Resultats de la cerca
Es mostren 252 resultats
territorial
Etologia
Dit del comportament d’un animal o grup d’animals que defensen d’una manera activa i permanent els límits d’una zona determinada on habiten, s’alimenten i es reprodueixen.
Aquest comportament agressiu es manifesta preferentment entre individus d’una mateixa espècie o espècies pròximes, si entre ells hi ha competència
planificació territorial
Economia
Procés de decisió pel qual hom determina les directrius i, de vegades, els detalls dels usos del sòl, els moviments de persones i de mercaderies, els equipaments col·lectius i l’ordenació de l’habitatge d’una àrea de dimensions variables i per a un cicle temporal també variable.
Als Països Catalans, té els precedents més remots en l’interès de les monarquies dels s XVII i XVIII per les fronteres, obstacles i accessos tant naturals com artificials en funció d’objectius politicomilitars, que es manifestaren en tres grans projectes Georgetown, a Maó, 1711 la Barceloneta, 1753 i Sant Carles de la Ràpita, a l’entrada dels Alfacs el 1788 Posteriorment, s’hi interessà indirectament el mercantilisme autòcton Romà i Rossell, Caresmar, Dou arran de l’interès per les transformacions del món agrari i l’impuls a la indústria També el putting-out d’Alcoi i especialment la…
mosaic territorial
Teoria formulada pel científic Richard T.T.Forman, catedràtic d’ecologia del paisatge de la Universitat de Harvard (EUA), que permet explicar les funcions ecològiques que s’estableixen sobre el territori.
El concepte de mosaic territorial s’utilitza des de fa uns quants anys en la planificació i l’estudi dels processos territorials com una eina per a la planificació
cessió territorial
Dret internacional
Renúncia d’un estat, a favor d’un altre, dels seus drets de sobirania sobre un territori.
Pot ésser voluntària o forçosa, aquesta com a resultat d’una guerra, i els seus efectes es regulen mitjançant un tractat Actualment, i d’acord amb el principi d’autodeterminació dels pobles, hom considera necessari, per a la validesa de la cessió, el consentiment dels habitants del territori cedit
organització territorial
Dret
Conjunt dels ens públics territorials en què s’estructura un estat (estat, comunitats autònomes, províncies, municipis) o una comunitat autònoma (municipis, comarques i altres denominacions pròpies).
anàlisi territorial
Geografia
Objecte preferent d’estudi de la geografia.
Té diferents vessants les disciplines socials estudien tant les relacions entre la societat i el medi físic amb les seves característiques com els diferents subterritoris que el conformen la tradició física observa la superfície terrestre o el relleu els ecòlegs interpreten el medi natural els regionalistes examinen un complex d’elements tant físics com humans els paisatgistes indaguen en el conjunt de construccions i usos que una societat fa del sòl I, espacialment, entén el conjunt de llocs interconnectats per xarxes i fluxos horitzontals
audiència territorial
Dret processal
A l’Estat espanyol, tribunal que coneixia principalment de les causes civils en grau d’apel·lació i també dels recursos contenciosos administratius en primera instància.
Les audiències territorials foren creades el 1812 a les corts de Cadis, però no foren instaurades fins el 1834 en substitució de les antigues audiències i chancillerías borbòniques Cada audiència agrupava el territori de diverses províncies, però no constituïa un grau superior de les audiències provincials, sinó que era un tribunal competent en qüestions que li eren especialment reservades Foren suprimides en traslladar-se les seves competències en part a les audiències provincials audiència provincial i en part als tribunals superiors de justícia tribunal
tecnologia de la informació territorial
Geografia
Eina pluridisciplinària que facilita l’adquisició d’informació espacial, que permet l’anàlisi avançada i el desenvolupament d’aplicatius per a la planificació i la gestió del territori i que té gran difusió per les xarxes electròniques.
asil polític
Dret internacional
Protecció que un estat dóna als estrangers que fugen de llur país per causa de persecucions polítiques, racials o religioses.
L’asil polític és reconegut en diferents constitucions, com l’espanyola, la francesa o la italiana Cal citar en aquest sentit el conveni de Ginebra de 25 de juliol de 1951