Resultats de la cerca

De vegades, hom afegeix a la massa ous batuts, o bé les clares soles, i la perfuma amb vainilla, canyella, etc

Hom en fa de seda, de llana, de cotó, etc, com a adornament, lligam, reforç de vores de roba, etc, de cànem o de jute per a soles d’espardenya, etc

Per la seva forma hom distingeix les baldes planes, les baldes de ganxo o gafets i les anomenades de nas de porc, que encaixen amb un nas que presenta un pla inclinat per tal que les portes es tanquin soles, de cop

El seu nom prové del nom asturià de les les mongetes, fabes  Les mongetes es couen soles en una olla en aigua, durant unes dues hores, i més tard se li afegeixen les carns xoriç, botifarró, cansalda, etc, per a que cogui tot junt Es pot servir per separat la carn, anomenada  compango , de les mongetes

Al voltant de l’arbre hom celebrava el ball de l’arbre de maig del qual són conservades la coreografia, la lletra i la música del de Santa Maria de Merlès Berguedà, entre d’altres Dansa de caràcter festiu, de compàs ternari en alguns llocs anava a càrrec de dones soles D’origen semblant és el ball de l’arbre verd , comú a la Garrotxa , al Ripollès i a l’Empordà per carnestoltes

Les cordes simpàtiques, anomenades també cordes de ressonància, vibren amb la mateixa freqüència o amb la d’un dels harmònics de les cordes que exciten la seva vibració, la qual cosa produeix un so conjunt tímbricament diferent -més ric- del que produirien les cordes normals les que no són simpàtiques soles Les cordes de ressonància s’empren en un variat nombre d’instruments, com ara la viola d’amor, que n’inclou de sis a catorze de metàlliques, el baríton o el sitar

Tècnicament el terme es refereix tant als cenobites com als eremites, però a la pràctica ha estat aplicat als últims, és a dir a persones que viuen completament soles D’anacoretes, se'n troben a moltes de les religions històriques hinduisme, budisme, islamisme, judaisme Dins el cristianisme, els anacoretes generalment han volgut donar testimoni, amb la seva forma de vida, del caràcter sobrenatural del regne de Déu Al començament duien aquesta mena de vida sense cap lligam jurídic Més tard, a l’edat mitjana, l’Església la regulà cenobita ¦ eremita

Dirigeix la dansa el capdanser , vestit de festa amb barret de copa i proveït d’una almorratxa amb aigua d’olor amb la qual ruixa les balladores inicia el ball galejant la batllessa passeig a la plaça i ball puntejat, després les quatre pabordesses encarregades de l’altar del Roser i les balladores restants, totes les quals acompanya als balladors respectius es retira i les parelles prossegueixen soles la dansa fins a la corranda final Mentre Campdevànol no tingué la plaça urbanitzada, intervenia al ball la campesa , propietària del camp on es feia la festa