Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
secularisme
Filosofia
Sistema moral que interpreta i ordena la vida d’acord amb els principis de la raó, sense recórrer a la fe en Déu ni en la vida perdurable.
La doctrina, introduïda ~1850 per GJHolyoake 1817-1906, fou desenvolupada i sistematitzada per GBradlaugh 1833-91 fins als seus extrems ateístics A més de l’actitud negativa envers el cristianisme i la religió en general, el secularisme lluità de bon principi pel progrés social i pel millorament de les condicions materials de les classes treballadores
internacionalisme
Política
Sociologia
Moviment proletari que propugna la unió internacional de totes les forces treballadores contra el capitalisme.
maoisme
Història
Política
Conjunt de posicions teoricopràctiques establertes per Mao Zedong.
Segons la intenció d’aquest, el maoisme no és cap doctrina constituïda, com és ara el marxisme o el leninisme el terme reflecteix més aviat la influència que han tingut les concepcions de Mao Zedong en determinats sectors dels moviments d’esquerra d’Occident Aquestes concepcions es palesaren amb motiu de la controvèrsia sinosoviètica 1960-64, que obrí un gran debat internacional sobre els problemes de l’edificació del socialisme i provocà diverses escissions en els partits comunistes de tot arreu i encara fou més important l’aparició, el 1965, de la Revolució Cultural, seguida per una…
quinta
Militar
Mètode establert per a completar les unitats militars consistent inicialment, a sortejar els homes útils, a una cinquena part dels quals correspon d’incorporar-se.
A partir del s XVII, arran de la decadència dels terços i la manca de soldats voluntaris, malgrat l’assignació a files dels desenfeinats i malfactors, hom implantà el sistema de quintes Aquest sistema sempre fou impopular, per tal com les llistes prèvies d’homes útils eren plenes d’exempcions, de manera que les classes treballadores suportaven el pes del servei militar, força llarg i onerós Així, la supressió de les quintes fou sempre una reivindicació del progressisme i dels partits populars A l’Estat espanyol, la llei de 19 de febrer de 1873 les ometé, i foren superades…
realisme socialista
Música
Terme utilitzat des del 1932, any en què, en un article aparegut en la Gaseta Literària de Moscou, s’utilitzà per a definir l’art conforme a les directrius de la política cultural de la Unió Soviètica, principalment durant el govern de Stalin.
Encara que l’expressió s’adapta més clarament a la literatura, les arts plàstiques i el cinema, també ha estat utilitzada per a referir-se a la música del període El realisme socialista s’establí com a doctrina oficial en el primer congrés de la Unió d’Escriptors Soviètics de l’any 1934, i es proposava reflectir i exaltar la vida i l’activitat de les masses treballadores, amb un to alhora èpic i pedagògic, i donar testimoni dels grans fets històrics vinculats amb la Revolució d’Octubre i l’establiment del socialisme, incloent-hi el culte als herois revolucionaris i als dirigents…
indumentària
Indumentària
Peça o conjunt de peces que usen les persones per a cobrir-se o vestir-se.
La diversitat de la indumentària en el decurs dels temps, segons els pobles, els climes, les èpoques, la civilització, la idiosincràsia, etc, ha estat sempre en estreta relació amb les possibilitats materials i amb el gust artístic de cada època Durant el Paleolític els elements de la indumentària procedien de la cacera Al Neolític, època de pastors i agricultors, apareixen els primers teixits, que són decorats a l’edat del bronze i que hom ha conservat, fins a l’època de la colonització, entre els pobles primitius de l’Àfrica, Oceania, etc A Mesopotàmia hom troba el tipus de vestit de pell…
concert
Música
Interpretació musical feta en presència d’un públic que ha estat convocat per a escoltar-la.
A diferència d’altres manifestacions, com el ball o l’òpera, en el concert la música constitueix el principal centre d’atenció Els principals precedents del concert, en el sentit actual, cal cercar-los al segle XVII Les acadèmies, els collegia musica , les capelles de música i els salons aristocràtics foren els escenaris dels primers concerts Cal destacar les vetllades musicals de Lübeck durant els segles XVII i XVIII, els anomenats abendmusik i els consorts consort a Anglaterra, concerts de pagament oferts a les cases particulars Entre aquests darrers cal destacar els que el violinista J…
feminisme
El comitè executiu del Consell Internacional de les Dones (1899)
© Fototeca.cat
Història
Moviment que té com a finalitat d’aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l’home, concretat a partir de la segona meitat del segle XIX dins l’àmbit de la societat industrial.
En són precursors importants Olympe de Gouges, que presentà a l’assemblea constituent, durant la Revolució Francesa, una Déclaration des droits des femmes 1789, Mary Wollstonecraft, que publicà A Vindication of the Rights of Women 1792, i l’obra de William Thompson Appeal of one Half of the Humane Race 1825, influït per Owen, on per primera vegada es demana el dret al vot Dins el socialisme utòpic, Fourier i Flora Tristan arribaren més enllà en els plantejaments teòrics supressió de la família, llibertat sexual, fills educats per la comunitat, etc En l’anàlisi marxista les…
història de les dones
Historiografia catalana
Matèria historiogràfica específica que sorgí a mitjan dècada del 1970 com a fruit, d’una banda, d’una potenciació del moviment feminista entre dones joves principalment i, de l’altra, de la participació de joves universitàries en els intents de renovació historiogràfica dels últims anys del franquisme i, sobretot, de la transició democràtica.
Ambdós fenòmens confluïren en la transformació de la història de les dones en «objecte de coneixement i de batalla cultural i política», en paraules de la historiadora feminista Maria del Carme García Nieto Primeres contribucions a la història de les dones És exagerat, però habitual, insistir en la pràctica inexistència de la història de les dones abans de l’època esmentada Hi ha antecedents clars en les reflexions i crítiques de les feministes, difoses en forma d’assaig o d’escrit divulgatiu en periòdics i revistes, principalment des de les primeres dècades del segle XX Això significa que, a…
historiografia del catalanisme anterior al 1936
Historiografia catalana
En rigor, parlar d’historiografia pròpiament dita sobre el catalanisme abans del 1936 és un exercici a voltes forçat, que duu obligatòriament a basar-se en un seguit de línies interpretatives coetànies al moment de construcció i desenvolupament del moviment catalanista.
Els materials que s’han emprat provenen tant dels mateixos protagonistes com dels seus contradictors més furibunds, passant per espectadors més descriptius, allunyats de la polèmica en cap cas, però, tret d’alguna excepció, no exerceixen de veritables historiadors del seu temps Tanmateix, molts d’aquests textos llibres, opuscles, conferències i articles tenien, a més d’objectiu de combat ideològic i polític, una voluntat de transcendir la polèmica i esdevenir un material interpretatiu per a futures referències historiogràfiques El catalanisme des de la cultura i la política castellana Un dels…