Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
necròpolis
Necròpolis de la cova del Romeral, a Antequera (Màlaga)
© Fototeca.cat
Arqueologia
Conjunt de sepulcres subterranis.
Aquest terme designà primerament els sepulcres d’Alexandria d’Egipte, però posteriorment fou emprat en especial per a referir-se als cementiris d’època prehistòrica o antiga, que constitueixen una de les fonts de documentació estudiades pels arqueòlegs El ritual d’enterrar els morts segons sistemes o costums establerts, diferents en cada cultura, és documentat des del Paleolític, però és del Neolític ençà que hom disposa de restes abundants Els enterraments poden ésser individuals, de parella o família nuclear, o collectius de grup o clan, segons les cultures i les èpoques Els cadàvers poden…
vivaç
Botànica
Dit de l’herba perenne les parts epigees de la qual són anuals.
Les plantes vivaces tenen rizomes, tubercles, bulbs o òrgans subterranis molt desenvolupats, i en general són geòfits o hemicriptòfits
tiflòpids
Herpetologia
Família de rèptils lepidosaures de l’ordre dels escatosos, del subordre dels saures, caracteritzats pel fet de tenir la mandíbula inferior sense dents; la superior en té poques i petites; la boca no és dilatable, i la longitud varia entre 20 i 90 cm.
Són espècies nocturnes, que s’alimenten d’insectes, sovint d’hàbits subterranis, sobretot en el moment de la posta Habiten zones càlides
ofioglossàcies
Botànica
Família d’ofioglossals integrada per falgueres de rizoma curt, carnós i sense esquames, i de fulles consistents en una làmina estèril i en una part fèrtil espiciforme o paniculiforme.
Presenten isospòria i tenen els esporangis sèssils, grossos, de parets gruixudes i sense anell Els protallus són subterranis, tuberosos, saprofítics i micorrízics Les espècies més comunes són la llunària Botrychium lunaria i la llengua de serp o llança de Crist Ophioglossum vulgatum
psilofitals
Paleontologia
Botànica
Ordre de psilofitòpsids propis dels períodes silurià i devonià.
Eren plantes de port herbaci o arbustiu, sense arrels i sense fulles, de rizomes subterranis amb rizoides, i de tiges aèries ramificades dicotòmicament, amb un feix conductor, amb estomes i amb esporangis terminals Eren isòspores i tenien el gametòfit semblant a l’esporòfit Habitaven terrenys humits o pantanosos
herba
Botànica
Planta angiosperma sense teixits llenyosos.
Les herbes poden ésser anuals , si completen el cicle vital en menys d’un any biennals , si els calen dos anys per a florir i granar perennes , si persisteixen més de dos anys i vivaces , si els òrgans subterranis perduren mentre que les parts aèries moren cada any
espeleologia científica
Geografia
Geologia
Disciplina que agrupa un conjunt de ciències que tenen com a objectiu comú l’estudi d’algun aspecte del món subterrani.
Les principals són la geologia que estudia la relació entre l’estructura geològica i la formació de la cavitat, la hidrologia que es concreta en la investigació d’aqüífers subterranis, la biologia que estudia la fauna troglòbia i troglòfila, l’arqueologia que analitza les restes fòssils de les cavitats i la topografia que fa l’aixecament dels mapes del subsol
radioestèsia
Física
Conjunt de fenòmens complexos que es manifesten per una determinada sensibilitat de l’organisme humà a les radiacions emeses o absorbides pels objectes que té a prop.
Els instruments utilitzats pel radioestesista són la vareta i el pèndol aquests detecten d’alguna manera les radiacions dels objectes, les quals provoquen la torsió de la vareta o l’oscillació del pèndol Hom ha discutit molt sobre la base científica de la radioestèsia, i les discrepàncies sobre l’aspecte teòric són notables entre els diferents científics que l’han estudiada Ha estat utilitzada per a detectar corrents d’aigua subterranis, venes metallíferes, etc
escarabat piloter

Dos escarabats piloters
© Fototeca.cat
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 3 cm de llargària, de cos aixafat i de color negre, amb el cap ample, arrodonit i voltat de sis dents.
Té el protòrax ample i ovalat transversalment, l’abdomen amb èlitres solcats longitudinalment per costelles i les potes anteriors dirigides cap endavant i amb les vores dentades S'alimenta d’excrements bovins, replegant-los i fent-ne boles que empeny amb el cap i les potes anteriors fins als caus subterranis, on les guarda per alimentar-se A l’època de la posta, la femella pon els ous a les boles És comú a les platges dels Països Catalans
tàlpids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, de cos robust, gairebé cilíndric, potes i cua curtes i el cap acabat en una prolongació a la manera d’una trompa, molt rica en terminacions nervioses tàctils.
De costums subterranis, presenten modificacions sobretot a les potes del davant, resultat de l’adaptació a la vida subterrània També hi ha representants adaptats a la vida aquàtica que tenen els dits de les potes del darrere units per una membrana S'alimenten de cucs de terra, insectes i arrels Comprèn nombrosos gèneres repartits per Europa, Àsia i l’Amèrica septentrional, com Talpa, Desmana, Galemys i Scalopus Als Països Catalans és representada pel talp i per Desmana sp aquest últim, de costums aquàtics, viu als rius dels Pirineus