Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
suspensiu | suspensiva
efecte suspensiu
Dret processal
Efecte que neix d’un recurs presentat i que produeix, a més de l’efecte devolutiu, la suspensió de la vista de la causa o de l’execució de la sentència o resolució fins a la decisió del tribunal o autoritat superior.
punctum
Música
En el cant de la litúrgia cristiana occidental, neuma que equival a una sola nota.
Gairebé sempre s’escriu com un punt, i acostuma a representar el so d’una nota inferior a aquelles que el precedeixen i el segueixen immediatament Els teòrics del segle XIII empren el mateix terme per a referir-se a una nota en concret, tant si està escrita de forma aïllada com si pertany a una lligadura L’Anònim IV utilitza el terme punctum com a sinònim de clausula en un passatge referit a Pérotin Jean de Grouchy denomina puncta les diferents seccions en què se subdivideix una estampida cada punctum consta de dues parts idèntiques, llevat del final, que en la primera part té caràcter…
vet
Política
Dret constitucional
En els règims parlamentaris, dret que la constitució atorga al cap de l’estat d’oposar-se a les lleis aprovades pel parlament.
Pot ésser absolut , si té com a conseqüència l’anullació de la llei, o suspensiu , si només en pot evitar momentàniament la promulgació en aquest cas, el parlament pot tornar a votar-la com als EUA o la llei és sotmesa a un tribunal de garanties constitucionals com a la República Federal d’Alemanya En altres casos, s’atorga al poble la facultat d’anullar una llei mitjançant un referèndum Itàlia Històricament, el vet ha pres formes molt diverses A la Roma republicana, el tribú de la plebs podia vetar les resolucions del senat A la dieta polonesa, cada diputat tenia el liberum veto…
antecedent/consegüent
Música
Nom aplicat als dos segments musicals juxtaposats que mantenen una relació de complementarietat, que té lloc sobretot en la compensació harmònica.
El caràcter suspensiu de l’antecedent pròtasi, que queda obert, habitualment sobre la dominant, reclama el caràcter conclusiu del consegüent apòdosi, que tanca el conjunt amb una cadència perfecta, encara que no sempre sobre la tònica inicial Aquest cas queda ben illustrat en la Sonata núm 2 en la M, opus 2 núm 2, IV, compàs 1-8 de Beethoven A banda de l’equilibri tonal, l’antecedent/consegüent sol presentar un parallelisme de motiu i una simetria mètrica, com es veu en l’exemple 1 També pot succeir que el caràcter incomplet de l’antecedent es doni, no ja per raons harmòniques…
cadència
Música
Conclusió o caiguda d’una frase musical, obtinguda per la inflexió melòdica sobre una nota final de mode o per la successió d’harmonies que fan la sensació d’un repòs suspensiu o definitiu.
La teoria de les cadències, que arrenca del s XII, contribuí a partir del s XVI a definir la noció de tonalitat, fins al punt de basar tota l’estructura harmònica en sèries de cadències en moviment d’allunyament o de retorn referit a la tònica
terme
Dret civil
Element accidental dels negocis jurídics que té com a efecte l’ajornament de llur execució (terme suspensiu), la fixació de la data o de les condicions en què s’extingeix (terme resolutori), o bé la pròrroga concedida pel creditor al deutor (terme de gràcia).
forma ternària
Esquema 1/ Petita forma ternària
© Fototeca.cat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura
Música
Forma tripartida que consta d’una presentació o exposició, una part central i la represa o reexposició de la part inicial, a vegades amb variants.
És, juntament amb la forma binària, un dels models formals més fonamentals de la música i fou molt emprada en algunes danses del Barroc i del Classicisme, com també en la gran majoria de les peces de caràcter romàntic Les tres parts d’una forma ternària, que s’acostumen a representar per A B A o A B A’, es caracteritzen per mantenir entre A i B una relació de contrast, i entre A i A o A i A’ una relació d’identitat que no exclou la possibilitat de variants Exemple 2 - FJ Haydn Sonata núm 35 , III Finale compassos 1-25 © Fototecacat/ Jesús Alises La forma ternària pot servir, tot i que…