Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
entrevista
Comunicació
Interrogatori a què un periodista o enquestador sotmet una persona per tal de saber les seves opinions, idees, propòsits, etc, prendre’n nota i després publicar-los.
És un mètode per a aconseguir informació necessari per a certs estudis sociològics En l’àmbit del periodisme, és considerada un gènere, que té conspicus conreadors en el periodisme català hi excelleixen Montserrat Roig i Baltasar Porcel
moral
Filosofia
Disciplina que té per objecte determinar la rectitud i el sentit del comportament humà segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.
Atès que etimològicament signifiquen el mateix, la moral i l'ètica només es poden distingir convencionalment, i en aquest sentit hom sol entendre la segona com a disciplina més estrictament filosòfica, mentre que en la moral són inclosos també elements sociològics, lingüístics i culturals, sobretot teològics
actuació
Gramàtica
En gramàtica generativa, ús de la llengua en una situació concreta, única manifestació tangible de la competència
o coneixença del model abstracte de la llengua que posseeixen els parlants; parla.
Així, a nivell fonemàtic, en català, al fonema |l| corresponen una sèrie de sons de molt vària realització ļ, λ, ł variants retroflexes de l , condicionades sovint, però no pas únicament pels sons veïns Si bé és cert que hom pot conèixer la competència monés a través de l’actuació, aquesta, amb tot, no l’ofereix sense més ni més Sobre l’actuació influeixen molts factors psicològics, sociològics i paralingüístics, dels quals cal fer abstracció —i no sempre és fàcil— a l’hora de determinar la competència
institucionalisme
Economia
Doctrina caracteritzada pel fet de fer ressaltar el paper assignat a les institucions a l’hora d’explicar els fenòmens econòmics.
Propugnada principalment als EUA en el període 1890-1929, hom pot identificar-la, bé que n'hi hagi diferents línies i corrents, amb la figura de Thorstein Veblen N'és una constant comuna l’oposició radical en Veblen i relativa en altres, com en JR Commons a la teoria de la utilitat marginal Originàriament nasqué de la convicció que les institucions orienten i limiten l’activitat econòmica i que, per tant, hom no pot reduir aquesta a un simple resultat d’un càlcul racional i individual Cal abordar l’explicació del fenomen econòmic mitjançant la descripció i l’estudi realista i quantitatiu,…
geografia lingüística
Lingüística i sociolingüística
Mètode per a l’estudi dels dialectes sobre l’eix espacial fundat per Jules Gilliéron
.
Consisteix a cartografiar sobre mapes de fons, en localitats prèviament seleccionades, les respostes a un qüestionari per tal d’estudiar la distribució geogràfica de sons, fonemes, formes, funcions i mots d’una llengua o d’unes quantes Als qüestionaris, l’ordre alfabètic ha estat substituït pel de grups lògics també han estat aplicats àlbums de dibuixos per evitar la influència de la llengua de l’investigador Hom basa la tria de punts en criteris geogràfics i històrics, i la realització de les enquestes, sobre el terreny, va a càrrec d’un lingüista o d’uns quants, que escullen…
sociogènesi
Psicologia
Gènesi i formació de la psique a partir dels condicionaments i determinants sociològics, objecte de la sociogènia
.
proletariat
Història
Sociologia
Classe social constituïda pel conjunt dels obrers industrialitzats i dels camperols sense recursos que donen llur força de treball en canvi d’un salari.
Fruit del sistema capitalista de producció capitalisme, el proletariat apareix com a classe amb la Revolució Industrial del s XIX, la qual, ultra desposseir de llur terres la majoria de camperols, comportà la davallada de l’artesanat per mitjà de la separació dels obrers de llurs mitjans de producció La nova classe es caracteritzà pel fet que els seus membres no podien subsistir si no era venent la força de treball als propietaris del capital Aquest fenomen comportava, d’una banda, l’enriquiment progressiu del capital gràcies a l’apropiació de la plusvàlua produïda per la força de treball i,…
realisme històric
Literatura
Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d’elles supervivents, encara, del període de preguerra—.
També propugnà el realisme en un intent d’inserir el treball intellectual i literari en el procés de recuperació política del país i com a arma de lluita contra el franquisme En estreta relació, doncs, amb els moviments politicosocials d’oposició, trobà els seus fonaments teòrics en el marxisme Lukács i Gramsci, sobretot, en Sartre i en els corrents sociològics anglosaxons Raymond Williams i recuperà la tradició realista autòctona els escriptors que, els anys trenta i en el període de guerra, tot seguint els corrents europeus sorgits arran de la crisi econòmica del 1929, trencaren amb la…
signe
Filosofia
Senyal, sobretot de caràcter verbal, o cosa mitjançant la qual —en l’àmbit de la comunicació i en un context globalment informatiu— és representat quelcom o bé és establerta una relació amb una altra cosa.
D’importància decisiva en tota la tradició filosòfica, l’estudi del signe ha estat fet des de perspectives i sota aspectes tan diversos com els gramaticals Aristòtil, metafísics escolàstica, nominalisme, sociològics Wundt, psicològics Locke, lògics Leibniz, Russell o terminològics Husserl De les diferents distincions establertes entre tipus de signes cal esmentar, d’altra banda, la feta per Sext Empíric entre signe suggestiu clarament associat amb la cosa significada el fum com a signe del foc i signe indicatiu no clarament associat, bé que relacionat naturalment el moviment…
manierisme
Retrat d’home jove, d’Agnolo Bronzino (1503-1572), pintor italià de la segona generació del manierisme i gran retratista
© Corel Professional Photos
Art
Estil artístic de l’art occidental que es delimita a Europa des del 1520 fins al 1600, aproximadament.
Aquest terme fou utilitzat per G Vasari en manifestar que els deixebles de Miquel Àngel pintaven a la maniera del mestre La historiografia ha fixat —bàsicament en pintura— les característiques més remarcables del manierisme en tractar-se d’un moment de pugna entre l’anticlassicisme i el classicisme, la forma es desintegra partint de la figura serpentinata l’idealisme es concreta i assoleix un to fantàstic i insòlit hi ha una gran predisposició a l’excentricitat i al desbaratament els elements arquitectònics —en pintura— no delimiten un espai, sinó que l’amaguen, i provoquen la curiositat de…