Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
subscripció
Diplomàtica i altres branques
Signatura autògrafa al peu d’un document jurídic de tots els qui l’avalen (autors, confirmants, testimonis, notaris, etc).
A l’alta edat mitjana hom la substituïa normalment per una creu o un altre signe anteposat als noms que inscrivia el notari signatura
capità | capitana
Història
Transports
Militar
A l’edat mitjana, cap militar d’una galera (capità galera) o d’una nau (capità de nau) armada, al qual eren sotmeses les tropes embarcades, mentre que el còmit era el responsable nàutic i el cap de la marineria, sotmès a ell, però, en les batalles.
El capità era a les ordres de l’almirall, del capità general o del vicealmirall i els substituïa en llur jurisdicció en cas d’absència
bermudiana
Transports
Vela triangular usada actualment com a vela major de la majoria de velers esportius.
Aparegué a les illes Bermudes, d’on prové el nom, i fou donada a conèixer a la Gran Bretanya al començament del s XIX Fou usada, sembla, en velers que fins aleshores havien arborat aparell de goleta i substituïa l’aurica i l’escandalosa Permet de navegar cenyint molt i d’ésser hissada i arriada mitjançant una única drissa
sotsveguer
Història
Funcionari reial sota les ordres del veguer, amb jurisdicció ordinària sobre un territori determinat o sotsvegueria.
Auxiliar del veguer, el substituïa en cas d’absència, però no era considerat el seu lloctinent Era nomenat pel veguer o pel mateix rei Tenia cúria o cort pròpia amb funcionaris de caràcter executiu capdeguaites els assessors eren comuns amb els de la cort del veguer A la cort del 1493 fou determinat que havia d’ésser persona d’honor
barca de Sant Boi
Transports
Embarcació emprada per a transportar viatgers, mercaderies, vehicles i bestiar de riba a riba del Llobregat, a l’altura de Sant Boi de Llobregat, en una de les principals vies de circulació que unien Barcelona amb Tarragona i València i secundàriament amb Saragossa i Madrid.
Des del segle XVII, substituïa un antic pont fet al segle XIV i que fou conservat fins a la fi del segle XVI El peatge era cobrat pel municipi barceloní el 1715, amb la Nova Planta, la seva explotació passà a les mans del patrimoni reial Amb l’obertura, l’any 1769, del pont de Molins de Rei, la seva utilització decaigué, a causa de la desviació del trànsit pel pont, i esdevingué d’interès únicament local Perdurà fins a mitjan segle XIX, que fou construït el pont de Sant Boi
Assemblea Nacional
Història
Política
Cambra baixa o primera cambra de la República francesa, que té la seva seu al Palais Bourbon de París.
És formada per 577 diputats, elegits per sufragi universal, directe i secret cada cinc anys Per influència de la institució francesa, han pres el nom d' Assemblea Nacional la primera cambra o la cambra única en les constitucions de diverses antigues colònies franceses Algèria, Camerun, Costa d’Ivori, Guinea, etc, de diverses democràcies populars i d’altres països Portugal, Turquia, etc El nom d' Assemblea Nacional sorgí amb l’Assemblea Nacional Constituent francesa constituïda el 9 de juliol de 1789, que es transformà en Assemblea Legislativa el 1791 Revolució Francesa L’Assemblea…
signatura
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Dret
Nom, cognom i, generalment, rúbrica autògrafs amb què hom subscriu un document, carta, rebut, etc, per certificar que n’és l’autor o que n’aprova el contingut, que hi ha intervingut o que hi ha estat present.
És anomenada també firma Indicà de primer el senyal autògraf creu, rúbrica, anteposat a la subscripció i que sovint la substituïa, però que a partir de l’ús del segell s XII caigué en desús Designà després la marca professional del notari, basada en el signe de la creu o monograma basat en la S de subscripsi, que hom anà adornant fins a arribar a dibuixos complicats s XIII-XIV anomenats signe major , als quals, per facilitar-ne la identificació, hom afegia, en cursiva, algunes lletres del nom o tot el nom, seguides de la rúbrica o signe menor, origen de la signatura actual Des d…
lloctinent reial
Història
A la baixa edat mitjana, persona que substituïa el rei en casos d’absència o impossibilitat d’aquest.
En general, aquesta funció requeia en la reina, o en l’infant primogènit o hereu de la corona encara que el títol fos més o menys permanent, la lloctinència era exercida per temps breu o circumstancial, però alguna vegada, com en el cas de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, tingué molta durada Les seves atribucions eren amplíssimes, amb facultats delegades per a convocar i presidir corts, i fins i tot cridar les hosts aplicant l’usatge Princeps namque , convocar i presidir el consell reial i dur a terme tots els actes propis del sobirà no podia, però, nomenar cap substitut
balada
Música
A partir del segle XVIII, composició poeticonarrativa, de to popular i contingut llegendari o històric, sigui de procedència tradicional i folklòrica, de creació sàvia, o inspirada en el poble.
Per extensió, composició vocal sobre textos de balades, amb acompanyament instrumental, o composició purament instrumental inspirada més o menys directament en algun d’aquests textos Per bé que poetes anglesos com William Wordsworth o Samuel Coleridge intervingueren decisivament en la seva evolució com a gènere poètic -al costat d’alemanys com JG von Herder el gran precursor, Goethe, Schiller, Heine, Rückert, etc-, des del punt de vista musical la balada és un gènere quasi exclusivament alemany Els seus precursors foren, entre altres, Johann Friedrich Reichardt 1752-1814 i Carl Friedrich…
vicesenescal
Història
Funcionari palatí, a la cort comtal de Barcelona, que ajudava el senescal i el substituïa en les seves absències.
El càrrec, que no era ni constant ni gaire freqüent, es comença a trobar durant la gran senescalia de Ramon I de Montcada-Tortosa 1173-88