, cristal·litzat en les llengües concretes.
Cal no confondre la lingüística amb altres ciències afins, sobretot la filologia que tracta de les llengües en relació amb els texts i amb tota la documentació que en recull les manifestacions o la gramàtica que introdueix el concepte de les regles que donen compte del funcionament de les llengües La lingüística té, doncs, per objecte el fet de llengua nu, en si, després que hom l’ha abstret de les dades amb les quals indefectiblement es presentava embolcallat Ara bé, els fets de llengua poden ésser considerats des d’angles diferents, cosa que ha dut a la distinció tradicional entre els sons…
impressionisme
Música
Terme procedent de la pintura francesa que s’ha aplicat a un corrent musical del final del segle XIX i el principi del XX, representat principalment per Claude Debussy.
L’origen del mot rau en el sobrenom -derivat del títol del quadre Impression soleil levant , de C Monet- que, amb l’ànim de ridiculitzar-los, el crític L Leroy donà als pintors que el 1874 participaren, a París, en la primera exposició de la Société Anonyme Coopérative des Artistes Peintres, Sculpteurs et Graveurs Els anomenats pintors impressionistes volien expressar en els seus quadres la impressió que una determinada escena produeix en l’observador, més que no pas reproduir fotogràficament la realitat no es tractava de reproduir un paisatge, sinó de mostrar la impressió que produeix aquest…