Resultats de la cerca

Des d’èpoques immemorials s’ha intentat mecanitzar la música, sintetitzant els sons de la natura i dels instruments musicals que s’han creat al llarg del temps Un bon exemple de sintetitzador és l’orgue, que imita flautes, veus, trompetes, oboès, etc Amb l’aparició de l’electricitat, es crearen instruments més o menys complexos, com ara el Dinamophone o Tellharmonium , de Thaddeus Cahill Washington DC, 1900, l’ Sphaerophon , de Joerg Mager Berlín, 1924, les ones Martenot, de Maurice Martenot París, 1928, el Trautonium , de Friedrich Trautwein Berlín, 1930, el Variophone , de…

Aquests senyals, amplificats i reproduïts per equips de so, corresponen a sons diversos, que poden ésser, per exemple imitacions d’instruments convencionals piano, flauta, violí, etc, sorolls naturals pluja, vent, trons, etc, o bé altres sons o sorolls desitjats Els sintetitzadors poden tenir un o més canals de sortida i poden ésser monofònics o polifònics segons que permetin de poder tocar una o més tecles simultàniament No disposen d’amplificador de potència i el senyal que donen sol anar a la taula de mescles per a ésser equilibrat amb la resta dels instruments Recentment han esdevingut…

Bàsicament hi ha dues tècniques que fins ara han donat resultats bastant acceptables la parametrització i la segmentació En els sintetitzadors per parametrització, la informació de l’ona acústica corresponent a la veu es limita a un nombre ben reduït de paràmetres Efectivament, segons estudis teòrics fets per diversos investigadors, hom ha arribat a proposar una interpretació del tracte bucal amb un nombre de paràmetres que inicialment hom reduí a les coordenades de posició de la llengua, la mandíbula i els llavis posteriorment calgué afegir-hi també la posició del vel del paladar Amb aquest…

Els seus precedents es troben en els aparells inventats pels futuristes a la primera dècada del segle XX, però la seva expansió es produí els anys setanta, amb la creació del sintetitzador Moog, tot popularitzant-se a la meitat dels anys vuitanta a les pistes de ball Es caracteritza per una pulsió rítmica reiterativa i amb una tendència al crescendo El tecno original és el fruit de la utilització del sintetitzador, la caixa de ritmes, el seqüenciador, els teclats i el sampler per a crear música de ball Els pioners del gènere són Juan Atkins, Derrick May i Kevin…

Estudia les ones produïdes o relacionades amb qualsevol fet lingüístic, per tal d’analitzar o sintetitzar llurs elements distintius, comprovar llurs formes de propagació física i fornir elements de judici connectats tant amb llurs fonts generatives naturals -camp de la fonètica articulatòria o genètica - com amb els respectius efectes fisiològics de la recepció -camp de la fonètica auditiva-, mitjançant aparells com l' escillògraf , l' espectrògraf o sonògraf i el sintetitzador de llenguatge , entre d’altres

Els diversos aparells usats des de l’antiguitat es classifiquen, aproximadament i d’acord amb llur camp d’orientació, en articulatoris, acústics i auditius Entre els més moderns cal destacar el quimògraf , el laringoscopi , la laringe artificial, el palatògraf , el linguògraf, el cinematògraf de films radiològics i de llavis, com a aparells articulatoris destinats a qualificar els moviments i el treball dels òrgans de fonació en activitat lingüística Entre els d’investigació pròpiament acústica, cal anomenar el fonògraf —poc usat ja en l’actualitat—, el cromògraf i l’oscillògraf de raigs…

Perquè això sigui possible cal que el sistema estigui sotmès a una força recuperadora que l’empenyi cap a la posició d’equilibri cada vegada que se n’allunya Aquesta força pot tenir orígens molt diversos En el cas d’un pèndol prové de l’atracció gravitatòria, mentre que en el cas d’una corda de piano és conseqüència de la seva tensió i característiques elàstiques Una altra força que sempre va associada a un oscillador és la de dissipació, responsable de l’extinció del moviment si no s’actua contínuament sobre l’oscillador per tal de mantenir-lo i que també pot tenir orígens diversos segons el…

Els sintonitzadors emprats correntment són prevists per a sintonitzar només les freqüències de les bandes utilitzades en la pràctica Per aquest fet hom distingeix els sintonitzadors pel nom de les freqüències o llargada d’ones que pot sintonitzar UHF, VHF, LW, MW, SW o pel tipus de modulació AM, FM, PM En alta fidelitat és anomenat sintonitzador l’aparell que rep, tracta i detecta la informació electromagnètica de radiofreqüència que s’emet modulada en AM o en FM Entre altres prestacions, el sintonitzador sol disposar d’indicador i control automàtic de freqüència visualitzador per facilitar…