Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
talc

talc
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi hidratat, Mg 3
Si 4
O 1 0
(OH) 2
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en forma de masses fulloses o en agregats de gra fi Té un esclat de perla, una densitat de 2,82 i un color verd clar com a més característic, bé que de vegades és blanc o gris, i també vermellós a causa d’impureses d’òxids de ferro És molt suau, tou, untuós al tacte i molt adherent El talc és un mineral típic de les roques poc metamorfosades riques en magnesi En alguns tipus de roques pot ésser un mineral molt freqüent és el cas de l' esteatita , varietat de talc informe i compacta El talc té moltes…
pólvores de talc
Farmàcia
Pólvores blanques, untuoses al tacte, obtingudes del talc.
No han de contenir ni matèria orgànica ni substàncies solubles en l’aigua o l’àcid clorhídric Són emprades com a protector cutani
talcoesquist
Mineralogia i petrografia
Roca esquistosa constituïda essencialment de talc.
Anomenat també esquist talcós , és untuós al tacte i té un color verdós Pot contenir, a més, clorita, epidot i dolomita
pimelita
Mineralogia i petrografia
Varietat de sepiolita, d’aspecte d’esteatita, compacta i de color verdós poma o fosc.
Recorda el talc A més de magnesi, conté ferro, níquel i alumini i quantitats variables d’aigua, però no correspon a cap fórmula definida
massa pil·lular
Farmàcia
Mescla consistent formada pels principis actius i els excipients i que hom prepara prèviament a la confecció de les píndoles.
La massa pillular té en principi forma de cilindre magdaleó, i després hom la talla a trossos iguals per a formar la píndola Els excipients emprats solen ésser pólvores vegetals regalèssia, malví, licopodi, etc o minerals talc, creta, caolí i altres
epizona
Geologia
Zona del metamorfisme de grau baix.
La temperatura és relativament poc elevada inferior als 300°C, la pressió litostàtica, baixa, i la pressió no litostàtica, elevada La roca típica formada en aquesta zona és la fillita, i els minerals característics són sericita, clorita, cloritoide, antigorita, talc, epidot, zoïsita, albita, granat, calcita i dolomita
farmacognòsia
Farmàcia
Part de la farmacologia que estudia els fàrmacs d’origen natural.
Tant els vegetals parts de plantes emprades com a medicaments, com els d’origen mineral sofre, talc o animal cantàrida, castori, i aixó tant en l’aspecte de la definició de les propietats químiques farmacoquímica com de les físiques farmacofísica La farmacognòsia es basa en l’estudi químic dels fàrmacs i empra mètodes d’anàlisi instrumental espectrofotometria, cromatografia, etc
lubrificant
Tecnologia
Dit de la substància emprada per a lubrificar.
El lubrificant consisteix generalment en oli o greix mineral procedent del petroli, vegetal d’oliva, de colza, de ricí o animal de castor, però a vegades hom empra substàncies sòlides minerals talc, grafit, aire o aigua Els més emprats són els obtinguts de la destillació del petroli, continguts en la fracció que destilla per sobre dels 360°C a la pressió atmosfèrica La propietat més característica dels lubrificants és la viscositat, que ha d’ésser l’adequada a cada ús cal conèixer, a més, la seva variació en funció de la temperatura, que és expressada mitjançant l' índex de…
matèria de càrrega
Química
Substància que hom incorpora a un producte a fi que adquireixi certes propietats.
Les matèries de càrrega han d’ésser sempre químicament inertes Les més freqüents són les serradures, les fibres i els teixits triturats, la fècula, el caolí, les argiles, el talc, la sílice, el negre de fum, el guix, el sulfat de bari, el carbonat de calci, l’òxid de titani, l’asbest, la fibra de vidre, la mica, la terra d’infusoris, etc En alguns casos, les càrregues no tenen altra funció que diluir el producte o augmentar-ne el pes per tal d’abaratir-lo, com quan hom carrega la seda desengomada o bé incorpora òxids metàllics al sabó En la majoria de casos, però, la funció…
silicat
Mineralogia i petrografia
Mineral format essencialment per grups tetraèdrics SiO4, units entre ells directament o bé per cations.
Els silicats són els components més importants de les roques i constitueixen amb el quars el 95% de la part coneguda de l’escorça terrestre Es troben, en gran part, com a constituents de les roques eruptives, formades a temperatura i pressió elevades, generalment amb amplis marges de variació d’ambdues variables, amb estructures denses i mancades d’aigua el quars, els feldespats i les miques, elements fonamentals del granit, en són un exemple conegut A les condicions de formació de les roques metamòrfiques s’originen una sèrie de silicats, alguns d’ells amb estructures menys denses i amb…