Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
tiosulfat
Química
Qualsevol sal de l’àcid tiosulfúric.
Hom els obté per acció del sofre sobre solucions de sulfits portades a ebullició Són solubles en aigua i existeixen únicament en estat de sal neutra els més ben coneguts són els dels metalls alcalins, emprats en fotografia
tiosulfat de sodi
Química
Cristalls monoclínics incolors, de gust refrescant, solubles en l’aigua i insolubles en alcohol, que hom obté en forma pentahidratada per tractament amb sofre de solucions aquoses de sulfit sòdic.
És emprat en fotografia com a fixador, i, gràcies a les seves propietats reductores, en l’eliminació de clor en processos de blanqueig troba també aplicació com a mordent, com a reactiu analític i com a agent segrestant
anticlor
Química
En el blanqueig dels filats i els teixits i de la pasta de paper, substància que és addicionada als banys de rentatge per a eliminar les restes d’hipoclorit o de clor lliure que podrien perjudicar els articles tractats.
Normalment, es tracta d’agents reductors com tiosulfat, bisulfit o metabisulfit sòdic, però el terme és aplicat també a qualsevol altre producte utilitzat amb aquest propòsit
aigües amoniacals
Farmàcia
Química
Solució aquosa obtinguda en les fàbriques de gas que destil·len hulla i en els forns de coc, en depurar, en refredar i en condensar parcialment els productes volàtils.
Les aigües amoniacals contenen amoníac lliure i sals amòniques carbonat, sulfur, cianur, tiocianat, tiosulfat i clorur Llur recuperació es fa trasformant-les en sulfat amònic Durant molts anys fins al ple desenvolupament de la indústria de l’amoníac sintètic foren la principal font d’amoníac i dels seus derivats
sulfonal
Farmàcia
Química
Sulfona alifàtica amb notable activitat hipnòtica.
És un sòlid cristallí incolor, estable als àcids i les bases, soluble en l’aigua calenta, que es fon a 126°C Hom l’obté per tractament de l’acetona amb tiosulfat de sodi i S-etil sal de Bunte i posterior oxidació amb permanganat potàssic en medi anhidre Ha estat emprat en medicina com a hipnòtic, però modernament ha estat substituït per altres composts, especialment el veronal
iodimetria
Química
Mètode volumètric d’anàlisi de substàncies reductores mitjançant una solució valorant de iode, la qual conté un excés de iodur i forma el complex triiodur I- 3
.
La força oxidant del iode, segons la semiequació I - 3 + 2e - ⇋ 3I - , és suficient per a permetre la determinació de les substàncies reductores com sulfurs, sulfits i àcid sulfurós, ferrocianurs, etc, emprant midó o α-naftoflavona com a indicadors Per a valorar la solució de iode en medi neutre o lleugerament bàsic hom empra el triòxid d’arsènic o una solució de tiosulfat, en medi àcid
àcid tiònic
Química
Denominació genèrica de la família d’àcids, de fórmula general H2SnO6, que poden ésser considerats com a derivats disulfonats dels sulfans.
Els membres de la sèrie més ben coneguts són l’àcid ditiònic H 2 S 2 O 6 , que es forma per oxidació amb diòxid de manganès de l’àcid sulfurós, i l’àcid tetratiònic H 2 S 4 O 6 , format a l’estadi de sal per oxidació amb iode del tiosulfat sòdic Són, en general, àcids forts, que donen únicament sals neutres, dels quals hom coneix únicament les sals de metalls alcalins
trisulfur d’antimoi
Química
Pólvores o cristalls que es fonen a 546°C.
Insoluble en aigua, es dissol en les solucions d’hidròxids alcalins i sulfurs donant tioantimonits i en l’acid clorhídric concentrat Forma el mineral negre anomenat estibnita Preparat artificialment, és de color taronja quan és precipitat d’una solució de sal antimonosa per sulfur d’hidrogen o tiosulfat, i de color negre quan prové de la combinació directa dels elements És emprat en pirotècnia, en la fabricació de llumins i del vidre robí i com a accelerant de vulcanització de neoprens Com a constituent del quermes ha estat utilitzat en medicina La forma taronja que ennegreix en…
reactivitat
Química
Poder o capacitat de reaccionar.
Des d’un punt de vista general, bé que la causa primera de la reactivitat està en l’estructura electrònica d’una substància, hom pot distingir dos tipus de reactivitat d’acord amb llur origen D’una banda, la reactivitat discriminada de cada tipus de compost Així, per exemple, hom acostuma a parlar del caràcter electròfil de l’àtom de carboni d’un grup carbonil &139sb> C = O o del caràcter reductor de l’anió tiosulfat S₂O₄ 2 - D’altra banda, hom sol parlar d’una reactivitat, conseqüència de l’estabilitat termodinàmica de determinats composts, comparada amb la dels…