Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
pantocràtor
© Fototeca.cat
Art
Religió
Representació de la figura de Crist com a senyor de l’univers i en actitud de beneir en els absis i en les cúpules de les esglésies.
El terme és un epítet aplicat a Déu Pare en el símbol de la fe, i prové del grec παντοκράτωρ, que significa ‘totpoderós’ o ‘que tot ho governa’ En l’art bizantí és habitual que la representació del Crist sigui en bust, és a dir, de mitja cintura en amunt, mentre que en l’art romànic és més habitual la de cos sencer i entronitzat Nombrosos especialistes tendeixen a designar la figura de Déu Pare entronitzat com a Crist en majestat amb preferència sobre pantocràtor , tot i que el terme Crist en majestat s’empra també per a designar la mateixa figura en retaules o portades, sigui…
tutsi
Etnologia
Individu d’un poble etiòpid originari de la zona del Nil que al segle XIV envaí la regió compresa en els actuals estats de Ruanda i Burundi.
S’imposaren als autòctons, els hutus hutu o rundi, i als twa poble pigmeu, amb els quals, no obstant això, comparteixen estretes afinitats lingüístiques els tutsis adoptaren la llengua dels hutus, del grup bantú i culturals ruanda Els tutsis són el grup més meridional dels etiòpids i són famosos per llur estatura, excepcional, i per llurs danses La forma de vida tradicional dels tutsis es basava en la ramaderia nòmada i la guerra Formaven reialmes amb una organització de tipus feudal, al capdamunt de la qual un rei o mwami totpoderós recolzava sobre una aristocràcia formada pels…
pantocràtor
Sobrenom (‘totpoderós’, o, més exactament, ‘que ho té o ho domina tot’) donat a Zeus i a d’altres divinitats gregues de l’època hel·lenística.
judaisme
© Fototeca.cat
Judaisme
Religió dels jueus, fundada per Abraham
i fonamentada en un pacte entre Jahvè i els patriarques i la seva posteritat ( aliança
).
Enfront del naturalisme politeista dels pobles veïns, el poble d'Israel, escollit precisament per rebre i difondre la veritat revelada, proposà un monoteisme estricte Ultra el seu caràcter absolutament unitari, Déu és definit com l’ésser transcendent i sobirà, creador a partir del no-res, sant, just, omniscient i totpoderós Jahvè ha creat el món en un acte lliure de bondat, i l’home, dotat d’una ànima immortal i creat a la seva imatge, reflecteix la llibertat divina Aquesta llibertat comporta la responsabilitat de l’home envers les seves pròpies accions, i el premi o el càstig…
literatura i música
Música
Des de la prehistòria fins avui, música i literatura han estat estretament relacionades, més que cap altra parella d’arts.
Diverses cultures antigues atribuïen el naixement de l’univers al diví cant creador, en què música i paraula ja apareixien íntimament foses els Upaniṣad consideraven la creació del món resultat del cant del monosíllab genèsic OM a Egipte, el déu Thot donà naixença al Totpoderós cantant el monosíllab format per les tres vocals IAO Música i paraula, així, naixien juntes en l’alè creador de la divinitat En les mitologies antigues, la figura del cantor és indefectiblement un poeta doblat de músic Orfeu, David, Wäinämöinen, que en definitiva no feia sinó imitar religiosament la…
déu
© Fototeca.cat
Filosofia
Religió
Nom genèric amb què hom designa l’anomenat ésser suprem, o bé, simplement, cadascun dels éssers sobrehumans que dominen un àmbit determinat de l’àmbit real.
Objectes sempre de culte, tots són expressió —generalment personificada— del misteri de l’existència viscut per l’home o d’allò que per a l’home, al llarg del temps, resta inexplicable des d’una perspectiva immediata forces de la natura i de la vida, esdeveniments de la història i del destí de les persones, origen i fi del món i de l’home, etc El caràcter genèric del terme, susceptible de les més diferents i àdhuc contraposades significacions, és ja expressió de la impossibilitat de definir, segons un únic concepte clar i determinat, l’essència del que hom anomena Déu , i, en parlar-ne, cal…