Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
erlang
Unitat de mesura del tràfic de veu per línies telefòniques.
Un erlang considera el volum de tràfic total com si s’hagués concentrat durant una hora, de manera que un erlang representa una ocupació de línia de 60 minuts en una hora dos erlangs, de 120 minuts en una hora, i així successivament S'utilitzen diferents models per a fer previsions de tràfic i per a estimar el nombre de línies telefòniques en la planificació d’una xarxa de veu El model erlang B es basa en tres variables el tràfic telefònic durant l’hora més carregada, la taxa de fallides en trobar línia disponible i el nombre total de línies Aquest model suposa que les trucades…
locutori
Local on hi ha els elements necessaris per a oferir als usuaris el servei de comunicacions telefòniques.
Normalment disposa de diverses cabines telefòniques, amb un telèfon, de monedes o de fitxes, per a establir comunicacions urbanes o interurbanes
xarxa de dades commutada
Electrònica i informàtica
Estàndard de comunicació segons el protocol de commutació de paquets, usat a Europa, el Regne Unit, Nova Zelanda i Austràlia per a la transmissió de dades.
Tot i que a través de les xarxes telefòniques commutades es poden enviar dades, en ser dissenyades per a la transmissió de veu, se'n pot produir una certa distorsió Les xarxes de dades commutades, dissenyades específicament per a la transmissió de dades, eviten aquesta distorsió, i per això allà on és possible s’usen com a alternativa a les xarxes telefòniques commutades La majoria de les xarxes de dades commutades estan basades en el protocol X25
llaç local per ràdio
Telecomunicacions
Bucle d’abonat sense fils.
És una alternativa per a evitar l’estesa de cables de coure en l’últim tram de les línies telefòniques, les que uneixen l’última central de commutació amb els abonats A més, pot efectuar les funcions d’un sistema d’accés ràdio punt-multipunt un emissor i molts receptors de banda ampla, conegut genèricament com a sistema LMDS Local Multipoint Distribution Service , i amb una velocitat de transmissió de fins a 2 Mbps per enllaç Una xarxa WLL consta d’un conjunt d’estacions base, que concentren el tràfic rebut dels diferents abonats i l’envien a les centrals telefòniques de…
clavilla
Electrònica i informàtica
Peça aïllant amovible, amb un o més contactes metàl·lics que poden ésser introduïts als alvèols d’una presa de corrent a fi d’establir una connexió elèctrica.
N'hi ha de diversos tipus mascle , femella , bipolars , tripolars , múltiples , banana , telefòniques , etc
central telegràfica
Local destinat a l’acompliment del servei telegràfic, al qual arriben les línies telegràfiques.
Consta d’una sala d’aparells amb els receptors i transmissors i dels equips auxiliars d’alimentació, de prova de línies, etc Els desenvolupaments recents de la tècnica telegràfica relatius als teleimpressors han introduït les centrals telegràfiques de commutació automàtica, anàlogues a les telefòniques, destinades a la commutació de línies del servei tèlex
integració de l’ordinador a la telefonia
Incorporació dels ordinadors com a suport a la telefonia.
També anomenada CSTA Computer Supported Telephony Applications , es tracta d’un conjunt de programes d’aplicació que s’executen en un ordinador per a gestions telefòniques, com ara en campanyes publicitàries i d’enquestes d’opinió Entre les funcions que ofereix el CTI hi ha serveis d’escolta de correus electrònics, de selecció de missatges de veu i de contestador
cable coaxial
Cable emprat per a la transmissió de senyals elèctrics d’alta freqüència.
És constituït per dos conductors disposats coaxialment formant un cilindre un d’ells és l’eix i l’altre la coberta exterior, que fa de pantalla i evita possibles interferències degudes a camps elèctrics exteriors Mitjançant un sol cable coaxial hom pot transmetre diverses informacions, com, per exemple, converses telefòniques, a través de canals diferents fins a 10 800 a cadascun dels quals és assignada una determinada freqüència multiplexatge
timbre
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Dret fiscal
Segell que estampa l’estat en el paper on hom estén documents públics i privats que es refereixen a actes de comerç, judicials o administratius, i que indica la quantitat que hom ha de pagar al fisc en concepte de drets.
Fou creat el 1637 per Felip IV de Castella com a nou sistema d’imposició Fou anomenat timbre per tal com duia representat l’escut reial A l’Estat espanyol, la llei tributària del 1963 l’imposà com a mitjà de recaptació d’ingressos públics i com a mitjà de realització del preu de certs serveis públics correus i telègrafs o de certes exaccions rifes, apostes, travesses, conferències telefòniques interurbanes
desordres públics
Dret penal
Delicte que comet el qui causa tumult o pertorba més o menys greument l’ordre públic, sia en llocs oficials o en actes públics oficials o privats.
Aquest delicte, inclòs en la majoria de legislacions, va molt lligat amb el concepte d’ordre públic i, per tant, la seva tipificació i sanció varia segons l’estat El codi penal espanyol considera aquest delicte en un sentit ampli i, a més, hi inclou els crits provocatius de rebellió o sedició, els desperfectes ocasionats a les vies fèrries i a les línies telefòniques i telegràfiques i la intercepció de les comunicacions i de la corespondència