Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
lloc teològic
Cristianisme
Cadascuna de les fonts d’on la teologia treu els seus principis i arguments, com és ara els Pares de l’Església o la litúrgia.
episcopalisme
Cristianisme
Corrent teològic que accentua el paper de l’episcopat dins l’estructura eclesial.
Aquest corrent fou iniciat al s XV, i hom el troba lligat al conciliarisme Fou defensat pels bisbes hispànics a Trento, i al s XVIII fou assumit pel febronianisme Eventualment arraconat pel concili I del Vaticà en definir la supremacia del papa, l’episcopalisme tornà a ésser plantejat pel renaixement teològic del s XX, i constitueix les arrels de la teologia de la collegialitat
antropologia
Cristianisme
Originàriament, reflexió sobre l’home a partir de la revelació: inclou el tractat teològic sobre la creació de l’home, la seva caiguda i la seva redempció.
Actualment, l’antropologia no és solament aquest tractat tradicional, sinó que alguns teòlegs, com Karl Rahner, Edward Schillebeeckx i Johannes Baptist Metz, la consideren com un lloc teològic, una dimensió que determina la mateixa teologia com a tal Segons aquesta perspectiva, hom no pot dir res sobre Déu, objecte formal de la teologia, sense parlar també de l’home La primera conseqüència és que la teologia ha de descobrir el lligam estret que hi ha entre el contingut de les afirmacions dogmàtiques i la comprensió pròpia de l’home La segona, que ha de tenir en compte l’aportació…
error
Cristianisme
Afirmació contrària a una veritat formalment no revelada.
Hom parla d' error teològic en contraposició a l' heretgia
argument ontològic
Filosofia
Prova a priori de l’existència de Déu, establerta per sant Anselm en la seva obra Proslogium.
El seu valor, incessantment defensat o rebatut per uns o altres dels més grans representants de la història de la filosofia, ha estat positivament interpretat en un sentit teològic fides quaerens intellectum per Karl Barth déu
proposició
Enunciat, sobretot de caràcter doctrinal, filosòfic, teològic, dogmàtic.
apofatisme
Cristianisme
Corrent teològic que propugna la teologia apofàtica o negativa.
gandharva
Hinduisme
Figura complexa del panteó vèdic relacionada primerament amb el culte dels deva, com sembla provar el seu parentiu amb el dimoni aquàtic gandarewa, citat per l’Avesta.
En la teologia vèdica, el gandharva de l’aigua és un déu coneixedor dels misteris divins En la teologia posterior esdevé una classe menor de deïtat músics de la cort d’Indra, companys de les apsarā El caràcter lasciu i en part maligne de la figura del gandharva lliga amb el cercle teològic del culte dels asura En el budisme, gandharva esdevé sinònim de la realitat que transmigra en el moment d’una nova encarnació
zurvanisme
Religions de l’Orient Mitjà
Designació moderna (del pahlavi zurvān, i aquest, de l’avèstic zrvān, ‘temps’) donada a una forma de mazdaisme.
Apareguda a Pèrsia durant el període sassànida segles III-VII, oposant-se al dualisme d’Ahura Mazdā i Ahrimān, n’explicava la unitat primordial a partir d’un origen comú ambdós eren bessons, fills de Zurvān, personificació del temps i del fat, illimitat, etern i increat La usurpació del lloc d’Ahura Mazdā per Zurvān s’explica no solament per l’esforç teològic de resoldre el dualisme radical, sinó probablement per l’influx exercit per l’astrologia grecobabilònica de fet, el culte de Zurvān anava acompanyat d’especulacions astrològiques per a conèixer el destí A través del…