Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
tora
Terra d’al·luvió més alta que l’altra que la volta i que, si hom vol regularitzar el regadiu, cal que sigui anivellada.
tora
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles dividides en segments linears, de flors grogues, en raïm, i de fruits formats per cinc fol·licles.
Habita roquissars i prats, als Pirineus i altres serralades de l’Europa centromeridional
tora
Patologia humana
Malaltia que produeix una bifurcació de les puntes dels cabells i els consumeix.
herba tora

Herba tora
peganum (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, fulles profundament palmatipartides, de flors grogues, en raïm, i de fruits fol·liculars.
Creix en prats i en roquissars de l’alta muntanya
matallops
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les ranunculàcies, d’aproximadament 1 m d’alçària, de fulles palmatisectes, de flors d’un color blau o blau violaci, arranjades en raïm o en panícula, i de fruits fol·liculars.
Creix en prats, a la vora de deus, al peu de penyes, etc, als Pirineus És l'acònit per antonomàsia L’arrel conté aconitina, alcaloide molt tòxic
ranunculàcies
Botànica
Família de ranals constituïda per plantes generalment herbàcies i perennes, de fulles alternes, sense estípules, sovint dividides, de flors acolorides, hermafrodites, generalment actinomorfes, poliandres i de gineceu súper apocàrpic, i de fruits en fol·licle, en núcula o en baia.
Consta d’unes 1 500 espècies, pròpies quasi exclusivament de l’hemisferi nord Ranunculàcies més destacades Aconitum sp acònit Aconitum anthora herba tora , tora Aconitum lycoctonum escanyallops , matallops Aconitum napellus matallops , acònit, escanyallops, herba tora, tora Actaea spicata herba de Sant Cristòfol Adonis aestivalis ull de perdiu Adonis annua ull d’àngel Anemone alpina anemone alpina, viola blanca Anemone coronaria anemone coronària, castanyola Anemone hepatica herba fetgera , fetgera, viola de galàpet, viola de llop, viola de pastor Anemone japonica …
aron ha-qodeš
Judaisme
Peça principal del mobiliari de les sinagogues.
De primer fou una caixa funcional on eren guardats els rotlles de la Torà En créixer la veneració pels rotlles com a llei escrita, es convertí en un armari de paret orientat cap a Jerusalem, sumptuosament decorat, i el punt de convergència del local Els temes de decoració de l’armari i el seu entorn són simples, però el material hi és ric Dos elements no hi solen faltar la cortina i la llàntia perenne al davant
filacteri
Judaisme
Cadascuna de les dues bandes de pergamí emprades, des de l’exili fins avui, pels jueus en les oracions del matí dels dies no festius.
Els filacteris tefillin contenen inscripcions de la Torà Un, el més llarg —dividit en quatre compartiments—, hom se'l posa al front, i va lligat al cap, i l’altre —que conté els mateixos passatges en un sol pergamí—, al plec del braç esquerre perquè sigui prop del cor i baixa fins a la mà Aquest costum és degut a una interpretació literal d’un passatge bíblic que recomana, metafòricament, de tenir la llei al cor i a la memòria i dur-la a la mà com a senyal Jesús blasmà l’ús de filacteris com a ostentació buida d’esperit
judaisme
judaisme Pregària davant el mur de les lamentacions de Jerusalem
© Fototeca.cat
Judaisme
Religió dels jueus, fundada per Abraham
i fonamentada en un pacte entre Jahvè i els patriarques i la seva posteritat ( aliança
).
Enfront del naturalisme politeista dels pobles veïns, el poble d'Israel, escollit precisament per rebre i difondre la veritat revelada, proposà un monoteisme estricte Ultra el seu caràcter absolutament unitari, Déu és definit com l’ésser transcendent i sobirà, creador a partir del no-res, sant, just, omniscient i totpoderós Jahvè ha creat el món en un acte lliure de bondat, i l’home, dotat d’una ànima immortal i creat a la seva imatge, reflecteix la llibertat divina Aquesta llibertat comporta la responsabilitat de l’home envers les seves pròpies accions, i el premi o el càstig tenen lloc no…
creu de terme

Creu de terme de Moià
© C.I.C. - Moià
Art
Història
Creu monumental de pedra col·locada prop de l’entrada d’algunes poblacions o alguns monestirs o vora els camins.
Consisteix generalment en uns graons de planta circular o poligonal sobre els quals s’alça el fust o arbre coronat per un nus o llanterna que sustenta una creu de pedra tallada, decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics Sovint, a partir del segle XV, fou protegida per una teulada, normalment de quatre vessants, sostinguda per columnes o per pilars i coneguda amb el nom de creu coberta Molt freqüents a tots els Països Catalans, en llur majoria gòtiques i renaixentistes i en menor nombre barroques, n'hi ha que es destaquen per llur valor artística La creu…