Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
fosfà
Química
Qualsevol dels hidrurs de fòsfor polinuclears no substituïts o substituïts per grups alquílics o arílics.
barbiturat

Relació entre l’estructura química d’un barbiturat i la rapidesa i durada de la seva acció
Farmàcia
Química
Qualsevol dels derivats substituïts de l’àcid barbitúric.
Hom coneix uns dos milers de barbiturats, però només una cinquantena són emprats en medicina Depressors del sistema nerviós central, hom els empra com a hipnòtics, puix que actuen sobre el centre cerebral de la son, bé que poden ésser d’una manera gradual sedatius, hipnòtics o anestèsics generals, en augmentar la dosi o variar la via d’administració Tenen una reduïda acció analgèsica i antipirètica Llur efecte hipnòtic és degut a la indiferència que produeixen envers els estímuls externs, i causen una sensació de somnolència que va acompanyada d’un lleuger abaixament del metabolisme basal, a…
bifàsic | bifàsica
Electrònica i informàtica
Dit del sistema de dos corrents alterns desfasats de 90° que empra tres conductors.
Cada vegada més en desús, actualment són substituïts pels sistemes trifàsics
bord
Construcció i obres públiques
Cadascun dels ferros que sostenen la volada d’un balcó.
Actualment solen ésser substituïts per prolongacions de les bigues, o per balcons fets de formigó armat
arca
Tecnologia
En els antics forns del vidre, designació genèrica dels forns accessoris que envoltaven el forn de fusió i s’escalfaven amb la calor perduda per aquest.
Hom ha conservat el terme per designar els forns de recoure, substituïts ja en les fabricacions contínues per túnels 3 arca de l’aliança
plataforma
Tecnologia
Superfície plana i horitzontal de fusta, metàl·lica, etc, elevada del sòl mitjançant quatre peus que li permeten d’ésser desplaçada amb un carretó elevador, emprada com a element receptor de diverses càrregues.
En algunes plataformes els dos peus d’un mateix costat són substituïts per dues rodes, de manera que puguin ésser desplaçades amb poca elevació del costat oposat
castlà
Història
A l’edat mitjana, el qui tenia el govern i la jurisdicció d’un castell i d’una porció de béns annexos o castellania, en possessió immediata, bé que sense cap dret sobre el domini útil, en nom del senyor que els hi havia confiats, a voltes de manera vitalícia, però generalment temporal o accidental.
No podia posar sotscastlà sense el consentiment del seu senyor Des del s XIV els castlans començaren a ésser substituïts pels batlles, alcaids i capitans de castell
èfeta
Història del dret
Membre d’un tribunal d’Atenes que tenia competència en els delictes que no restaven sota la jurisdicció de l’areòpag.
Era constituït per cinquanta-un membres, i originàriament era format per eupàtrides A partir de la reforma de Soló perdé importància, i ja al s IV aC els èfetes foren substituïts pels heliastes
àcid tàrtric
Química
Hidroxiàcid carboxílic que conté en l’estructura dos àtoms de carboni asimètrics, idènticament substituïts.
D’acord amb això, pot existir en les formes següents àcid D+-tàrtric, àcid L--tàrtric i àcid mesotàrtric, així com en una forma racèmica, combinació de les dues primeres L’àcid D +- tàrtric ocorre a la natura en forma de tartrat d’hidrogen i potassi, en el suc del raïm, d’on s’allibera l’àcid per transformació en tartrat de calci i posterior acidificació amb àcid sulfúric diluït És un sòlid cristallí incolor, soluble en aigua i alcohol, que es fon a 171-173°C i presenta una rotació específica α 2 0 D = +12,7°H 2 O Entre les seves sals cal esmentar el tartrat de potassi i sodi i el tàrtar…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina