Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
cabal hereditari
Dret civil
Conjunt de béns i de drets d’una persona difunta considerat com a objecte de la successió per causa de mort.
En els sistemes successoris d’arrel romana, com el català, també és anomenat herència
prellegat
Dret civil català
Llegat ordenat a favor de l’hereu únic o a favor d’un cohereu.
Segons els principis successoris que informen el dret romà el prellegat era nul en aquella part en què l’hereu havia de pagar-se a si mateix tal llegat però el dret civil català actual refusa aquesta construcció i estableix que l’hereu o cohereu adquireixen íntegrament el prellegat a títol de legataris i no d’hereus
deute hereditari
Dret civil
Obligació que en vida afectava el causant i que, per no ésser intransferible, sia per natura o per pacte, passa a l’hereu.
En els sitemes successoris de base romana, entre els quals el català, l’hereu és qui respon dels deutes hereditaris, no solament amb els béns hereditaris, sinó també amb els propis, indistintament, si és que no ha fet ús del benefici d’inventari Quan hi ha més d’un hereu, els deutes hereditaris es divideixen en proporció a les respectives quotes, sense solidaritat entre ells
adopció plena
Adopció en la qual l’adoptat trenca tot lligam amb la família biològica i pren els cognoms de o dels adoptants.
En la successió ocupa el mateix lloc que els fills biològics A Catalunya, la compilació del 1960 accepta la legislació del codi civil excepte el que fa referència als drets successoris de l’adopció plena que es regeixen per les disposicions de la Compilació En dret canònic, el parentiu originat per l’adopció és un impediment per al matrimoni en els països on la legislació vigent considera també com a impediment aquest parentiu
Codi de Successions
Dret
Recull sistemàtic de totes les institucions successòries per causa de mort vigents a Catalunya en vigor des del 1992.
Fou modificat per la llei 3/2005, establint que en el cas d’adopció dels fills del consort o de la persona amb qui l’adoptant conviu en relació de parella amb caràcter estable, es manté el dret dels fills a succeir abintestat el seu progenitor i els parents d’aquest, sense perjudici dels drets successoris abintestat que poguessin correspondre a l’adoptant A mitjan 2005 es trobava pendent d’incorporació en el llibre quart del Codi Civil de Catalunya
benefici d’inventari
Dret civil
Facultat concedida a l’hereu de no respondre de les obligacions del causant ni de les càrregues hereditàries amb els seus béns, sinó únicament amb els béns de l’herència.
Aquest benefici és d’una importància cabdal en els sistemes successoris de base romana, en els quals l’acceptació pura i simple de l’herència comporta que l’hereu hagi de respondre amb els béns propis si l’actiu de l’herència no supera el passiu Per tal d’evitar aquest inconvenient, i també perquè les herències restin vacants davant aquest risc, els ordenaments jurídics moderns que s’inspiren en l’ordenament jurídic romà, entre ells el català, han conservat el benefici d’inventari La declaració de voler acceptar l’herència a benefici d’inventari es pot fer davant de notari o per…
acció calvisiana
Dret romà
Acció pretoriana que permetia a les persones arrogades d’impugnar les transmissions entre vius fetes per l’arrogador, quan en podia pervenir perjudici per als drets successoris de l’arrogat.
També atorgava al patró el dret de reclamar la meitat de l’herència del llibert mort abintestat
heretament
Dret català
Modalitat de successió paccionada.
Pot ésser en forma d’heretament mutual, és a dir, d’institució contractual recíproca d’hereu, però solament entre cònjuges, o bé d’heretament a favor dels contraents, instituint hereu un dels contraents sense cap mena de reciprocitat, o, finalment, en forma d’heretament a favor dels fills presents o futurs, quan els contraents institueixen hereu una tercera persona A Catalunya, la possibilitat de deferir l’herència per via de pactes successoris afirmatius o d’institució restava sancionada per l’usatge Auctoritate et rogatio com a conseqüència de la influència de la Lex romana…
successió
Dret català
Dret civil
Fenomen jurídic pel qual una persona (causant) és canviada o substituïda per una altra (successor, hereu) en la titularitat dels drets o de les relacions jurídiques.
Perquè es doni, calen tres elements que es tracti d’una relació jurídica transmissible en són exclosos els drets “personalíssims”, que es produeixi un canvi de subjecte i que el dret o la situació transmesos es mantinguin idèntics Bé que hi ha successió sempre que un dret adquirit deriva o prové d’una altra persona com en el cas de la compra d’una casa o d’un préstec d’un llibre, hom en redueix normalment el concepte a la successió per causa de mort mortis causa , objecte del dret successori Gairebé tots els sistemes legislatius han admès la possibilitat de transmissió dels drets dels…